30 d’abr. 2008

Intent al Mont Blanc - 25 i 26 d'abril 2008




Piulada: Mont Blanc: crònica del primer intent
Les previsions de meteo pel cap de setmana anteriors semblaven ideals per plantejar-se assolir el cim més alt dels Alps, el Mont Blanc (4808 m).

Dijous viatgem a Chamonix i ens allotgem a la Gîte d'Etape "La Tapia" (molt recomenable). Allà ens trobem amb companys de la Ribagorça, que ens informen que tot està molt carregat i la qualitat de neu no és massa bona (o bé crosta o bé humida i pesada). A més, les previsions de meteo han canviat i que donen vent fort pel cap de setmana, ai, ai, ai. Per acabar-ho d'adobar, aquell vespre 8ºC i xàfec de pluja a Chamonix.

L'endemà, divendres 25, matinem i prenem el segon viatge del telefèric a l'Aguille de Midi. Baixem a l'estació intermitja (2400 m aprox.) i fem l'aproximació al refugi dels Grands Mulets (3051 m). Comprovem que la neu està crosta a la superficie i podrida per dins. L'aproximació és més aviat marrana, cal fer un llarg flanqueix per sota l'Aguille de Midi per una zona de força risc d'allaus, i passar la Jonction, indret de confluència de dues geleres que cal travessar fent gincama entre séracs i esquerdes. Tanmateix el paisatge és preciós, ara núvol, ara surt el sol, i l'itinerari està prou ben traçat. Abans de les 13h arribem al refugi i ens trobem amb més companys de la Ribagorça que aquell matí han intentat fer cim. Malauradament el fort vent, amb ratxes de 100 km/h al refugi de Vallot a 4300 m els ho ha impedit. Nosaltres passem la tarda i el vespre d'aclimatació tranquil·lament veient arribar més grups de gent, fent fotos, descansant... A les 18h puntuals a sopar i a les 21h amb la posta de sol a dormir.










El dissabte 26 ha de ser el gran dia. El refugi es lleva a les 01:30h de la matinada per esmorzar. El cel està ben serè i la gent plena d'ànims. Sortim a les 03:00h, encordats com tothom i dels darrers, no cal córrer! I anem seguint una traça profunda i les llumetes dels frontals. Avancem alguns grups i arribem al petit Plateu, fem un glop de te i prosseguim fins al grand Plateu. Ja fa més fred, fred de debò i clareja. Bebem i mengem una mica i seguim la traça. Fins que de cop, ens trobem que totes les cordades es dispersen de cop. Volen girar? No, no. Ens hem passat de llarg la pala que mena a l'aresta de les Bosses i ja ens enfilàvem per la cara N del Mont Blanc! Cal recular i recuperar la direcció bona, hi ha moooolta neu i fa moooolt fred i moooolt vent. Per no quedar-nos massa quiets, seguim a una de les traces i ens ajuntem totes les cordades de nou en direcció les Bossess. El fred i el vent són cada vegada més i més forts, la visibilitat es redueix i progressar esdevé difícil. Arribem a l'aresta, a uns 4230 m, tenim el refugi del Vallot a 100m però les cordades, la majoria d'elles encapçalades per un guia, decideixen parar, treure pells i girar cua. Aquells instants són realment un infern. I nosaltres també decidim girar, no tenim opció, "game over". Ens desencordem per baixar amb una mica més de comoditat, i reseguim escrupolosament la traça de pujada fins al grand Plateu. Retrobem la visibilitat, el fred disminueix i visualitzem el refugi del Vallot. "Quina ràbia! Gairebé el teníem!". Però ja és massa tard, i ara sí, amb molt bona neu, anem baixant de nou cap al refugi dels Mulets. Ja s'ha fet de dia i el descens és espectacular.












Al refugi ens refem del fred i mengem una mica. Els guardes ens comenten que només hi ha hagut una única ascensió al cim des que el refugi ha obert en aquella temporada. I aquell matí hem tingut ratxes de vent de 80 km/h. El Mont Blanc es fa pregar. I sense entretenir-nos gaire retornem a buscar el telefèric i baixar a Chamonix, a on gaudim d'un temps primaveral amb 18 ºC. Increïble. Però hi tornarem per intentar-ho de nou, val molt la pena!
Montse i Carles

Pic de la Mina, 27-04-08

Desnivell: 700m
Dificultat: Facil, S-20
Estat de la neu: Primavera, molt pastosa a partir de les 10:30h.

