29 de febr. 2008

problemes amb els botins?

...llagues als talons? una de les teories per prevenir-les parla de portar el botí ben ajustat evitant que el peu balli dins, lligant bé els cordons. Sinó en teniu es pot solucionar amb dos parells de velcros de 30cm (1€ a les merceries o ex-tot a 100), com feia amb les meves antigues Garmont Megaride.

També us hi podeu fer cosir cordons: els de les noves Megaride s'han trencat i un bon sabater
m'ho ha arreglat de meravella (c/Berlin entre Guitard i Numància, banda muntanya):

PJ, desitjo que et serveixi...
Bones traces sense nafres!!!

27 de febr. 2008

El vídeo dels dimecres... "AlpControl"

AlpControl és un nou sistema que permet fer esquí de muntanya amb botes d'alpinisme (el vídeo no és cap cosa però demostra que va bé pel descens):

26 de febr. 2008

"Piada" TUC DE MORÓ 2.734 m

TUC DE MORÓ 2.734 m
Dissabte 23/2/08
Elena, Pili, Carles, Joan Manel, Roger i Joan.
Itinerari:
Punt de partida: revolt de la carretera de Taüll a l’estació d’esquí de Boí-Taüll, on hi ha el pont que creua el torrent de la vall de Sant Martí (1.695 m), pista vessant N de la vall de Sant Martí, Bosc de Moró, Cometes de Moró (2500 m), Passada de Moró (2630 m, uns metres per sota), coll occidental del cim i pala sud-oest del Tuc de Moró (2734 m).
Descens: pala orientada a nord-oest i el mateix itinerari que per l’ascens a partir de la cota 2300 m.
Neu: Pales superiors neu està primavera, a mitja baixada neu crosta, a la part del bosc i a la pista la neu dura.
Desnivell:1040 m. Durada: 3h30 min. d’ascens i 1h30 min. de descens. Dia molt bo, molt assoleiat ni rastre de les borrasques que segons les previsions van arribar diumenge.

Sortim a peu de carretera, de l’esplanada on es pot aparcar. Caminem uns 30 metres travessant el pont sobre el Torrent de Sant Martí i comencem a pujar per
la pista que va paral·lela al torrent pel marge esquerra (GR 11 cap el Port de Rus). Podríem haver començat foquejant ben bé des de l’inici de la pista a peu de a carretera, però veient el panorama ens falta fe i tenim per por a haver de treure els esquís en una corba que hi ha un metres més endavant. Així que com a penitència carreguem els esquís uns 100 m. Sembla que no pot ser, la neu cobreix bé la pista i el vessant N i l’altre vessant del barranc, orientat a sud a les mateixes cotes i fins molt més amunt no presenta ni traces de nou!. Pugem foquejant per la pista fins a cota 1820m en que abandonem la pista i pugem pels vessants de la dreta cap el sud, en mig del bosc, fent voltes maría per un sistema de corredor entre els arbres. La neu està dura i les ganivetes, tot i que són prescindibles, ajuden a la pujada, progressem amb tendència a anar cap a l’esquerra (sud-est). Travessem els replans del Bosc de Moró a cota 2030m, després de acostar-nos als fons del barranc de Moró pugem per una coma cap el sud per arribar després per pendents més dretes fins a un metres 20-30 m per sota un coll (Passada de Moró, 2630 m). Seguim flanquejant uns metres per sota la carena cap l’est fins arribar al coll occidental del Tuc de Moró i per una ampla i suau pala al cim del Tuc de Moró (2734 m).

Com és ja costum aquesta temporada tenim un dia clar i la vista des del cim en un dia com avui abasta des del Mont Perdut a la Forcanada passant pel Posets, i davant mateix molt, molt a prop veiem els vessants del Pic de Filià, de moment encara sense remuntadors.
Del cim baixem per una pala orientada a nord-oest per anar a retrobar el mateix camí de pujada a partir de la cota 2300. El primer tram de la baixada la neu està primavera i es bastant agradable, a mitja baixa trobem neu crosta que és un calvari i la part del bosc i la pista la neu està glaçada, i ara sí! Amb esquís fins a peu de carretera! Qui ho havia de dir quan aquest matí enfilàvem la carretera cap a Boí!.

Joan Bartoll

ALPS DEL TIROL. OTZTAL. 15 - 23 de març

Sortida d'Esquí de muntanya.

Raid itinerant de refugi en refugi. Punt culminant de la travessia: Wildspitze (3774 m)

Dificultat:
Variable en funció de si es vol ascendir o no als cims que es troben a l'abast durant la travessia.
Cal tenir la resistencia per poder mantenir un ritme de 1200 - 1400 m de desnivell diaris.
Si ademés es vol ascendir tots els cims cal tenir la capacitat de moure´s amb soltura sobre terreny mixte alpí.

