28 de febr. 2009

Pic de Font Blanca-2.903 m



Avui he aprofitat que tenia cangur i he matinat. A les 9:15 m'he calçat esquís i ganivetes al pont de la Borda de Castellar (1.850 m) i he pujat en poca estona fins la Coma del Mig. La veritat és que anant sol tot sembla anar més ràpid.


La neu és dura però no està del tot glaçada i es progressa amb facilitat. En arribar a dalt fot un fred que pela. Veig una mica més avall un grupet que no m'havia trobat en tota la pujada que han optat per passar per un collet que duu directament a l'aresta cimera però pujant pales amb orientació bastant Sud. Jo em poso les piles i faig el que venia a fer i em llanço per la super-pala, probablement de les més sostingudes i llargues de les que es puguin trobar a Andorra. Quina passada! Més avall la neu està una mica més transformada i es fa fàcil arribar al cotxe. Quin munt de neu...

27 de febr. 2009

PIC NEGRE D'ENVALIRA (2.825 m), per la Vall de Campcardós

+/- 1.300 m, 5 h pujada/ 1:30 h baixada,
Porta-Cabana de Campcardós, estany de campcardós, pleta barrera,estany de les passederes, pic negre,
Neu de tot tipus: glaçada, ventada, pols, crosta, humida,...
Roger, Iris, Albert i SergiB

Diumenge passat aprofitant la quantitat de neu a cotes baixes ens vam plantar a Porta a primera hora per pujar la llarga vall de Campcardós. L'esforç té premi al final de la vall: un circ fantàstic tot blanc amb les dues puntes del pic negre.





23 de febr. 2009

Turbon (2.492) i Montarenyo (2.595) 21 i 22 feb. 2009

Turbon (2.492) 21 feb 2009
Ribagorça aragonesa

Marc i Pep
Punt de sortida: La Muria
Desnivell: +/- 1.100 m.
Durada: Ascens 3.15 h / descens 2h
Meteo: estat del cel: serè
Vent: moderat al cim
Qualitat neu: Pols-dura a dalt i primavera a les parts baixes
Risc d'allaus: 3
Dificultat: *

A través de Cegesquí puc contactar divendres amb en Marc, un excel·lent company de travessa que he tingut la sort de conèixer.
Disculpeu la manca d'imatges,... problemes tècnics amb la càmera.
UNA BONA ESQUIADA I UN MAGNÍFIC AMBIENT D'ALTA MUNTANYA

Accés: per una pista en bon estat accessible als turismes i amb una mica de neu a les obagues arribem al nucli de La Muria habitat per una sola persona.

Itinerari: Des del "poble" es veu el coll de La Muria des d'on podem assolir la carena que porta cap al massís del Turbon. Per anar-hi podem baixar pels prats que hi han davant del poble travessar el rierol que passa pel fons de la vall i després de travessar una pista aviat trobarem ja el camí que ens portarà al coll de la Muria (1.615 m). El camí presenta molta neu i és de bon pujar. Des del Port de La Muria podem tombar a esquerra (S) pel bosc pel lloc més obert o bé baixar fins als 1600 m fins a trobar una zona oberta (traces molt visibles) des d'on ja veurem la pala que porta al pic de Llaners el nostre proper objectiu. Optem pel bosc on encara es manté un bon gruix de neu pols a aquelles hores del matí. Un flanqueig prolongat permet assolir amb més facilitat el pic de Llaners (1.904 m.). Des d'allà flanquejant s'assoleix la vall que ens portarà al Turbon, un paisatge solitari i impressionant que presenta un bon gruix de neu. Les traces després d'una prolongada ascensió porten fins al cim on bufa el vent amb una certa intensitat i on veiem els primers humans de la jornada, són prop d'un quart d'una. Els esquís queden uns 50 m. abans del cim. El paisatge és espectacular ¡¡¡
El descens presenta a la part superior neu dura i a l'entrar a la coma dos dits de neu pols excel·lent, dins la vall la neu ja és més variable. Una petita remuntada permet assolir de nou el pic de Llaners, és important arribar-hi ja que la pala que es presenta a l'altra banda amb una neu primavera boníssima i un pendent sostingut s'ho val. Arribats de nou al camí fem bona part a peu ja que la neu fa de bon caminar i el desnivell no és gaire important. Són les 4 de la tarda i un bon sol cau al petit nucli de la Muria.

