Pico Cordier (3254 m)

Menys freqüentat que els seus veïns, el Cordier ofereix una molt bona esquiada de final de temporada i unes vistes des del cim que no et deixen indiferent. Ens retrobem amb la Nuria després de molt temps, sempre fan il·lusió aquests retrobaments per fer esqui de muntanya. Nosaltres i uns quants "pardillos" més, hem fet cas de les indicacions i hem deixat el cotxe al pàrquing de Llanos. Quan arribem a la Besurta veiem que hi ha una munió de cotxes i furgos aparcades. Calcem esquis uns 100 m per sota de la Renclusa i tracem primer en direcció al barranc d'Alba i després virem a sud paral·lels a la ruta que va als portillons sempre per la dreta del barranc de la Maladeta. Ens plantem davant d'un mur de roca que sembla infranquejable, però que es pot superar per dos punts clau. Ambdós força justos de neu, descartem el de sota i provem per sobre. El primer tram és pedra descomposta i el segon neu tova. El pas és exposat i incòmode, especialment a la baixada. Suposo que amb més neu es fa millor. Després queden uns 100 m de pala dreta però que es deixa fer bé amb grampons. 

+1600 m

20 Km

BEA/S3

Nuria i Marc

21/4/2024

 

VOLTA AL MONT THABOR DEL 14 AL16 D’ABRIL

Ruta circular de 3 dies a la zona del Hautes Alpes, prop de Briançon i frontera amb Itàlia.

Per la dates que estem, ja tenim refugis que han tancat la temporada d’hivern, així que hem de cenyir als que pocs que encara resten oberts.

Observem que la neu ha minvat en 10 dies força a les parts més baixes així que hem carregat esquí.

Diumenge 14 d’abril

Névache (1769)–  Válle de la Clarée (Auberge La Fruitière- l’Argentière-  Cime de. Laval ) – Refugi des Drayères (2170)

Desnivell: + 400m, Fàcil, distància: 11 km

Després de fer nit el dissabte a Guilletre a Le Catinat Fleuri, arribem a Névache i enfilem la carretera que entra a la Vallée de la Clarée, deixem el  cotxe al pàrquing a 2,5 km del poble.

Ens posem en marxa a les 10 del matí amb una forta calorada i ens queden per davant prop d’11 quilometres de poc camí, algo de pista i més carretera (D301T)

La neu continua la trobem a partir de l’Auberge la Fruitière a l’Argentiere (1860) a l’alçada del Pont du Jadis prenem el camí d’estiu fins al pla de Laval, on s’acaba la carretera i comença la pista que  ens durà fins al Refuge des Drayères.

 

I mentre uns encara no en tenen prou, pugen una mica més per fer una baixada, el altres gaudim de la terrassa i el solet de tarda.

Dilluns 15 d’abril

Refugi des Drayères (2170) – Col de Névache (2808) – Lac des Glaciers (2660) – Passage du Pic du Thabor (2952) – Col de Payron (2851) – Col de Cheval Blanc (2791) – Refuge de Mont Thabor (2490).

Desnivell: +900 / -544, Distància: +/- 14 km. S2-S3

El bon temps del dia anterior ens ha deixat, els núvols ens acompanyen, el guarda del refugi ens comenta que per anar bé hauríem de passar el col de Névache cap a les 9, com més aviat millor. Cosa que aconseguim.

Al coll observem que els núvols avancen de Nord, està més encapotat. Decendim cap el Lac des Glaciers on tornem a posar ells i encarem cap el Passage du Pic du Thabor observan tota la serralada del Mont Thabor  que podem guadir amb un sol tènue.

Un parell o tres de trons a la llunyania ens fan decidir als que anem una mica més a poc a poc, que, malgrat el poc desnivell que hi ha (100 m) no fem la Pointe de Terre Rouge (3080), encara que dos del grup que s’han avançat si que l’han fet.