Interessats:
Poseu-vos en contacte amb
Xavier Martí: 662.09.24.19
e-mail: xmigual@hotmail.com

Xiulet piulador

... provo amb aquest xiulet d'atreure algun/a piulaire que sé que s'amaga bones traces, com aquestes de dissabte als alps d'Àustria, a la zona de la Silvretta, amb neu POLS !

25 de febr. 2008

Piulada : Pic Mir. Avantcim (3170m) i Pic Sayó (3210 m) des de l'Hospital de Benasque


Desnivell: 1610 m
Dificultat :
Esquí: S2-S3
Alpinisme : 45º en neu dura i segon grau en roca

Deixem l’automòbil a l’aparcament en el pontet poc abans de l’Hospital i comencem la pujada a les 7,41. El dia es presenta radiant. No es veu ni un núvol. Fa poc fred per l’època que ens trobem i podem començar a caminar amb poca roba. Ens pesa, però, les poques hores que hem dormit i tota la setmana de feina. Passat l’Hospital busquem el nostre camí en el bosc de la part inferior de la pujada i aviat ens plantem al peu del segon tub, que es podia fer amb ganivetes però era més ràpid fer-lo amb els esquís a l’esquena.

Anem progressant sobre una neu dureta i ràpidament guanyem alçada. El Salvaguarda, la Tuqueta Blanca , el Pic d’Alba i els demés cims van apareixent disciplinadament i ens saludem al nostre pas. Finalment ens endinsem en el ombrívol petit circ entre la Maladeta Occidental i la Dent d’Alba. Deixem els esquís poc abans del coll d’Alba (3081 m) que no tenia neu suficient per arribar-hi amb esquís.

Arribem al coll i ens trobem de sobte amb la visió lluminosa dels cims del vessant sud que ens aporta l’escalfor del sol.


Fem un curt flanqueig i afrontem la grimpada de la cara sud del Pic Mir . Una combinació de pales de neu gelada (45º) i segon grau en roca ens duu a l’aresta molt a prop del cim (tram perdedor, fites), que no podem coronar per trobar-se ben protegit per una esmolada aresta de granit recoberta de plaques de gel. (Son les 12,20). Amb la cua entre les cames desgrimpem el que hem fet.






Tossuts com som , decidim no donar per perduda la partida i obrim traça fent un flanqueix ascendent sobre neu verge (40 – 45 graus) fins al llom sud del Pic Sayó, que resseguim sense problemes fins el cim. (Son les 13,30). Aliviats, assaborim la bella vista sobre les altres Maladetes i els seu glaciar Nord. Val la pena haver fet aquest elegant cim.





Descens:

Un cop retrobem els esquís, trobem una neu disfrutona fins a la cota 2600 (fina capa de neu pols sobre neu dura). A partir d’aquí la neu es va degradant , alternant alguna zona de neu crosta amb altres de neu molt dura, que era qualsevol cosa menys bona, al menys per a mi. La Rosa, en canvi, estrenava esquís i tota neu li semblava bé.

A les 15,55 arribem a l’automòbil.

Sempre recordaré d’aquesta sortida l’excel.lent dinar i millor companyia amb que ens obsequiaren la Carme i els seus quan arribarem a la vall

Resum: dura ascensió amb un component d’alpinisme que li dona caràcter. Les condicions més que acceptables trobant-nos com estem a finals d’abril ( o potser m’ equivoco)

Podeu veure més fotos de la sortida en :
picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008FEBRERMALADETAOCCIDENTAL


Per Rosa S. i Xavier M.

.

21 de febr. 2008

Crònica del Xè Open Vall Fosca

Dissabte 16 de febrer de 2007



Els participants aproximant al peu de canal a la cara oest del Montsent de Pallars










El passat dissabte es va celebrar la desena edició de l'Open Vall Fosca, organitzat pel CEPS de la Pobla. Hi van participar un total de 166 equips, que van poder gaudir d'un itinerari variat, alpí, molt treballat i atractiu. Tot i l'aparent manca de neu als Pirineus, amb les vessants solanes despullades fins cotes molt altes, les recents nevades de primers de mes conservaven els vessants obacs sorprenentment bé per a la pràctica de l'esquí, amb un guix considerable de neu de bona qualitat.