Montarenyo (2.595) 22 feb 2009
Pallars sobirà

Marc i Pep
Punt de sortida: Boldís Sobirà
Desnivell: +/- 1.115 m.
Durada: Ascens 3.40 h / descens 1,30h
Meteo: estat del cel: serè, teranyines de núvols al sud
Vent: moderat-fort al cim
Qualitat neu: Pols-dura a dalt i primavera a les parts baixes
Risc d'allaus: 3
Dificultat: **


UN CIM MOLT RECOMANABLE, MOLT SOLITARI I POQUES VEGADES ACCESSIBLE PER LA MANCA DE NEU A COTES BAIXES.

Un pinsà mec ens rep a quarts de vuit del matí al poble de Boldís Sobirà (1.480 m), un quants picots volten també el poble. Un mes abans havia intentat el cim amb l'Albert i per manca de neu no es va poder fer, el panorama ara tampoc pintava massa bé malgrat les nevades.
Itinerari: Per la pista que em trobat just arribar al poble arribem al torrent de Sant Miquel el travessem i ja podem calçar esquís. Remuntem l'esquerra del torrent i aviat els dubtes desapareixen. El torrent que baixa del nord i que conflueix al torrent de Sant Miquel presenta neu suficient per costat est. Travessem de nou el torrent de Sant Miquel i anem pujant pel costat d'aquest torrent en fort i sostingut pendent, la baixada promet ¡¡¡ Arriben a un clot amb una cabana ideal per fer un mos, mireu de no molestar a la guineu que hi viu. A partir de la cabana fem un flanqueig per superar l'esperó que baixa del pic de Clot Roig i entrem a un nou clot des d'on es veuen nombroses cornises de neu que defensen l'altiplà dels Plans de Boldís. En fort pendent anem el més cap a l'W possible per tal d'evitar la zona de cornises. Aviat assolim l'altiplà que en una hora llarga però deliciosa ens permetrà arribar al cim del Montarenyo (2.595 m.). El vent moderat ens acompanya tota l'estona però fa que puguem veure amb una excel·lent visibilitat un dels millors paissatges d'un Pirineu molt carregat de neu.
Ull, terreny molt perdedor en cas de boira ¡¡
La presencia de cornises i la manca de neu a les parts baixes fa que fem el descens pel mateix lloc de pujada. Neu dura a la part alta, a més d'una curta remada, i primavera a la resta. Arribem amb els esquís als peus fins a 5 minuts del cotxe. El pendent es sostingut des dels Plans de Boldís i fins ben a prop del poble.
El pinsà mec ja no hi és, els picots ja no piquen i el vent bufa fort inclús al poble, són quarts de tres de la tarda i ara ja toca tornar a casa.

22 de febr. 2009

Dijous Gras a Madres (2469 m) 19/02/09

Albert i Pep
Punt de sortida: Coll de Jau
Desnivell: +/- 950 m.
Durada: Ascens 4 h / descens 2h
Meteo: estat del cel: serè
Vent: tramuntana entre feble a moderada.
Qualitat neu: Pols, Pols-dura.
Risc d'allaus: Meteofrance & ICC : 3
Dificultat: *
Una sortida un dijous gras i a les Madres sempre es diferent .L'encant d'aquest massís prou conegut a cegesquí, combina el randonée, una vegetació abundant, geologia i un tram superior de muntanya més que atractiu. L'innivació d'aquesta zona del Capcir aquest any és important com a tot el Pirineu.
L'itinerari seguit és el clàssic des del Coll de Jau, passant pel refugi que porta el seu nom i d'aquí encarant la vall Castellana sempre pel marge dret del riu. La traça era oberta per raqueters ja des de el Coll de Jau fins una mica abans d'arribar a l'alçada de la Balmette. Es nota que el vent ha treballat i de valent aquests darrers dies moldejant i transportant neu, fins al punt que just després de la Balmette en una espècie de 'congost' o estretament de la vall el mantell nival presenta un paisatge caòtic. Passat aquest punt queda afrontar els darrers 250 metres amb neus més atractives i amb unes crestes importants en algunes carenes.