Ara es millor sortir del parking d'abaix de l'estació de Porte, i remontar per la pista. Diumenge es podia fer sencer sense treures el esquis fins al collet, però no crec que duri molt.

Bones traces.

Participants: Nuria i Edu.

el vídeo dels dimecres... Altai!

Els autors d'aquest vídeo han trobat en ple sXXI l'esquí ancestral!
A les muntanyes de l'Altai, a cavall de la Xina i Mongòlia, encara fan els esquís com es feien fa milers d'anys: talar un tronc, escapçar-lo sotmetre'l a calor per donar-li forma... Qui hi vol anar a fer un Test?


Com fer aquests esquís: primera part, segona part, tercera part, quarta part...

28 d’abr. 2008

Gran Tuc de Colomers 2935m

Piulada del Gran Tuc de Colomers (2935) 26 i 27 d'abril del 2008.

Participants: Ramón A., Manel C, Sergi B, Rafa M i Ricard M.
Desnivell: dia 26 +300m, dia 27 +800m -1200m
Dificultat: **/***, S2/S3
Estat de la neu: Molta neu per l'època de l'any, primavera dura al matí, primavera fonda al migdia.

Feia temps que alguns de nosaltres volíem pujar a aquest cim clàssic, així que hem aprofitat també per "estrenar" el nou refugi de Colomers, ubicat a escassos 200m de l'antic.

Hem fet l'aproximació sota un sol imponent i unes temperatures notablement altes, coincidint amb un grup del CE Talaia de Vilanova. Com no pot ser d'una altra manera, hem trobat coneguts i col·legues diversos.

Ens calcem els esquís ben a prop del cotxe a uns 1800m i seguim el camí que mena a l'Estany Major de Colomers, on hi ha la presa i l'antic refugi. Voltem el llac per la dreta fins el nou refugi.

Sobre el nou refugi de Colomers, personalment crec que caldria fer algun comentari, però potser és millor esperar a que facin la temporada d'estiu i el tornem a tastar l'Hivern proper. Això si, el menjar cobreix les expectatives, tres plats i postres !!

Sortim del refugi a les 7'20h, voltant l'estany Major per remuntar un petit coll a l'Est que ens porta a la vall de l'estany Obago, el travessem en diagonal cap a l'Est i enfilem una valleta direcció Sud que passa sota el pic de Ratera i ens du a l'Estany de Ratera 2485m. Situats a l'extrem sud de l'estany hem remuntat cap a l'est per unes pales dretes que ens menen al Portell de Colomers 2730m, un pas estret que no té més dificultat que remuntar els darrers metres a peu.


Del Portell baixem en diagonal cap a l'Oest per anar a buscar un contrafort que ens porta de nou a la carena rocosa. Aquí trobem el collet per on baixarem cap a l'estany de Ratera de Dalt. Des d'aquest punt veiem la pala que puja al coll sud del Tuc de Colomers. Un flanqueig i superem la pala fins el coll sense més dificultat. D'aquí en 50m de desnivell arribem al cim per una ampla pala.

El descens el fem pel coll esmentat abans, segons condicions cal baixar un tram a peu, per amples pales anem enllaçant els diversos llacs fins arribar a l'estany Obago. A partir d'aquí el descens és una combinació de terrenys planers i petits descensos fins arribar a la pista que ens porta al cotxe.

Teniu imatges disponibles a: http://picasaweb.google.es/pasdeguia/GranTucDeColomers

i a http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/TucDeColomRsAbril08

Bones Traces

24 d’abr. 2008

Proposteta (!)

