24 de des. 2008

ROC DE MADRES 2469 m, per la Vall Castellana.




Diumenge 21/12/08




























Eli R., Roger L. i Joan B.

Itinerari: Coll de Jau 1506 m, Refugi de Callau 1537 m, la Balmette 1945m,
Descens pel mateix itinerari.

Neu: Neu abundant ja des del principi del itinerari, més de mig metre a la pista prop el parking del coll de Jau. Neu crosta a les parts baixes i dura a partir de la Balmette (2100m), amb parts de glaç localitzat a les zones planes per sobre els 2100 m. Dia esplèndid amb vent moderat en alguns punts de l’itinerari.
.
Desnivell: 950 m. Durada: ascens: 5 h, descens 2h.


És el primer dia d’hivern! Benvingut sigui, hivern= neu (es suposa)! Tot i que la sensació que tenim es que ja han passat unes quantes setmanes de rigorós hivern, amb fred i nevades importants...

Sabent que hi ha neu a tota la Serralada i que existeix cert risc d’allaus (3) en els vessants suds de tots els Pirineus, canviem els plans inicials, pujar a Certescan ens sembla massa exposat, així que ens decantem per un massís amb relleus suaus, vall d’orientació NE i alçades discretes: La Serra de Madres entre el Capcir i el Conflent.

L’itinerari triat és el clàssic seguint la Vall de la Castellana des de Coll de Jau passant pel refugi de Callau. Trobem traça d’esquís i raquetes tot l’itinerari, cosa molt útil i agraïda perquè als trams de bosc les senyals grogues de l’itinerari balisat costarien molt de seguir. La pujada és sempre suau, amb unes vistes del Canigó i del mar que fan un paisatge especial,.

L’ascensió se’ns fa més llarga en temps del que el desnivell (950m) ens feia pensar (5 h de pujada). No hem quedat d’hora per sortir de BCN, hem parat a esmorzar i el viatge en cotxe també ha durat més dels càlculs que fèiem, així que quan l’itinerari de pujada ens ocupa més temps del que pensàvem, ja es tard, dubtem de seguir...Per sort fa bo, tot està tranquil, estem bé, la neu no empitjorarà perquè ja fa estona que a la vall de la Castellana queda a l’ombra, portem dos frontals i GPS... Tirem amunt! Quan arribem al cim, gaudim de les vistes i no ens entretenim gaire, es confirma que la cosa anirà justa per baixar de dia (es que és el dia més curt de l’any, ens diem per consolar-nos...)...La part superior les baixa ràpid, però la baixada per la part baixa dins el bosquet fins a la pista és bastant “entretinguda”. Ho aconseguim!!!arribem al cotxe sense encendre el frontal. Al cel hi ha un estel que brilla amb molta més intensitat que els altres: deu ser Venus!


Que el nou any ens porti a tots més bones traces!

1 comentari:

Berta ha dit...

sí que es fa llarg.....bufff.....
no és per portar la contrària, però vaig sentir que el dia més curt de l'any és per Santa Llúcia o una cosa així....o sigui que poc a poc el dia ja s'allarga!