Dalt el cim coincidim amb dos col·legues de la Catalunya Nord que han fet l'ascens per Odelló real. Fem el descens pel mateix itinerari amb bona neu.
A les quatre arribem de nou al Coll de Jau just quan el vent s'intensifica notablement. S'agraeix la garita "emprobador" que hi ha instalada al mateix Coll de Jau i que és un aixopluc i raser ideal per fer un "canviasso" de roba .

Ja ha arribat la primavera a el .....Pedraforca



Diumenge 22
8:30 zulu quedo amb un client
8:50 zulu. M'anula l'activitat amb motius que al final sonen "raonables"
9:05 zulu. Com que dijous va sortir feina a última hora i no ho vaig poder fer, decideixo enfilar cap al pedra
9:30 zulu. Això de sortir sol a la muntanya m'esta començant a afectan. zulu.

Total que a les 10 estic foquejant cap al pedra, una mica tard pero en veure que encara arriba més gent darrer meu penso: O soc molt porug o la gent es molt valenta, o les dues coses o cap. En fi que passo 4 persones que es posen grampons per primera vegada (de fet a aquestes hores nomès els hi poden servir per fer-se mal) i ja en el coll a 3 esquiadors que han deixat els esquís. M'ho miro i sembla que els arrastraré fins a dalt, i així es, de conya, mig metro de neu a la pala cimera tot i que s'ha d'esquivar alguna pedra. Perdo l'ampolla d'aigua i se sent un "m.....da", en fi sort que porto fruita, que em disculpin els de gosol per llençar brossa al seu poble doncs la segueixo amb la vista i va directe a cal fransicó.
Arriven els 4 gramponaires i enfilo la baixada. Uf, que maco el pedra, perque no te neu tot l'any?!!!!!! En fi, perque no pot ser. La baixada per aquella neu primavera amb base dura que ja tenia ganes de probar aquest hivern, si noi@s, un es farta fins i tot de la neu pols (bé sobretot quan es comença a posar crosta, sort en tenim del Deu Sol).

A mitja tartera veig un grup que baixa i dos que pujen (ufff son les 12:30 pasades i aixó es un forn, per sort la neu esta megaestable.....), dos raquetistes al inici de la tartera mirant el mapa (desitjo que el mapa els hi digui que se'ls fara tard) i res que tiro fins a baix, m'agafa un noseque i segueixo tartera aball fins que sobrepasso de lluny l'esqui de supervivencia i em trec els esquís a 1500m, fins a la carretera a 1350m a peu. Sempre el Pedraforca, un sel mira enrera i..... ostres l'helicopter....m'han fet una foto per baixar massa ràpid?.... no algu es deu haber fet mal... Els nois del cim? No, es para més avall. Alguns dels grups amb els que m'he creutat, però els he mirat i semblaven bé, no deu ser res greu. Pregunto al poble als bombers i nomès un genoll. Ufffff, menos mal. Es que no parem de sortir a les noticies aquest hivern. Per cert i sense la meeeees miiiiinima intenció de molestar a ningú (i sense relacionar-ho amb l'accident d'avui doncs no en tinc ni idea de com esquia la noia que s'ha fet mal). Falta nivell d'ascens i de descens. Cada sortida que faig veig gent que se la juga en cada viratge, i que si em preguntesin els enviaria a treballar la cunya en una pista verda o apendre a equilibrar-se en els viratges en una blava....... El que l'escalada esportiva es a l'escalada clàsica ho és l'esqui de pista a l'esquí de muntanya. I per no parlar massa de les pujades. L'altre dia al Puigmal un francès (del sud diria un francès dels alps) que hi havia "por ahí" a 2700m, em va demanar que si sabia posarli les ganivetes........ snip fa anys que no en porto, era la seva primera vegada fent esqui de muntanya amb els "amics" arrivant ja al cim i ell a una mitja hora llarga del cim encara......
Això si, en preguntarli al bomber que habia passat m'ha dit que la noia anava molt ben equipada i que per tant no era imprudent..... Les ganivetes del del puigmal estaven molt bé, crec que eren la primera vegada que es posaven i d'una marca bona, per tant tampoc no era imprudent no?

per cert si voleu veure "l'ocell rescatador aqui el teniu"

http://www.youtube.com/watch?v=emxMx3GsKLw

Deu se cosa del video, però fa por com vola.