Després de dos mesos retirat per una lesió, i veient les imatges del Bastiments, no puc deixar de intentar tornar a posar-me en marxa. Algú s'anima a fer una passejada? Dissabte o diumenge. joosso@gmail.com

23 d’abr. 2008

Test esquis Gasherbrum II de Dynafit

FITXA TÈCNICA: TEST ESQUIS DYNAFIT GASHERBRUM II

Test efectuat el dissabte 5 d’abril de 2008 a la Masella

Feia ja un temps que en Marc d’esports Ski&Mountain de Ribes de Freser m’havia suggerit la possibilitat de poder dedicar una jornada a testar aquest material. Era una proposta temptadora que no podia deixar passar de llarg. Només va ser qüestió de fer-ho encaixar a l’agenda i finalment ho pogué materialitzar. Aquí està la meva modesta avaluació.


Condicions del test:

Ascens : neu primavera granulada molt endurida

Descens: neu primavera molt dura al matí / neu primavera pesada i molt transformada per la tarda

Equip testat:

Esquís Dynafit Gasherbrum II 1’67 m

Fixacions Dynafit Low Tech Vertical ST

Pells de foca moher de pel llarg de Dynafit

Pes : 1125 grams (reals)
Cotes : 102 / 73 / 89 mm
Radi: 24 m

Dades obtingudes:

Pujada :

  1. Gran facilitat de lliscament donada per les pells de moher, almenys per als que estem acostumats a utilitzar pells mixtes. En quant a l’adherència sobre la neu dura no s’aprecia diferència significativa si s’aplica sempre la tècnica correcta.

  1. El reduït pes de l’esquí estalvia molta energia a la pujada i permet mantenir un ritme viu i constant

  1. En els flanquejos en pendent fort sobre neu dura l’esquí dona una gran sensació d’estabilitat i els cantells mosseguen amb molta eficàcia. Sembla que tallin la neu com si fossin ganivets. S’evidencia aquí la sòlida construcció de l’esquí i el radi de gir relativament llarg (24 m enfront dels 16 – 20 m de radi de la majoria dels esquís de muntanya actuals)

Baixada:

  1. En neu dura o molt dura sorprèn immediatament aquest esquí per la seva fiabilitat: els cantells s’adhereixen a la neu sense vibracions ni pèrdues d’adherència, fent això extensiu a velocitats elevades o molt elevades (en comparació sempre amb un esquí de muntanya convencional)

  1. Es un esquí d’una gran docilitat i quan s’aplica la tècnica de flexió-recuperació la seva resposta és immediata. A més a més, el seu radi relativament llarg i la cua relativament estreta ajuden a fer derrapar les cues quan fa falta aplicar aquesta tècnica

  1. Sobre neus pesades presenta una certa tendència a ‘clavar’ les espàtules, com passa amb tots els esquís d’espàtules no massa amples ( 103 mm). Sobre aquest terreny no queda més remei que aplicar les solucions habituals amb aquest tipus d’esquís: limitar la velocitat, posicionar el cos un xic enrere, separar una mica les cames, etc.

CONCLUSIONS

Pells de foca:

Totalment indicades per als practicants habituals de l’esquí de muntanya que ja posseeixen una bona tècnica d’ascens. El fet d’utilitzar moher de pel llarg en la seva construcció estalvia molta energia i permet incrementar unes quantes desenes de metres de desnivell per hora el ritme de l’ascensió, tot això sense penalitzar pràcticament l’adherència sobre neu dura. No obstant, els practicants novells agrairan les pells fetes amb un material que toleri més els defectes de tècnica.

Esquís:

Pujada:
Molt adequat per a practicants preocupats per el pes. Cal notar que es un dels esquís més lleugers en el seu segment del mercat, però no presenta cap dels defectes típics associats a aquest tipus d’esquí: vibracions, poca rigidesa de torsió, poc nervi i excessiva flexibilitat a la part posterior.

Baixada:
Es un eina perfecta per a l’esquiador que busca seguretat en pendents drets i glaçats, així com un esquí dòcil i maniobrable.

El seu millor terreny: Molt fiable sobre neu dura i pendents fortes. Segurament existeixen altres models amb bones i molt bones prestacions sobre aquest tipus de terreny però sempre a costa d’un pes i un preu molt superiors.

El pitjor terreny: la neu transformada pesada. En aquest terreny funciona de forma semblant a qualsevol esquí del mercat amb unes cotes semblants.