El recorregut, amb inici a la presa de Sallente, contava un desnivell total de 1830m. En primer lloc s'ascendia al Montsent de Pallars. Des de la presa, es pujava amb esquis als peus per unes pales a la dreta de la canal de Pigolo fins al carrilet, que es seguia durant un tram, inclús atravessant els tunels coberts de neu a cop de pala per la organització. El tram final fins al cim recorria una canal directa fins de uns 150m, amb una corda fixa per ajudar-se a progressar amb seguretat. Tot seguit, un curt descens per la vessant obaga de l'aresta oest, fins una coma on calia calçar de nou les pells. Els corredors remuntaven a continuació 200m fins al coll d'entremonts, tot creuant la traça de la primera pujada. Des d'aqui, una baixada per neu pols fins a un punt intermitg entre estany Gento i el Montorroio. Pells de nou, i ascensió fins a l'avantcim del Montorroio per una segona canal, més curta i senzilla, equipada també amb corda fixa. Per últim, descens per cara oest fins a estany Gento, on es trobava la meta. Els corredors tornaven al punt d'inici aprofitant el telefèric de la central.


El dia va ser magnífic, amb bona temperatura, manca de vent, i sol radiant. La sortida va ser a les 09'30, i els primers participants van acabar el recorregut amb 2h09min. No va haver-hi sorpreses, Kilian Jornet i Javier Martin van imposar-se amb considerable avantatge respecte els segons classificats, progressant amb ritme i cadència formidables. El gruix de participants però no van correr tant, i van prendre's el temps de gaudir del paisatge, l'ambient i les vistes de la Vall. Al final, tothom va coincidir en l'encert del recorregut, considerant la prova una gran festa, més enllà de la competició esportiva. L'èxit de participants, i la celeritat en que es van formular les inscripcions demostren que aquesta és sens dubte una de les proves amb més bona acollida entre els esquiadors de casa i forasters.



Kilian Jornet progressant
Els guanyadors en el canvi de pells d'Entremonts, amb el Montorroio al darrere
De cara al futur, cal fer saber a qui vulgui participar-hi que l'Open es correrà any sí any no, de forma binanual. Ens hi trobarem doncs el proper any 2010. Ànims, se us hi espera.

Carles.

a la fi neu nova?

Previsió d'snow-forecast pels Pirineus, a "9 dies": neu de dilluns 25 a dimecres 27 de febrer...

19 de febr. 2008

El vídeo dels dimecres... "esquí per un tub"

El "Silver" (al Nez Perce, Grand Teton) ben bé sembla la canal de Cristall o el Vermicell, això si amb més neu i molts nassos per baixar-ho com ho baixen!


(a destacar la qualitat de la filmació amb la càmara subjectiva!)
Autor: randosteve

18 de febr. 2008

Puigmal


No hi ha neu al Puigmal?

http://gauachet.blogspot.com/2008/02/puigmal.html

16 de febr. 2008

Quasi-piulada... Pic de la Tribuna 2499m

Això és una prova d'enviament des del mòbil, des d'aquest cim de l'Arieja... Hi hem estat 9: Manel B., Manel C., Joanmanuel C.,Rosa S, Joan B., Jordi T.,Ricard M., Glòria i Jaume.

Potser des de casa ja completerem o farem un altre post... Ara toca la baixada!


Bones traces des de la Tribuna!!!
###################################################################

Ja des de casa, una mica més d'informació per si hi voleu anar...aquesta zona, juntament amb la Vall de la Galba tenen força neu i només ens hem descalçat els esquís els darrers 80m de l'accés al pic pr la carena sud-oest. Aquest és l'aspecte del pic des del coll nord del Puig de Pla Bernat (es puja per un dels dos tubs i la pala que es veu a l'esquerra del cim (de força pendent).


Pic de la Tribuna 2499m des de Puyvalador; +/-1400m; S3, *** (per la llargada i accés dret a la vall de Botadiol i la pala del pic), PD; de 5 a 7 hores (mínim tres canvis de pells); orientació majoritàriament est; GPS wikiloc.

Itinerari: Estació de Puyvalador 1678m - Clot de l'Euga - Clot de Dalt - Coll Nord del Puig de Pla Bernat 2312m - Vall de Botadiol 2050m - Coll 2415m - aresta sud-oest del pic - Pic de la Tribuna 2499m ( a la tornada ens hem estalviat un canvi de pells carenan cap a les pistes sota el Pic de Ginebre). L'accés a la Vall de Botadiol és per uns tubs i pales de fort pendent.

Bones traces!

