14 de febr. 2005

Piada tècnica psico-emocional - Travessa Ulldeter-Carança - 12 i 13/02/2005

Enviat per Manel C.

Luis Javier, Imma, Berta, Iolanda, Les gosses Fosca i Mora - amb l’esperit d’ aventura de la primera gossa cosmonauta russa Laika, o Rin-Tin-Tin i molts altres animals ensigalats o putejats com la Mula Francis, etc.. ...-, Roger, Jaume i Manel.
Descripció tècnica :
Dissabte:
+1.150 / -1.450; 4-5h pujada; 1-2h descens; PD+, S3/S4.
Vallter 2.164 - Coll de la Marrana 2.529 - Bastiments 2.881m - Feixa Llarga 2.400m - Portell dels Gorgs 2.790 - Estany de Coma Mitjana 2.498 -Ref. Matutano 2.190 ( no te res a veure amb les bosses de patates ! ) - Ref.del Ras de Carançà 1.820.




Diumenge:
+850 / -450; 3-4h pujada, 30'descens; F, S2.
Ref. del Ras de Carançà 1.820 - Pla de Bacivers 1.945 - Plans de Morenç 2.350 - Serra Gallinera Bacivers 2.688 - Pic de la Dona 2.704 - Vallter 2.164.





Descripció psico-emocional :

Dissabte: Tot i que no era massa clara la meteo, i la neu estava una mica tova -tenint que flanquejar per unes pales exposades a perill d’allaus - el temps s’anava enmarronant per moments impedint-nos l’ ascensió al Pic de l’Infern, etc., etc....., vàrem gaudir d’ una travessa en un entorn magnífic, i amb un “descens tipus “escalextric” a través de bosc, on omitiré parlar dels danys ecològics en flora i fauna.
Caldria tenir un bon nivell de descens a través de boscos, on em vaig menjar unes quantes branques, quasi atropellar algun esquirol, o passar per sobre la Fosca o la Mora - els gossos de la Iolanda - que van tenir l'oportunitatd’ experimentar estoicament la primera ensigalada per gossos amb resignació. Un bon entrenament de cara a la propera Pirena 2006.

Nota:
Ricard, pròxima matèria pel curset d’ esquí podria ser “tècnica de descens ecològicament correcte a través de boscos i altres entorns d’ interès natural”, també amb matèries com “tipus d’ enfarinades” – croqueta, chocos, empanada gallega, etc...”, “com sortir d’ un forat de neu tova sense assistència, “torna a néixer”, la tècnica del “cuc”, etc... el tema podria donar molt de si.

Bé...., tot sortir de la massa boscosa ens tope’m amb el Refugi de Ras de Carançà. Les nostres companyes gosses varen ballar, saltar i xisclar de joia. Comencem les tasques d'omplir cantimplores d’ aigua i recerca de llenya per la llar de foc, agafar lloc al refu i consolidar la defensa dels matalassos que no n’hi ha per tots, doncs no estem sols – sintonia d’Expedient – X “- , comencen a arribar francesos.

Sopar...., torrades de sobrassada al foc amb un vi d’ èxtasi a càrrec d’en Jaume, plenitud degustativa del Ser, amb el caliu d’ una bona companyia en un entorn senzill.

Diumenge:Ens vàrem llevar aviat, el dia semblava força ventat. Alguns ens abrigare’m massa, feia vent però el dia era solejat i clar. A la Fosca i la Mora no els semblava bé la idea de tornar a sortir, enmig de xiscles expressaven el seu disgust de gos d’ una manera políticament correcta – a partir d’ara consideraran i reflexionaran sobre els avantatges de ser el millor amic del’ home, potser es millor ser gat i quedar-se al sofà de casa - però es varen acabar resignant.

Ascensió excel·lent al Pla de Bacivers i carenejada ventada fins al Pic dela Dona. Desprès d’ estudiar la via de descens fins a Vallter, ens decidim a baixar per una pala directa enlloc de dirigir-nos a la Portella de Mentet, via menys exposada. En el descens - neu tova – i en la successió d’enfarinades tipus “croqueta” – quan caus en pales d’ una inclinació tal que fa que no et quedis clavat a la neu, sinó que vas rodolant i agafant volum com una croqueta a la farina - en Roger es va fer un tall amb el canto de l’esquí al front, no l’ importarà gens que li pregunteu com s’ ho ha fet, podeu preguntar-li dijous vinent al club, estarà content de respondre a tothom, això si aneu un per un, ...., Si !!!!, és el que porta una tireta blanca..., si insistiu...., potser us ensenyi els 3 punts de sutura. Podríem parlar de “tatoos o piercing” d’esquí de muntanya en una altra ocasió....???

Bé, això es tot......

Fins aviat,
Manel & cia

P.D.La descripció tècnica es del Jaume, no he canviat...., continuo oblidant els noms dels llocs per on passo i dels cims que faig a no ser que m’ ensigalin,i una vegada dalt del cim, el meu estat psicoemocional i pujat d’ adrenalina no em permet assimilar els noms dels cims que m’ envolten, centrant tota la meva energia en com sortir d’ allà dalt. Si teniu la mateixa sintomatolotgia o com es digui, no aneu a qualsevol psicòlegs de muntanya. Consulteu amb mi, per un mòdic preu en podem parlar i començar tractament. Necessito canviar-me els esquís.