28 de febr. 2005

Piada - Open Vall Fosca 2005 - 27/02/2005

Pili, (Daniel), Berta, Jaume i 70 i escaig equips més.

Abans que res, felicitar l'organització de la cursa!

Video de wein01


+800m, -1200m; horari, molt poc els primers, nosaltres una mica més de 3h...
Dificultat: l'itinerari és llarg, els descensos de fort pendent, però els passos difícils o més drets han estat protegits per l'organització.

Itinerari: Teleferic de Sallente 2.164m - Pla de la Cort - Portella 2.293m - Estany Tort - Estany de Mariolo - Pala Dellui 2.700m - Estany de Mariolo - Coll 2.441m - Barranc de la Lora - Pla de la Cort - GR11 - Canal a Solana de Fosser - Presa de Sallente 1.750m - Pica Pica - Massatges - Dinar a la Pobla i molts premis i obsequis!

El temps ha estat rúfol, amb vent fort i fred (-9ºC) i visibilitat regularal principi millorant al final. El dia abans s'havien muntat cordes per pujar a les Pales de Cubiesso des de Mariolo (Estany d'Eixerola - Canal de Cubieso - Pales de Cubieso 2.784m - Estany d'Eixerola), allargant el recorregut , però la nevada de la nit (15 cm) i el vent del matí han recomenat tallar aquesta part.




Això si en totes les baixades (hi ha hagut tres canvis de pells) la neu ha estat pols pols!

Gran cap de setmana de muntanya, doncs, amb el Campirme i la Cursa, que us recomanem pel proper any tant per l'itinerari que s'hi fa (inèdit cada any), com per l'ambient entre els participants on hi ha lloc per les Campiones del Món però també pels que hi anem a passejar amb la traça feta!

Bones traces...
... i acabo amb uns fragments d'un romanço escrit (i cantat) per Jaume Arnella. Dels futurs "greens", "forats", i remuntadors als que estem condemnats mentres no arribi una nova glaciació, ja en parlarem un altre dia.

Déu-vos guard els de la terra,
Déu-vos guard els vilatans,
benvinguts a la Vall Fosca
turistes i estiuejants.

D'aquí en diuen la Vall Fosca
perquè està molt enclotat;
quan a altres llocs el sol brilla
pels d'aquí ja s'amagat.

Si veniu per Senterada,
la vall comença, per fi,
arribant a La Pobleta,
Pobleta de Bellveí.

I arriba fins a Cabdella,
que més amunt no és poblat,
només hi ha estanys i muntanyes
i potser algun isard.

Confiem en la Vall Fosca
i en els homes que la fan,
les seves ganes de viure
i de tirar endavant.

I aquí s'acaba el romanço,
bona nit, jo ja he acabat.