Xavier Martí



el vídeo dels dimecres... PDG i Pierra Menta

Les darreres setmanes s'han celebrat algunes de les curses més clàssiques d'esquí de muntanya: la Patrouille des Glaciers i la Pierra Menta (amb paper destacat del Killian Jornet). Sembla que en aquestes clàssiques hi ha lloc tant pels qui agrada la competició com pels amants dels recorreguts exigents... Hi haurem d'anar algun any ...la PDG és per equips de 3 ;)
Bon dia de Sant Jordi!

19 d’abr. 2008

Dent d'Orlú 2222m - descens cara N, 19-04-2008

"Buscar el possible en l'impossible, la realitat és una visió..."
Reinhold Messner
+/-850m; PD+, ***, S4 (pala sostinguda i exposada de 250m; 40º els primers viratges, després menys); 3-4h pujada, 1 de baixada; GPS wikiloc; Xavier M. i Jaume J.

Sortida de somni! Ja li havia picat l'ullet des del Tarbésou o des del Balbonne i em preguntava si seria esquiable, si la neu estaria en condicions, si aquest any si! i divendres buscava alternatives amb una estesa de mapes, fitxes i llibres sobre la taula per si en Xavi no hi volia anar... i sona el telèfon i li faig la proposta i ...bingo!
Ja de matinada arribem a l'Arièja deixant enrere els núvols. D'Ax-les-Thermes prenem la D25 en direcció a Ascou-Pailhères i al llogarret de la Forge girem per una pista en bon estat que en 5 km porta la Jasse de Cabana Longe. Una congesta ens barra el pas 1km abans d'arribar-hi, a 1400m, i és que ja era hora d'anar a dormir. Plantem la tenda sota una lluna quasi plena.
Aquest matí, esquís a l'esquena, hem remuntat el tros de pista i en arribar al final hem pogut veure la cara NO del nostre objectiu. Encara no veiem la pala (cara N) ni si tindrà prou neu, però el perfil que es retalla en el cel enteranyinat ens fa pensar que tindrem emocions fortes.
Cal creuar el prat, girar a l'esquerra i pujar al Serrat de la Llau per un bosc preciós. A 1650m calcem els esquís i a 1850m ja som dalt del serrat. El resseguim per un pendent molt suau de cara al nostre objectiu fins als 2000m (Coll de Braselh). D'aquí, grampons i amunt!


Els primers viratges són els més exposats i drets (potser 40º), després el pendent es modera i durant 200m hem gaudit de valent! La neu també era amb nosaltres: pols compactada a la pala i dura-primavera a la resta.

Aquí hi ha les fotos d'en Xavi.

Bones traces!!!

18 d’abr. 2008

Proposta per al pont del 1-4 de maig.

Vall de Bagnes. El Grand Combin (4314 m) i el Petit Combin (3670 m)
desde la cabana de Panossière

Sortida d'esquí de muntanya amb un cert component d'alpinisme





16 d’abr. 2008

el vídeo dels dimecres... free xinjiang?

Aquests dies tot va ple del conflicte Tibet-Xina. Ningú parla però del poble Uigur (més de 8 milions de persones) que pateix a la zona del Xinjiang una repressió cultural i social potser pitjor.
Les expedicions amb esquís al Muztagh Ata de 7546m, a la serralada del Kunlun (Karakorum), ens acosten a aquesta realitat: com pot ser d'injust tot plegat!. El següent vídeo és d'uns amics de Tarragona i m'ha portat bons records d'aquella gent...

Novetats a youtube: he penjat un vídeo de la sortida del dissabte al Pico Royo, amb música d'Eva Cassidy (l'esquiador dels primers segons és en Rafa petant la pala del cim), i un altre més cutre de la sortida al Tribuna amb música del Fausto Papeti (un eXperiment a propòsit d'una peli dels 70s...). Bones traces!

15 d’abr. 2008

Montmalús i Coll dels Isards 12-13/04/2008

Per fi ha plogut i nevat durant la setmana i la neu ens espera al Pirineu. Ens decidim pel Montmalús, l´última vegada ens havíem quedat al coll pel mal temps... Dia genial, condicions immillorables i jo crec que la millor neu de la meva vida.... fins i tot semblava que esquiessim bé!!!
L'endemà hem d'arribar ben d'hora a Barcelona, però no podem desaprofitar aquesta neu!! Des de pas de la casa ens dirigim al Pic Negre d'en Valira. Arribem al coll dels Isards i la veritat és que no hem matinat prou i se'ns ha fet tard... Tornem enrere per una pala amb una neu pols perfecte, més avall però la neu ja és crosta...