Al companys que han fet la Pointe, tot just abans d’arribar al cim, a un se li sortit la puntera de la fixació i ha hagut de fer tota la baixada fins al refugi amb una habilitat de combinar un esquí posat i un grampó, tot una proesa.

La meteo continua empitjorant, veiem el núvols que va guanyant alçada, però ens deixa veure per on hem d’anar. La baixada és fa lenta, esperant al company, però Déu-n’hi-do la marxa que li posa.

Flanquegem per sota del Pis du Thabor per no perdre alçada per anar a buscar el Col de Peyron (2851) per continuar flanquejant fins al col de Cheval Blanc (2791). Si està carregat de neu, s’ha d’anar en compte en aquest flanqueig per les purgues que hi poden haver.

Des del Col de Cheval Blanc la baixada cap el refugi és franca, baixem cap el Lac Rond que es troba just a sobre del refugi que està ben a resguard i no el veus fins que ja estàs a sobre.

Tema esquí: al refugi intenten fer una reparació precària amb cola de fuster, però ja veiem que no tindrà futur (ja sabem com van aquestes reparacions per altres vegades). Els hi comentem, si per una d’aquelles casualitat lloguessin esquís,... i ves per on, que llogar, no, però algú deuria trobar un esquí perdut i el va portar al refugi. Es mira si ens pot treure de atzucac i sí, la bota li encaixa i les pells de recanvi que duu, i la llargada és similar, es poden adaptar.

Tot amb això, ens replantegem la ruta de l’endemà que havia de ser ascendir al Mont Thabor i anar a buscar el Col de Muandes, per tornar al refugi de Drayères.

La meteo marca entrada de Nord de fort vent de ràfegues de més de 60 km/h i nevades tant al cim del Mont Thabor com al Col de Muandes, no fan aconsellable la ruta. Així que cerquem alternatives.

Dimarts 16 d’abril

Refugi del Mont Thabor – Coll de la Vall Stretta – Refugi I Re Magi (Granges de la Valle Stretta)– Col d’Echelle – Névache – pàrquing cotxe.

Distància: +/- 25 km (dels quals 6 km son del Ref. I Re Magi a la carretera del Col de l'Echelle i 8 km són des del Col de l'Echelle fins al cotxe) Desnivell: +477 / -1206 m, S2-S3

Després d’una nit vent ventada, ja hem descartat la ruta que havíem de fer, pels forts vents i sense visibilitat a les parts altes

La nuvolositat que hi ha a la banda de Valfrejus i la Vall Stretta es força diferent, l’únic en comú: el vent, que ens acompanyarà tot el dia.

Sortint del refugi flanquegen cap el Coll de la Vall Stretta, el cel es veu mot més clar, però el vent, també se sent.

Es nota la baixada de les temperatures, ha regelat i la neu està dura.

Descendim fins a cota 2110 on ja ens descalcem els esquís ja per manca de neu i seguim el GR5-GR57 fins al pont de la Fondeire (1912) i les Granges de la Vall Stretta, ens aturem al Refugio I Re Magi, ja tancat.

Una primera idea era pujar cap al Col Valon, seguint el GR, però el mal temps ha anat avançant i també a ben cobert el coll.

El guarda voltava pel refugi fent el tancament de temporada del refugi i es va oferir a baixar-nos amb la camioneta fins a la cruïlla de la carretera que porta al Col de l’Echelle, que encara resta tancada per neu.

Ens estalviem ben bé 6 quilometres de carretera, fins hi tot ens puja una mica amunt fins que un arbre caigut ens barra el pas.

Fent un parell de dreceres d’unes llargues corbes ens posem a Le Mauvais Pas (1779) i d’aquí fins al Coll de l’Echelle (1762) una llarga planúria d’uns 2 km fins a trobar la baixada cap a la vall, la podem fer, encara, amb pells.