17:39 sulu, deu siau.

Sortida als Rasos....de papis! - 21/02/2009

Aquest dissabte hem fet la primera esquiada amb un bulto a la motxilla.....el Bernat!

Sense matinar, ens hem posat els esquís a quarts de dotze. Feia sol, però el ventet era fresc i no sabíem com acabaria la cosa.....Tot de cotxes aparcats i nens amb trineus que descarregaven adrenalina després d'una setmana dura.....
Hem sortit ràpid del bullici, i sense pensar-nos-ho gens ni mica hem enfilat per la antiga pista que puja recte amunt.....cap a on? Cap als Rasos de Baix. El vent ha afluixat i hem fet parada i fonda perquè el Bernat mengés el seu dinar....Sense treure pells hem baixat fins al Coll de la Creu del Cabrer (més o menys) per enfilar per enmig del bosc cap al Pedró (el dels Rasos, eh?). Com que el bosc era tipus ensigalada amb branques (riu-te'n del descens a Mantet!) hem baixat altre cop amb pells fins al coll, on hem remuntat una pala fins al primer cim (una mica d'entrenament....). Ara sí que hem tret pells i hem fet la baixada "triomfal" fins al cotxe.
Hi ha molta neu....trepitjadíssima per raquetes, esquís i trineus....

En total hem estat unes tres horetes.....i el Bernat ha dormit una bona estona....Creiem que les sensacions han estat bones....li feia gràcia això de passar entre arbres i agafar velocitat a la baixada....

De moment, ho podrem repetir :)

21 de febr. 2009

Ascensió al Montmalús (2.781 m) amb esquís - 21/02/2009


Després de les grans nevades de la setmana anterior, avui Andorra estava molt esquiable. En realitat, per a aquesta setmana teníem altres projectes més difícils però la gran quantitat de neu caiguda a la muntanya ens ha fet ser prudents i fer aquesta ascensió més fàcil per esperar que el gruix de neu nova s'assenti i ens permeti fer les ascensions amb menys risc d'allaus.
El Montmalús és una ascensió relativament fàcil, ja que comença molt amunt, a l'estació d'esquí del Grau Roig. Hem sortit de casa a les sis del matí i des del Grau Roig, ja una mica tard, hem iniciat l'ascensió. Hem procurat evitar les pistes pujant pel bosc bona part del camí fins que ja hem deixat les pistes enrere. Ens hem aturat a esmorzar al peu de la pala final que porta al coll de Montmalús. El dia era molt bo, encara que bufava un aire gelat, especialment a les parts altes de la muntanya. Després d'esmorzar hem superat la pala i hem arribat al coll. Normalment cal deixar els esquís al coll i fer la carena final caminant però avui hi havia força neu i hem pogut pujar fins al cim amb els esquís als peus; hi havia algun tram força dret però hem arribat al cim sense problemes.
Després de fer les fotos del cim, avui una mica singulars perquè els dos joans s'havien disfressat amb perruques aprofitant que és las festa de Carnestoltes, hem decidit allargar una mica la jornada. Com que l'ascensió fins aquí són només 700 m de desnivell, hem decidit fer una incursió per l'altra vessant de la muntanya i baixar fins al refugi Montmalús, un petit refugi lliure situat al costat del llac del mateix nom. La baixada ha estat curta però molt maca, ja que la neu estava força esquiable. Allà hem menjat una mica i, després de tornar a posar les pells, hem remuntat els gairebé 300 metres de desnivell que havíem baixat des del coll i ja hem baixat al Grau Roig aprofitant en la part final les pistes d'esquí. La neu, magnífica.
Podeu veure un àlbum amb la selecció de les millors fotos de la sortida clicant aquí.
També teniu aquí un petit vídeo de la sortida:

20 de febr. 2009

14-02-2009 Taga de "tranquis"

Mooolt de "tranquis".