Bones traces!!!

Gemma i Marina

no hi vam trobar l'Aurora.

Tuc del Rosari 2594m

Com que al Rosta no els agrada matinar, vam quedar que ens deixaven l'esmorzar preparat. Nosaltres sí que volíem, o millor dit, havíem de matinar. En aquesta època ja se sap; i a 1/4 de 7 els mòbils van començar a donar la tabarra cada cinc minuts, fins que en vam fer cas.

D'un article del Vèrtex 203 vam triar el Bargadèra, però no va poder ser. Amb el cotxe vam fer tota la pista, senyal que la neu era força amunt. Ho vam deixar estar i vam canviar d'aires. Cap a l'Orri hi falta gent.

coll dels Estanys i Tuc del Rosari

No vam ser gaire originals amb la tria, i a l'aparcament del Pla de l'Orri 1850m, a 2/4 de 9 (hauríem pogut dormir una hora més...) s'hi concentrava tota l'activitat d'esquí de muntanya de la vall. Unes quantes cares conegudes on poder posar noms van fer amena la coincidència.


encetant l'itinerari de romeria

Iniciats, iniciadors i debutants ens vam anar fent companyia en un recorregut que convida a fer-la petar mentre es va guanyant alçada, no pas la d'un campanar...
La méteo, aquest cop, va fer cas del guió escrit per la Mònica Lòpez, i els núvols no van aparèixer fins el migdia, així que ningú no ens va fer ombra sota el solet dominical.


traça compartida

L'últim tram, del coll en amunt, presentava símptomes d'haver estat castigat pels darrers vendavals. Tot i així, es podia apurar amb esquís sense problemes fins dalt.
Com que els més "agonies" ja havien marxat, vam disposar de força espai vital al cim.

Ramon, Ricard, Glòria i Manel, al Tuc del Rosari 2594m

A l'hora de baixar, i per donar-li un toc de "distinció" a la jornada, ho vam fer per les pales orientades a Sud, cap a l'estany de Garrabea 2160m sense acabar d'arribar-hi; i llavors, amb pells, remuntàrem fins la Forqueta d'Arreu 2402m.
Fora pells i cap avall que fa baixada !!!! Bueno, i alguna remadeta, que aquest itinerari ja ho té això.

Al Pla de l'Orri, ara, tocaven l'hora dels adéus. Petons, encaixades i arreveures van deixar en la més absoluta solitud aquell espai, desert d'asfalt amb arbres metàl·lics.

Potser llavors hi va treure el nas l'Aurora...

Tuc del Rosari
13 d'abril, 2008
Glòria, Manel, Ricard, Ramon.

13 d’abr. 2008

Pico Royo (3121 m) per la vall de Literola

Dissabte 12 d'abril de 2008
Desnivell : 1521 m

Dificultat: S3

GPS wikiloc

Sortim a les 7,15 de l’aparcament a la capçalera de la vall de Literola (1600 m)
A mesura que pugem descobrim la vall coberta amb una recent capa de neu pols sobre la que anirem obrint traça fins el cim. A més a més, ten
im la sort de ser l’únic grup a la vall


Calcem els esquís poc per sobre dels 1800 metres i anem guanyant alçada ràpidament. El dia es mostra radiant i fred amb un punt de duresa donat per un vent del nord persistent que ens acompanyarà durant tota l’ascensió. Això no es obstacle per a que en Rafa, que avui sembla disposar de tota l’energia del mon, s’encarregui d’obrir tota la traça fins el cim. Uau!

Descens: per el camí de pujada. Neu pols a la pala superior del cim. Aquesta neu poc a poc deixa pas a una neu primavera transformada fàcil de treballar. La baixada es veu amenitzada per la visió d’alguna allau de placa que s’ha deixat caure al llarg del dia, sortosament cap sobre el nostre camí. I així, finalment arribem a l’automòbil a les 14,45

Per celebrar-ho, agraïm una vegada més l’hospitalitat de la Carme i ens regalem amb un fastuós plat d’espaguetis abans de tornar cap a casa.