La providència ens és favorable, al coll de l’Echelle ens trobem un cotxe que s’ofereix a baixar-ne a un fins a Névache, vaig agrair ser jo. I no només em vam baixar sinó que a més em vam portar fins al cotxe, encara més agraïda, perquè la distància per carretera eren prop de 9 km des del coll fins al cotxe.

Truco als companys i els hi dic que s’esperin que els vaig a recollir a la carretera que baixa del coll, hem guanyat unes quantes hores amb aquestes aproximacions en cotxe.

Donem per acabada la travessa, dinem a Briançon i ja enfilem camí cap a casa.

Han estat tres dies que han passat de la calor extrema a fred.

- Una fixació desenganxada, que ho vam poder solucionar prou bé, l’esquí deixat el vam “abandonar” a mans del guarda del refugi I Re Magi.

- Una lleugera indisposició que va aguantada estoicament, això sí es va aprimar segur.

- La llarga pista del primer dia van deixar algunes plantes dels peus més sensibles del compte.

- i la gran sort de trobar el dos cotxes del darrer dia.

No ens  podem queixar pas, hem fet una bona gran volta al Mont Thabor

Hi vam anar: Oriol G, Francesc S, Marià V. i Anna M

Circular al Pic de Filià (2764m)

Dimarts 16 d'abril, Tossal de Rus (2669m), Pic de Filià (2764m) i Tuc de Moror (2735m) en circular des de la vall de Sant Martí. +/-1550m, 16.5km (porteig +/-350m, 4.5km), F/S2/**.

Això encara no s'ha acabat! La piulada del Tuc de Moror del 8 d'abril i la sortida del cap de setmana a la Pica Cerví de Durro, des d'on es veia bé la pala NO del Pic de Filià, em van motivar per a fer aquest recorregut, la neu va marxant molt ràpidament i cal aprofitar mentre es pugui. 

El recorregut fins el Tuc de Moror

Pujada al port de Rus pel Barranc del Port sense més entrebancs que la manca de neu al principi fins la sortida del bosc i el vent que bufa amb força. 

Tossal de la Mina, Pic de Moror i Castellet de Moror, pujant pel Barranc del Port

Pujada al Pic de Filia carenejant ara amb pells, ara a peu, ara quiet que passi el cop de vent; descens per la pala NO que està increïble: des de pràcticament el cim fins al barranc del cap de Llevata (gairebé 400m de desnivell amb bona neu, dureta al principi i transformant-se en cremeta a mesura que es va baixant). Remuntada cap a la Passada de Moror pel seu contrafort, que va cap el SE i, ja que hi som, no costa gaire de pujar al cim, que presenta una neu immillorable en qualitat i quantitat. Baixada pel barranc de Moror fins als 2050m (gairebé 700m de desnivell). El problema és triar per quina pala perquè totes estan molt bé, més avall la cosa es complica i costa de triar el camí que permeti anar més avall sobre els esquís i descalço a 2050m, aproximadament la mateixa altura on havia calçat pujant per l'altre barranc.

Montsent de Pallars des del Port de Rus

Pic de Filià (o Paiasso) des del Tossal de Rus

Les pales que baixen cap el Barranc del Port (la baixada la faré per les de l'altre costat, cap el Barranc de Moror)

En resum, un dia d'esquí i muntanya d'aquells que et deixa més que satisfet i haurà estat una bona despedida de temporada. 

Romsdalen primaveríssim, 12 a 15/04/2024

Pics Storhesten 1.023m, Blånebba 1.320m i Skarven 1.048m

Escapada de ‘cap de setmana’ familiar a aquesta preciosa vall del sud de Noruega, on combinem una estada en cabana enmig d’un paisatge bucòlic, passejades i turisme amb la petita, afartamentes de salmó, i un parell d’excursions d’esquí de muntanya... és el paradís? 