El vídeo (atenció: és un eXperiment amb música de Fausto Papeti a propòsit d'un clàssic eròtic dels 70s, vaja, un pel "cutre"): Tribuna sexesqui

15 de febr. 2008

Pic de Montardo per Colomers


Sortim de l'aparcament habilitat a mig cami dels banys de Tredós (a 1.450 m. d'alçada) amb els esquís als peus i comencem a remuntar la llarga vall. La suavitat meteorològica i la bellesa del paisatge fan més passadora la llarga marxa. Cap a les cinc arribem al nou refugi de Colomers situat a l'altra riba del llac a 2.135 m. Sopem i dormim comodament.
El diumenge esmorzem i sortim. En direcció oest remuntem la vall fins el Port de Caldes (2.570m.). Després d'un breu descens (tast de com serà la baixada) i del pas pel llac de Les Mangades, remuntem el coll de Güellcrestada, flanquejem cap el coll de Montardo i pujem al cim. Després d'admirar les vistes, menjar, beure i descansar breument ens llancem pala avall. La neu està perfecte i permet gaudir de l'esqui a tope. Novament passem pel refugi a recollir part del material i seguim avall.
El retorn per la pista de Tredós es fa menys pesada del que supòsàvem i sense haver de remar gaire arribem al cotxe.
Tot plegat força positiu. Es tracta d'un recorregut llarg però molt recomanable.







14 de febr. 2008

Volta al Rochebrune, del 8 al 11/02/08

Com que ens queden uns dies de vacances, el Manel C., Elisabet R. i Roger L. decidim aprofitar l'anticicló per anar a fer la volta al Rochebrune, una travessa que fem en 4 dies per la zona del Queyras-Briançonnais, basada en les ressenyes 9, 10 i 11 de "52 Balades À Skis Dans Le Queyras Et La Haute Ubaye - Arvieux, Abriès, Saint-Véran, Ceillac" d'Arnaud Guillaume.

Hem trobat neu a totes les cotes (a partir de 1850 vessant S i 1700 vessant N), de qualitat molt variable segons el vessant. Carenes i cims ventats.


Divendres 08/02/2008. Col de Péas (2.626m) en travessa S>N

+1000/-800; F; S2; 5h30m; Orientació SO (ascens) i N (descens), IGN 3537 ET i 3536 OT

Itinerari núm. 9 del llibre. Sortim amb els esquís als peus del poble de Souliers, remontem pel barranc de Souliers fins passada la Berguerie de Souliers i ens enfilem passant per la dreta de la Crête de Clot Chamaurie per guanyar un primer coll (sense nom a IGN). Sense treure'ns les pells, baixem fins a cota 2500 i tornem a remuntar per pendents molt suaus fins el Col de Péas. Per al descens cap a Les Fonds, haurem de decantar-nos una mica cap a la dreta i després seguir el barranc. Serà inevitable remuntar uns metres quan el barranc s'estreny, just abans de fer l'última pala per arribar a Les Fonds.

Dissabte 09/02/2008. Petit Rochebrune (3.078m) des de Les Fonds

+1000 /-1000; PD; S2/S3; 5h; Orientació N i O, IGN3637 OT i 3536 OT

Des de Les Fonds hi ha moltes opcions de cims per fer, i nosaltres triem el Petit Rochebrune buscant els vessants on creiem que trobarem neu pols. Seguim l'itinerari marcat als mapes IGN, primer anant cap a S seguint el barranc, per tombar decididament cap a E a la cota 2100. Per fer el cim accedirem a la carena a cota 2846 i ja sense esquís (per falta de neu) farem el cim anant cap al NE.

Descens pel mateix itinerari.


Diumenge 10/02/2008. Col de Chaude Maison (2.825m) en travessa E>O

+900/-1100; PD; S3; 5h30m; Orientació E (ascens) i SO (descens), 3536 OT

Itinerari núm. 10 del llibre. Anem cap a S seguint les traces del dia anterior, però a la cota 2200 remontem pel barranc de Coutiers cap a O i accedim a un collet (deixant a la dreta el coll de Mairsalles). Hem de perdre
una mica d'alçada sense treure pells i ens dirigim cap al NO per una pala que ens durà fins un petit llac que voltarem per l'esquerra. L'última pala, un pèl més dreta, ens durà fins el Col de Chaude Maison.
Bon descens cap l'O fins arribar a les pistes d'esquí de fons, que seguirem uns 3 km fins arribar a Le Laus on passarem la nit.

Dilluns 11/02/2008. Col des Portes (2.962m) en travessaN>S

+1200/-1100; PD+; S3; 6h30m; Orientació NO (ascens) i SO (descens), 3536 OT i 3537 ET

Itinerari núm 11 del llibre, variant per la vall de Blétonnet. Sortim de l'hostal amb els esquís als peus, desfent els 3km de pista d'esquí de fons que vam seguir el dia anterior. Quan arribem al pk d'estiu, hem de dirigir-nos cap a la dreta i travessar el riu per un pont en molt mal estat. Pugem pel bosc seguint l'itinerari d'hivern dels mapes IGN. Quan sortim del bosc accedim a un fals pla, per on avançarem cap al coll des Portes, visible a l'esquerra de l'aresta. Els últims 100m del coll són drets però amb esquís.
Bon descens per la primera pala orientada a S (convé fer un bon horari). Després hem de flanquejar cap a l'esquerra i anar baixant per aquest costat al peu de la crête de Clot Chamaurie, per finalment arribar a la Berguerie du Soliers i desfer el camí del 1er dia fins Souliers.