En resum: esplèndida ascensió i descens en condicions que feia temps que no recordava als Pirineus

Podeu veure algunes fotos de la sortida a la següent adreça:
http://picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008ABRILPICOROYO

Link al vídeo de la sortida: Pols de primavera al Pico Royo

Hem estat: Rafa M, Carme S, Josep Maria M, Jaume J i Xavier M

10 d’abr. 2008

per pal·liar la sequera piuladera...

matinal "dominguera" al Montmalús 2782m AND

Després d'un matí de dissabte intens, buscant per Internet, telèfon, i en persona, unes botes d'esquí de muntanya per a substituir les velles, em trobo corrents cap a la L3 del Metro per arribar al NUS abans no tanquin, a les dues.

Content i amb parsimònia, me'n torno cap a casa com un nen amb botes noves.
Ara toca estrenar-les aquest mateix cap de setmana.

En un intent autodissuassori de marxar tot sol, truco en Manel(et) i, oh!! monja detinguda (sor_presa), surten al vespre cap a Andorra.
Unes quantes trucades més i ja ho tenim tot a punt. Bé, tot menys les botes noves. A veure com queden als esquís?

Aaaaahhhh...!!!! no quadren amb les fixacions!!!! Però si són del mateix número i marca...
El meu "goç" en un "poç".

Oooooommmmm...

Sona el telèfon; hi ha una baixa. Ens retruquem i requedem de nou: a les 7 del vespre. Per cert, l'Aureli i jo som veïns de carrer, davant per davant, i no ens coneixíem ni ens havíem vist mai. El món és un "panyuel"...

Mentre sopem a Oliana, truquem l'Aina. Tanquen a 2/4 de 12, però ens esperaran fins les 12. No cal, som puntuals i arribem "on time".

Allaus 2 a la Meteofrance per Andorra, i la Meteoandorra que ho afusella de la Meteofrance l'hi dóna un 3. La Meteocat, un 2 a banda i banda.

La vall d'Incles es fa tota amb cotxe, i no sembla que cap a La Cabaneta hi sobri la neu. Millor ens assegurem la tirada.
Sortim de Grau Roig a 2/4 de 10, poc ortodoxe per a l'època, però suficient per a l'objecte de desig, gens obscur, per cert, tot ben blanc de dalt a baix.
I, a més, som dels primers.

Quan arribem al Coll de Montmalús, aquella noia camallarga que ha sortit igual que nosaltres, però per la pista de més amunt, ja baixa del cim.
Passa pel coll i baixa cap a l'estany de Montmalús, fins on arriba la neu. Mentrestant nosaltres iniciem l'assalt final al cim... 75m de desnivell.

I la morenassa, alta com l'Aureli, pam amunt pam avall, encara torna a fer cim abans que nosaltres. No tenim... paraules.

Dalt del cim estant s'albira l'horitzó immens i curull de blanques muntanyes... Hem fet el Montmalús 2782m.

Baixem, nosaltres també, per la cara Sud fins on la neu ens ho permet. Una baixada de 175m tan esplèndida com curta; de les millors de la temporada (setmana santa a part).

Remuntem 100m fins el coll i desfem el camí de pujada cap al cotxe.

De tornada, i després de les galtes al forn, fem tot el viatge amb l'aire condicionat en marxa.
I el cotó no enganya, som a primers d'abril. :-(

Montmalús
6 d'abril del 2008
Aureli, Manel, Ramon.

9 d’abr. 2008

Font Blanca, 2908 m (6/4/08)

Font Blanca, 2908m (6/4/08).
La neu comença dins el bosquet i es pot calçar esquis abans dels 2000 m (el cotxe es deixa practicament a 1900 m). La neu es continua i totalment transformada. L'ascens millor en aquests moments es seguir la vall cap a la Portella i girar a 2450 m egsuint les traces. El llom de pujada per l'altre vessant esta força descobert per l'efecte del vent. La baixada de la pala frontal està en bones condicions, però totalment transformada.
La foto és la vista des del cim mirant cap a la Pica (amb la glacera de l'Aneto al fons).
Molta neu no n'hi ha però encara es fa bé. Matinal encara recomanable.
Daniel

el vídeo dels dimecres... sequera!