Al destí ja l’hi tenia posat l’ullet des d’aquella piulada del Ricard del març de 2015 ...casunronda! perquè piula la gent? i ha passat allò de que quan hi poses preparació i ganes, el resultat és karma positiu

(el Kyrkjetaket és un amor a primera vista... a l'esquerra com el van esquiar al març de 2015 en Ricard&co... a la dreta com ens el miràvem dissabte des d'Åndalsnes)

Hi hem anat en avió fins a Alesund (vols amb 1 o 2 escales) i després cotxe de lloguer fins a la zona d’Åndalsnes (1h45’) per una carretera que és molt escènica. No és mala opció fer un vol directe a Oslo i després 5h de cotxe (o una opció com l’autocaravana com van fer en Ricard&co). 

L’allotjament més pràctic i econòmic és llogar una cabana de fusta en qualsevol dels càmpings que hi han a la zona. Nosaltres hem estat en una als peus del coll de Trollstigen (tancat per la neu)... erem els únics hostes en un lloc que a l’estiu no hi deu caber una agulla, perquè és preciós i envoltats de cims molt cridaners i ambient hivernal. 

La meteo és ja de per si un caprici en aquesta contrada, i nosaltres hi hem arribat precedits d’una setmana de pluja fins a cota alta i BPA a 4, però amb una temperatura que ha anat baixant i endurint altre cop el mantell. Després, dissabte he trobat bona neu primavera, i tota la nit i part de diumenge ha nevat des de cota 300 deixant fins un pam de neu nova ben bona per sobre dels 500m. Amb tot, hi ha neu a obagues a 300m i a 600m a solanes. Més amunt l’ambient és ben hivernal i hi ha moltes zones que encara queden lluny per a l’esquí de muntanya per ser els punts d’accés elevats i encara tancats per la neu (molt recomanable la proposta d’esquí de juny en aquesta zona publicat al darrer número d’Ski Rando Magazine, núm.56 d'abril-maig).

Una particularitat és que molts dels accessos o aparcaments són de pagament (normalment 100 corones, una mica menys de 10€) i es paga online en els links que habilita cada lloc. 

Resum de l’activitat: 

Dissabte 13 d’abril: Storhesten 1.023m i Blånebba 1.320m des de la vall de Venjeåa (aparcament Venjesdalsetra)

+/-1.125m; 11,1Km; F+, S2 el Storhesten, S3 el Blånebba, */** 

Les previsions donen mal temps i trio un dels itineraris més conservadors de la zona, el Storhesten, però tot i que se’m tapa una estona i m’arriba a nevar, veig que el fort vent acabarà fent net i m’allargo al Blånebba amb un bon sol i tempesta de blaus. 

Posar esquís a l’aparcament, a 370m d’alçada ja fa goig. I fer l’excursió tot sol (*) enmig d’un festival de cims i canvis meteorològics no té preu. (*) En el descens corroboraré el tòpic de que aquí no cal matinar, i em trobo una gernació pujant!  

el Romdalshornet (1.550m) treu el nas

El recorregut surt de l’aparcament en direcció sud-oest per una zona d’arbres i matolls esclarissada, amb la visió al fons de la vall de l’imponent cim Romdalshornet (1.550m). Es creua el riu per un pont metàl·lic a mitja pujada i a partir de la cota 700 el terreny s’eixampla i el pendent és més planer. 

el Blånebba com es veia des del Storhesten

Em miro de reüll el Blånebba, a l’esquerra, i viro totalment al nord per seguir un llom fins al cim. Ambient per tots costats i tot i que s’escapa algun floc de les nuvolades que corren, aposto per tornar a la cota 700 (altiplà de Jamnåbotn) en bon descens i enfilar-me per la línea més segura fins al llom que baixa del Blånebba. 

Arribo a l’ample carena (cota 1.100m) i segueixo amb esquís cap al cim. Es redreça a la part final, que té algun tram exposat, i com que el vent s’ha enfortit asseguro amb grampons arribar fins dalt. Vistes espectaculars amb Åndalsnes i el fiord 1.300m més avall i cimarros imponents a tocar: el Romdalshornet (1.550m), l’Store Venjetinden (1.852m)... 