Com que en  tot el Pirineu el risc d'allaus es molt elevat, aquesta és una bona alternativa per fer activitat.
Hem quedat al voltant de les 9 al Bar Gusi de Ribes, però he arribat a 2/4, mentre espero a la resta m'estic dins el cotxe.
No ens coneixíem, va ser a través del xat del Cegesqui  que en Ricard va fer la proposta i en vaig engrescar a anar-hi, feia molts anys que no l'havia fet i com no sempre hi ha neu s'ha d'aprofitar, de fet em sembla que amb esquís no l'havia fet mai.
Al cap d'una estona llarga arriben la Mònica, la Kristin i en Jordi que han sortit una mica més tard des de Barcelona i amb la densitat de tràfic....
Un cop ben esmorzat decidim anar cap al nostre objectiu d'avui, el Taga, el farem des de Pardines.
Deixem el cotxe a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac (1272), ens calcem els esquís a l'inici de la pista, comencem a pujar a quarts de dotze!!!



Tot seguint la pista descobrim unes traces que porten fora, tan fora la pista que no duen en lloc, reculem una mica fins trobar les traces que ens durant pel torrent de Vilaró per anar a parar als Plans de Moreroles , aquí el vent es considerable i a mesura que anem pujant encara més.



L'últim tros és feixuc, per la molèstia del vent més que res, la neu, està molt ventada i el cim i resta poca neu.
Ara la vista que es deixa veure magnífica, vessant Pedraforca, vessant Puigmal, vessant Puigestela...
la llàstima és que no la podem gaudir tranquil·lament, el vent es fa fora.


vessant Pedraforca
vessant Puigmal
vessant Puigestela


Arribem en Ricard i jo i una mica més tard la Kristin i en Jordi, la Mònica s'ha quedat als Plans. 
Els ajudem a plegar pells i tirem avall. 
La neu, la trobem tota canviant, ara bona, ara pesada, dura, crosta, hi ha llocs que la gaudim, però.
la baixada la fem ràpida fins al cotxes.
Per posar punt i final a aquesta sortida i com que era hora de dinar van decidir anar a Ventolà a dinar.
Després uns van tornar a Barcelona i altres van continuar cap a la Cerdanya per continuar gaudint del bon cap de setmana.


Assistents: Ricard, Jordi, Mònica, Kristin i Anna
(perdoneu el retard, per raons alienes, he estat sense telèfon ni internet durant més d'una setmana entre una cosa i l'altre)


Més fotos a Taga 14.02.2009

18 de febr. 2009

el vídeo dels dimecres... Prou!

En pocs mesos es començaran a fer pagar els rescats i ja fa temps que polítics i mitjans públics fan soroll per sensibilitzar l'audiència (enlloc d'invertir en formació....). Per a mi, el greu no és tant si s'han de fer pagar o no, que és discutible i hi ha models diferents segons els països, sinó com s'està mediatitzan el tema (o fins i tot com alguns mitjans criminalitzen els muntanyencs). 
Es considerarà imprudència sortir amb Risc 3? El següent pas seran les multes i les prohibicions. Tant de bo el logo de la Gene que porta la llicència de la FEEC serveixi per alguna cosa...
El vídeo d'avui va d'això; és llarg i poc vistós però no ens pensem que no ens toca, ja ens ho trobarem en el cost de la Llicència (o en les exclusions de l'assegurança...)

(emès a TV3, dilluns 16/02/2009)

15 de febr. 2009

Circular Puigmal-Núria


Vista general amb el Puigmal de Llo a l´esquerra i el d´Err al fons

Bonica circular per la zona del Puigmal, aprofitant que la previsió de meteo pintava bé, ens decidim a sortir desde l´estació d´esquí de Puigmal, enfilem cap al Puigmal de Llo, arribant per la seva carena Oest per evitar les plaques de vent, un cop al cim devallem cap els clots del segre, uns 300 m. de desnivell i tornem a remuntar cap al coll de Finestrelles, devallem una altre cop direcció Núria i sorpresa ens trobem amb un tub espectacular que deu ser la llera d´un riu o torrent que et porta directament fins a Núria, entrem al Bar i ens prenem un xocolata calenta ...., tornem a remuntar per la clàssica de l´embut fins al Puigmal d´Err finalment tornem a devallar fins al cotxe.
E
La carena abans d´arribar al Puigmal de Llo

En general la neu abundant però dura i ventada però s´esquiava sense problemes, día més fred de l´esperat i amb vent, hem anat amb compte amb les possibles plaques de vent, finalment 2050 metres de desnivell positiu