...sequera? només sequera de piulades! de neu encara en tenim per allargar-ho una mica!
i després Montmalús 2010 (perdó, Namíbia)

5 d’abr. 2008

Coll de la Raconada 2610m, 5/04/2008

Sortir divendres per no haver de matinar dissabte és un luxe i permet fer una cura de son! Ens hem llevat a la Gîte d'Hospitalet-Pres-l'Andorre, amb un gran dia per davant, i d'allí mateix hem sortit amb els esquís a l'esquena.
L'objectiu era anar en travessa al Refugi de Rulhe, per tornar l'endemà fent el que alguna ressenya anomena el Tour del Pic de l'Albe. No ha pogut ser: a en JM no se li ha posat bé l'esmorzar i un cop hem assolit el punt més alt, veient que la baixada per l'altra banda no ens la regalaven (segurament no hem encertat el pas i tocava fer un tros de carena...) i encara ens quedaven dos canvis de pells, curts, però dos, hem decidit assenyadament deixar la travessa per un altre cap de setmana.
La baixada ha estat magnífica: els primers 300m ben drets i després successió de pales i plans per la vall de Siscar per una neu tipus "moqueta-primavera" boníssima fins als 1600m, a menys de 30' del poble.
En definitiva, una bona esquiada i un plaer de sensacions: +/-1250m; F,**/***(segons l'estat de la neu al coll, S3; 4-5h de pujada i 1 de baixada.
El Tour que volíem fer segueix l'itinerari del Nérassol fins a l'Estany de Siscar. Cal creuar-lo cap al nord i després girar al S sota el Cilindre d'Escobes en direcció a la Portella de Siscaró.
A uns 2300m es gira totalment cap a l'oest per anar a buscar un dels passos que hi ha al nord del Pic de Siscaró, el Coll de la Raconada, "concretament" entre les puntes 2636 i 2649 del IGN2249OT. Aquesta "indefinició" ens ha portat al pas més dret (de cara és d'aquells que semblen de moooolt pendent). Els darrers metres a peu i un cop a dalt ja hem vist a sota els estanys de Juclar (i el Rulhe rere la collada), però amb una baixada lletja. Haguessin calgut 20' de carenar cap al N o cap al S per trobar un dels passos esquiables, i avui no era el dia.
La ruta hagués continuat passant entremig dels dos estanys de Juclar, remuntant la Collada de Juclar per tornar a baixar cap a l'Estany Negre de Juclar, l'Estanyol i remuntar un centenar de metres fins a Rulhe...
La tornada la volíem fer per la Collada de Juclar, el Coll de l'Albe i el descens de la Vall d'Arques.
Força neu en aquestes valls, excepte al Nérassol on no es veia neu des de la Portella de Siscar fins al cim. Avui es podia lliscar des dels 1600m, però el gruix només durarà uns dies per sota els 2000m.
Bones traces!!!

2 d’abr. 2008

ACNA - Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus

S'ha creat aquesta associació integrada per professionals i aficcionats de la neu i les allaus, amb els següents objectius:

1. Divulgar els riscos associats a la neu i les allaus així com la informació i el coneixement tècnic de nivologia i allaus.
2. Comunicar i relacionar els professionals i afeccionats que treballen en l’àmbit de la neu i les allaus.
3. Recopilar informació relacionada amb la neu i les allaus.
4. Recolzar els professionals que realitzen la seva activitat en l’àmbit de la neu i les allaus.
5. Facilitar les trobades entre especialistes i usuaris, promoure intercanvis d’experiències i afavorir les relacions amb tècnics i associacions de països estrangers.
6. Donar suport, encoratjar i ajudar la recerca empresa per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, afavorir la coordinació i proposar els estudis a emprendre.

Sembla una bona iniciativa!

Informació de la Trobada ACNA d'autorrescat del 12 d'abril de 2008
Link a notícia a la FEEC
Web: http://www.acna.cat/

el vídeo dels dimecres... any 1932!

Boniques imatges d'esquí i esquí de muntanya als anys 30, als Tatra (gràcies Ramon)