Opcions per dormir:

- Souliers: Gîte d'étape Le Grand Rochebrune (http://gitedesouliers.fr/). Dormitori amb lliteres, 20e dormir i esmorzar. Molt agradables.


- Les Fonds: hi ha una Gîte d'étape, que no està oberta al febrer però té una part lliure per a l'hivern totalment equipada. 9 places de llitera, gas, estris per cuinar i estufa de llenya amb llenya. Hi ha una "capsa" per deixar 10e per persona i nit.






- Le Laus: hostal Auberge l'Arpelin (http://aubergelarpelin.club.fr/auberge-arpelin/index.html). 43e per persona i nit en habitació de 2. És més un hostal de pista d'esquí de fons que algerg o refugi de muntanya.

13 de febr. 2008

Piulada Pic de la Portella de Joan Antoni 2777m desde Grau Roig.


Dificultad: PD (piolet y grampones), S2-S3.
Desnivel: 700m

Aparcamos en el parking de la estación de esqui de Grau-Roig, y en direccion sur cruzamos las pistas, atravesamos ganando altura por el bosque, ya en los lagos del circo de Colells a 2450m nos dirigimos en dirección en sureste para ganar la cresta por la canal de la izquierda del pico, 45º con grampones y piolet, arriba cresteamos sin dificultad alguno con grampones otros con esquis, ya que había zonas q te llegabas a undir mucho, hacemos pico, día espatarrante visibilidad perfecta, en la pala noreste del Montmalus vemos unos descensos impresionantes... para el descenso cresteamos hasta el collado de la portella de Joan Antoni, y bajamos las suaves lomas, aunque alguno perdimos la primera pala viendo atonitado un esqui suicida q se nos aleja rampa abajo... una vez recuperado, seguimos bajando por el GR, habiendo una pequeña zona de dificultad que con un poco de habilidad o sacandose un momento los esquis se puede pasar bien, y empalmamos con el camino de subida ya en el bosque.

Jordi, Naiana, i Edu.


Bones traces.

Edu.

El vídeo dels dimecres... "backcountry" relaxant

...música anti-estrès, imatges evocadores, punts de vista diferents... (una delicadesa)

Autor del vídeo: ski2b4free

12 de febr. 2008

avui fa un diumenge preciós

Dent d’Alba 3120m

no sé si fa fred (-4ºC) o és que amb aquest hivern que “patim” a ciutat, ens estem destemperant, però fa una mandra sortir del sac que gira d’esquena, i mai millor dit.
a les set, a l’hotel dels Porxos de Senarta, és ben fosc. i allò d’una miqueta més, una miqueta més, ho hem estirat fins les vuit...

ahir, abans d’aclucar l’ull, els Porxos eren l’hotel amb més estrelles del món. espectacular.
i així se’ns ha presentat el diumenge. un cel net i serè, assolellat i sense vent.

sortim de l’Hospital de Benasque 1754m per la pista de La Besurta (el cotxe es deixa a l’aparcament d’estiu) sense saber ben bé quin cim volem fer.
de seguida agafem l’itinerari que va cap als Tubos de Paderna, tot i que encara no ho sabem.


ens n’adonem quan, després d’una encigalada, hem de remuntar un fort pendent, inestable per la neu acumulada, que ens mena, ara sí, a la base dels Tubos.
doncs ja que som aquí, no li’n farem fàstics.

en un exercici de dansa a la neu, ens dobleguem tantes vegades com cal per zigzaguejar la canal dels Tubos.
el darrer tram està més dur i cal clavar–hi bé els cantells dels esquís.
en treure el nas per sobre de la canal se’ns presenta, quasi de cop, el Pico de Paderna.


una traça perfecta sembla que hi porta. de moment la seguim.
ja ens comencem a creuar amb els més matiners; llisquen entre crits d’eufòria pel bon estat de la neu.


però la traça no hi va cap al Paderna. potser tots els seus visitants hauran pujat per La Renclusa. anirà cap a l’Alba?
dos xicots que baixen ens treuen del dubte. va cap a l’Alba.
doncs mira, pot ser un bon objectiu, amb un bon desnivell esquiable. que et sembla Mitx?
i el Mitx, que fa temps que no surt, no s’acaba d’emocionar.

quan ens plantem a sobre de la vall del Torrent d’Alba, ens aturem a fer un mos. tot seguit hi baixem i la comencem a remuntar.
ja no hi queda ningú, som els últims “mohicanos”.

ara la traça es bifurca, cap al Pic i cap a la Dent. aquí cal triar, i en Mitx aprofita per a dir-me que ell m’espera al solet.
trio la Dent i segueixo pujant; a l’ombra sí que es nota la fresqueta.