Bon descens, trepidant, i a quarts d’una ja torno a ser a la cabana per passar la tarda en família i aprofitar que el dia ja s’allarga més que a les nostres latituds. 

Diumenge 14 d’abril: Skarven 1.048m des de Rauma

+/-741m; 7,9Km; F+, S2,* 

Neva des de dissabte nit i passem el matí a la cabana i fent una passejada pels voltants. La previsió, que no es complirà, apunta a clarianes al vespre i a quarts de 4 faig 30’ de cotxe fins a Rauma, davant per davant d’Åndalsnes a l’altra costat del fiord.  

Em trobo tres grups posant pells, i quedo ben preocupat per tenir idees de noruec (febre àrtica?)... 

Un ruixat de neu granulada fa que tots entrem per 10’ als cotxes i quan afluixa ens hi posem en silenci però amb mirades de complicitat: tots esperem la finestra! Uns s’aturen a fer temps al refugi DNT Skorgedalsbu, i els altres anirem intercanviant obrir traça, fent canvis de manera natural. 

El recorregut surt, esquís als peus, de la cota 300 en direcció oest per una mena de tallafoc enmig del bosc. S’ha de remuntar un llom pel terreny menys allavós fins la carena, on es vira al nord i cal seguir-la fins als cim. 

Ja no neva però he entrat al mon abstrús del núvol... També m’he quedat sol i dubto una estona (aquelles estones en que el temps s’atura quan ets dins un núvol). No ho veig clar per seguir amb esquís per sota la cornisa (placa?) i, per seguretat, calço grampons per seguir el fil de neu que em porta a una darrera pala (gelada) ja més fàcil fins al cim. Tot plegat han estat 150m de distància i 50 de desnivell de no res, amb el temps aturat, el núvol i jo... De tornada als esquís m’atrapa una parella i parlem de la finestra que no s’ha obert i m’agraeixen la traça que seguiran... 

L'esquiada deliciosa, abocada al fiord a mesura que surto del núvol... 

(així véiem l'Skarven dilluns pel matí)

L’endemà, camí de l’aeroport el blanc immens de l’Skarven ens diu adeu, però li fem l’ullet, hi tornarem! 

Informació de servei:

Copio les referències de la piulada del Ricard del 2015 i n’afegeixo dues:   

• Llibre 'Ski Touring in Romsdalen' de Halvor Hagen - FriFlyt (versió en Anglès, en Noruec és una mica més difícil d'entendre...) Té el mapa complementari on hi ha dibuixats tots els itineraris. 
• Afegit 1: Llibre 'Trygge Toppturer' d'Espen Nordahl i Erlend Sande. En noruec, però el títol és una declaració de principis... traduít podria ser "excursions segures". I el subtítol parla de "111 excursions on es poden evitar els terrenys propensos a les allaus". Cobreix 111 cim de tot Noruega, i de Romsdalen n'hi ha 7 (2 dels quals piulats aquí).
• Afegit 2: propostes al número 56 d'abril-maig de 2024 de la revista 'Ski Rando Magazine'. Amb tot de propostes a Romsdalen i rodalies per fer al mes de juny quan les carreteres més  altes queden netes de neu. També al número 49 d'octubre-novembre de 2022amb el Blånebba piulat aquí i 6 o 7 proposte properes, amb couloirs.
• Mapa cartogràfic online: http://norgeskart.no molt útil, podem carregar els tracks. 
• Pàgina d'itineraris de tota mena a Noruega, també esquí de muntanya (Topptur) ut.no. Trobareu descripció, mapa, dificultat i track per gps. 
• Pàgina per consultar el temps: yr.no 
• Pàgina per consultar el perill d'allaus: http://varsom.no/

Bones traces!!! 

Carlota, Marta i Jaume (casi troll)