enfilo cap al circ que formen els Alba, el Mir i la punta Delmàs.
enlloc d’anar cap al Cuello de Alba, deixo els esquís clavats a la neu i remunto una pala que mena al collet entre la Muela i la Dent d’Alba.
hi ha molta neu acumulada i em costa progressar; tot i haver-hi traça, de vegades m’enfonso fins la cuixa.
però vaig fent com puc.
s’agraeix el solet de la cara Sud. grimpo i camino el curt tram de roca que em separa de la Dent d’Alba 3120m
m’extasio amb les vistes i les immortalitzo en els seus 360º
i no m’entretinc més, que en Mitx m’espera.

ens retrobem després de baixar corrents la pala, i esquiant les pales per on he anat pujant.
la neu està ben bona, d’aquella que et fa creure que saps esquiar.

en Mitx em diu que m’ha vist patir força a la pujada a peu. doncs sí.

plegats iniciem el descens pel mateix camí que hem ascendit. la bona neu ens deixa gaudir de la merescuda recompensa.
el tram més divertit és la canal dels Tubos i el descens pel bosc, genial.

feia molt de temps que no coincidia amb en Mitx, i no ha pogut anar millor.

9 i 10 de febrer, 2008
Dent d’Alba 3120m
Mitx
Ramon.

fotos:
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/DentDAlbaFebrer08

11 de febr. 2008

Tuc del Port de Viella (2.605 m) - 9/10 febrer 2008

Les nevades de principis de setmana ens han regalat una sortida inimaginable dies enrera. Justeta de neu, però en unes condicions inmillorables.

Desnivell: +1200m/-1200m
Horari: 4 h ascens, 1:30 h descens
meteo: -2º/+5º i sol esplèndid
neu: un pam de neu pols en general, pols pesada o primavera en pendents assolellades
Participants: Marc, Cris, Thais i Sergi B.

El dissabte a la tarda pugem a dormir a la boca nord del túnnel de Viella (que bé es dorm en una furgo VW California!), diumenge amb les primeres llums sortim amb els esquís a l'esquena, una mica abans de la cabana deth pontet la neu ja es contínua així que comencem a fer lliscar les pells, vall amunt seguim traça oberta fins que passem l'esperó clapejat de bosc i després girem a l'oest, fent unes quantes zigazagues arribem al coll del port i després al cim amb els esquís als peus. Descens de somni fins a la cabana.

Finalmente aquí teniu el curt!

Piulada dels tossuts - Super Belledonne! - 9 i 10/02/2008

Sabeu aquell d'un andaluz i un català... Renoi! Cabut com sóc volia fer el Tour de Belledonne passant pels colls de Belledonne, Freydane i la Balmette aquest cap de setmana, això és, casi tres mil metres de desnivell amb motxilla de travessa. I ho hem intentat amb en Luis, però hem renunciat a temps...
video
Dissabte 9/02/2008 (matí) Intent de Tour des d'Articol
+/-600m; PD+,***, S4; 4 hores; orientació E; mapa IGN335ET

Sortim d'Articol (1005m) molt d'hora i carregats amb intenció de fer el Tour. El camí s'enfila molt dret i en 20' ja posem esquís. La ruta puja directe (molt directe) al Col de Balmette, però nosaltres ens hem d'inventar un flanqueig impossible cap a l'esquerra, enmig de branques i obrint traça de neu molt fonda, cap al coll de Belledonne... Aquesta ruta està massa difícil i perillosa i ho deixem córrer (millor anar-hi a la primavera). El vessant est de Belledonne no s'ha deixat... ho provarem per l'oest: marxem en cotxe cap l'altre costat de la muntanya, just sobre Grenoble!

Dissabte 9/02/2008 (tarda) Le refuge de la Pra (2109m)
+1050m/-100m; F; 3 hores; orientació SO; mapa IGN3335OT

Som a les afores mateix de Grenoble i alhora en plena alta muntanya! Descartada la possibilitat de Tour, intentarem pujar a la Croix de Belledonne. Des de Freydières (1130m) ens enfilem per la pista (esquís als peus, hi ha molta neu!) que s'enlaira lentament sobre la ciutat. A 1550m la pista esdevé sender ample i fa el passeig molt agradable. A les 2hores s'acaba el bosc i comença l'espectacle: aquest massís és preciós! Arribem al llac de Crozet (1974m) i només resta un flanqueig (exposat) fins al coll de la Pra (2186m) i d'aquí baixem uns metres cap al sud fins al refugi. En aquestes dates no és guardat però és molt còmode, amb cuina, lliteres, mantes i WC (sistema sec). Magnífica posta de sol.

Diumenge 10/02/2008 La Croix de Belledonne 2926m
+800m/-1850m; PD, **, S2/S3; 3 hores pujada, 2h descens; orientació SO; GPS wikiloc; mapa IGN3335OT

Aquest maleït anticicló ens regala un gran dia d'esquí de muntanya. La pujada va per passos molt bonics i resseguint el camí dels llacs de Domènon deixant a banda i banda cims esquiables: Lance de Domène, Grand Lauzière, Grand Domenon... Després del segon llac hi una pala una mica dreta (Nevé de la Grand Pente) que puja al Col du Bâton. D'aquí al Col de Belledonne és més planer i una pala fàcil ens deixa a la Croix. Estem contents... sota nostre veiem Articol i el que ens esperava... A la baixada trobem neu de tots els colors i a quart de tres som al cotxe, des d'on comença una altra baixada més pesada :(

Val la pena que apunteu el refuge de la Pra a la llista, tant per passar-hi un cap de setmana com una setmana sencera. Algunes possibilitats des del refugi (l'accés és a 680km de BCN; també s'hi pot accedir des de l'estació d'esquí de Chamrousse):

- Grande Lance de Domène 2790m (+/-700m; S3-S4)
- Col de Freydane 2645m (+/-550m; S3)
- Grande Lauzière 2741m (+/-650m; S2-S3)
- Grand Colon 2394m (+/-300m; S3 i moltes variants més llargues)
- La Croix, el Tour,....
(si algú ho necessita, tinc les ressenyes complertes del llibre "Ski de montagne en Dauphiné")
Gràcies Luis i bones traces!!!

6 de febr. 2008

El vídeo dels dimecres... "Chilko Lake on Ice"

Kayak i esquí de muntanya? 25 minuts d'aventura filmats al llac Chilko de les Coast Mountains (Vancouver, Canadà): proposta original i temptadora...

5 de febr. 2008

Piuada. Grand Pinier ( 3117 m ) Xavier M. 2,3 febrer

Piada: Ecrins. Grand Pinier (3117 m) 2,3 febrer
1er dia : 300 m de desnivell
2n dia : 1500 m de desnivell
Dificultat : S3

Amb moltes ganes i molta son per fi sortirem cap a la vall de Freissinières aquest dissabte de matinada. Es tractava d'una recomanació d'en Jaume i feia uns mesos que ho teniem en el punt de mira.

Pujant als Alps trobem neu continua a una altitud de 700 m : tot blanc des de Gap fins el cim.

Deixem el cotxe poc passat el poblet de les Mensals a 1340 m. Una horai mitja més tard arribem a Dormillouse, un poblet de postal on només espot arribar a peu per un estret camí, amb molt pocs habitants durantl’hivern. La pujada es fa per el fons d'una vall salvatge envoltats de cascades de glaç. No és per casualitat que Freissinières és un santuaride l'escalada en glaç.

Un cop instalats ens trobem que nosaltres i els guardes som els únics ocupants de la Gite d’Etape l’Ecole. Els guardes, d’una amabilitat exquisida, ens aconsellen per l’endemà un itinerari diferent al de lanostra guia, netament més a l’esquerra i amb menys perills objectius.També ens comenten que fa varies setmanes que ningú ha fet el cim malgrat ser el clàssic de la zona. Així, demà tindrem el cim per anosaltres sols i també tota la feina d'escollir l'itinerari i d'obrirla traça.

L’endemà, Grand beau !. A les 6’10 hores en Rafa i jo sortim de laGite. A la primera part ens cal un laboriós treball de plànol, brúixolai altímetre per resseguir el camí d’estiu dins el bosc, totalment amagat per la neu, però aconseguim encertar tots els punts del camí.

Obrim traça sobre 10-20 cm de neu pols nova durant tota la pujada.Un passatge dret a la part final i una aresta final a peu ens deixen finalment al cim després de 6 hores justes d’haver sortit ( a les 12,10hores).

Fem un descens sobre una neu de somni fins a la Gite d’Etape ( 2 horesde descens). Ens acomiadem dels guardes i acabem el descens fins elvehicle sobre una neu ara més que acceptable . Arribem a les 15,27hores.

A partir d’aquí ja només resta la tornada en cotxe, ja no de somni sino d’insomni, fins a casa.Rafa M. i Xavier M.PD: Inoblidable, exigent i solitària.Fotografies:

http://picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/GRANDPINIER3117MECRINS

Piulada de Juf, 2 i 3/02/2008

Retrobem l'hivern a Juf, el poble més alt de Suïssa (i probablement d'Europa), a 2117m. Aquest llogarret es troba al final de la Val Ferrera, al sud del Graubünden (Grisons), i hi viuen permanentment 6 famílies dedicades a l'hostatgeria i a la ramaderia.
Hi hem estat amb una parella d'amics de Zurich, fent dos boniques sortides amb esquís, gaudint de la gastronomia local (llet acabada de munyir, foundee deliciosa, mmmm) i fent turisme per Zurich on hem pujat al seu punt més alt, l'Uetliberg, de 871m, tot plegat en una escapada de divendres a dilluns en avió.
L'accés per carretera (cotxe o bus postal) i l'alçada que garanteix que hi hagi força neu, juntament amb les possibilitats d'allotjament, fan que Juf sigui un bon lloc per passar-hi uns dies i probar de pujar a cims com el Piot 3037m, el Gletscherhorn 3107m, el Surparé 3078m o el Piz Platta, de 3392m, o bé fer travesses cap a Bivio.



Dissabte 2/02/2008 Stallerberg 2581m

+/-450m; F, *, S2; 2hores; orientació SO; GPS wikiloc; mapa CNS268S.

Dissabte esperem fins les dues del migdia que pari de nevar. Volem anar cap al Surparé però ja sabem que no hi arribarem. La tarda s'arregla i surt el sol, fent més suportables els molts graus sota zero i l'airet que fa. Sortim del poble cap al fons de la vall i de seguida enfilem les pales assolellades que baixen del coll, del Stallerberg. Des d'aquí es podria seguir cap al Surparé, el Scalotta de 2992m, l'Uf da Flue, o fer travessa cap a Bivio. La baixada és molt bona (resseguim una canal on s'acumula la neu pols).

Diumenge 3/02/2008 Piz Piot 3037m i 3053m (cota 3010m)

+/-940m; PD+, **, S3; 4-5hores; orientació NE-NO; GPS wikiloc ; mapa CNS268S.

Aquest itinerari és molt bonic i variat. També se surt del poble resseguint la vall (Juferhein) i pràcticament no es guanya altura en 3km. Després però, quan encarem cap el sud, es puja de manera directa per una mena de gorja fins a situar-nos en un terreny més planer sota el cim.

Anem a buscar el coll situat a l'Oest (Piotjoch). D'aquest punt l'opció bona és vorejar el cim pel darrera i atacar la pala O (suposo que amb esquís als peus), però el vent (fort) i els núvols que vénen del sud fan que avui ningú vagi per allí. Ens enfilem per l'aresta N i a 3000 i pocs metres deixo el pic que tinc a tocar per un altre dia (la roca està solta i el foehn em tomba).

Descens excel·lent i sostingut (la baixada és a resguard del vent i la neu és pols i fonda!).

Per dormir: Pensió Edelweiss

Bones traces!!!

4 de febr. 2008

Proposta setmana santa

Gent, si teniu la setmana santa de festa i no heu sigut a temps per reservar plaça pel Tatras. Si voleu neu a dojo en un entorn inmillorable, voleu que en muntem una pels Alps? Tinc bones propostes que podem concretar. Per exemple la travessa de l' Ötzal, o de l'Oberland, ...
Pere-Joan (pjbdbb@gmail.com)

Piulada Tesó de Son, 3/02/2008

LO TESÓ DE SON 2701m.

Les discretes nevades de dimecres i divendres han deixat el panorama una mica millor del que estava. No tant en neu acumulada com per l'estat de la neu a les pales.

Així és que, seguint la piulada del Joan B del dia 27 de gener, anem a fer
aquest cim del Pallars Sobirà.

Participants: Olga B, Pili V, Glòria V i Ricard M.

Desnivell:990 m. Durada: 4:15 h d’ascens i 1:15 h de descens.

Estat de la neu: Primavera, dura segons la insolació, amb uns dits de neu polç fresca. Trams encrostats i trams en placa de vent. En resum, dolenta.

Clima: Assoleiat al matí i tapat i nevant al migdia (un dia variat).

Itinerari: La ruta està detallada a la piulada del Joan B (ascenció del 27 de febrer i piulada del 29 de febrer), us faig un resum de l'itinerari punt de partida a cota 1.710 m (a prop de Prats del Coro, a la pista que va del poble de Son a la Pleta de les Cabanyeres), Borda de les Cabanyeres 1790 m, Planells de Tosa 2118m, Cota 2600m (ens posem grampons), Teso de Son 2.701 m. Descens a peu fins els 2600m, on calcem esquís i seguim itinerari de pujada entre els arbres per evitar pales contínues. El descens es pot fer directe pel bosc fins al Pla. La resta seguir traces i l'itinerari que ens mena a la pista.

Tot i que des del cim no teniem gaire visibilitat, a destacar la manca de neu a la vall de Cabanes.

Podeu consultar les fotos a: http://picasaweb.google.es/pasdeguia/TesoDeSon

Bones traces !!

Pasdeguia