El coll del Puigmal de Llo

El Pic de Finestrelles al final

El coll de Finestrelles

Primeres pales del Puigmal força pelades pel vent d´aquests últims dies

Piulada del Barranc de les Llobateres (Creu de Ferro 2300m i Gallina Pelada 2320m) - 14/02/2009

Laia, Marina, Greg, Carles, Jordi, Carmela, Berta i Jaume
De nou ens deixem encisar per un torrent, aquest cop a la Serra d'Ensija. Es tracta d'un recorregut preciós que puja entre el Serrat Negre i el Roig, amb trams drets a la part intermitja i sense gaires escapatòries. De baixada l'hauríem gaudit més que no pas l'itinerari normal de la Gallina Pelada que hem fet, però ha quedat una bona volta! La quantitat de neu que hem trobat no deixa de sorprendre'ns.
 
+/- 900m; 3-4h ascens, 1h descens; Dificultat F,**(però el barranc pot presentar dificultats), S2 (S3 si es baixa pel barranc); track GPS wikiloc gran bo, amb neu pols molt maca a la pujada, que no trobem a la baixada.
 
Itinerari: Pista del Coll de la Trapa a Pleta de la Vila - Pista - Barranc de les Llobateres - Coll a  
Pla d'Ensija - Creu de Ferro 2300m - Pla de les Tores - Refugi Úbeda - Gallina Pelada 2320m - Pleta de la Vila.
Bones traces!!!

Piulada del Divendres 13... Cap del Verd 2288m, pel Torrent Fosc

Berta i Jaume
En Bernat ens dóna un dia de festa i l'aprofitem d'allò més! Prenem de referència la sortida de la Marina de fa uns dies i una variant temptadorament descrita en un bloc amic que ens recomana la neu pols del Torrent Fosc...
+/-1000m; 3-4h ascens, 1h descens; Dificultat F, **, S2-S3; orientació E-NE; track GPS wikiloc; sol i bandes de núvols, amb vent del N que va afluixant en caure la tarda; sota zero tot el dia.
Des de Gósol cal prendre la pista de Santa Margarida, i de seguida ja ens podem posar els esquís. Creuem uns prats sota l'ermita i després ja no deixem la pista fins al Torrent Fosc a uns 1750m. Hi ha molta neu i de la bona en el torrent! Ens decidim a pujar-hi i no és fins la part de dalt que hi ha més pendent i cal vigilar la cosa... hi ha moltes capes de neu i alguna placa antiga que evitem a resguard dels pins. 

D'aquí al cim és un tram ben planer que fem amb llum de tarda preciosa (ens hi hem posat a les 12!).

Pel descens no dubtem a tirar-nos pel torrent. De fet ens engresquem més del compte i volem baixar-lo tot (si cal ja remuntarem, ens diem...). És una baixada molt divertida per un barranc prou ample com per no patir i amb la vegetació i les roques cobertes de neu per anar fent slalom... fins que a uns 1450m, just quan el torrent és més que fosc i passa a dir-se Forcat, els matolls ens impedeixen continuar ni escapar-nos lateralment. Pells i amunt. A uns 1600m, a l'E, s'intueix un camí forestal (surt al mapa) i el prenem veient que ens porta a la Borda del Tinent i als prats de Torrentsenta des d'on només cal remuntar uns metres fins al cotxe, amb les darreres llums sobre el Pedraforca. Dormim a Gósol. Dissabte més!
 
Bones traces!

13 de febr. 2009

Soularac: Paisatge Industrial

Amb una mica de retard, penjo el video del tast al Soularac.

12 de febr. 2009

Cap del Verd 2288m, 8/02/2009

Participants: Gemma, Guillem, Edu, Marina
Dificultat: Facil, *, S2
Desnivell: +/- 1000 m (aproximadament)
Neu: neu pols, en zones seca i en altres zones compactada pel vent. De baixada transformada i en algun punt crosta.

La primera idea era tambe la Gallina Pelada, la visio del Pedra pero ens tempta i de quina manera, pero mirant la pala amb els binocles ens sembla que a la part de dalt hi ha una placa.... al fons ens queda la serra del Verd plena de neu i resguardada del vent per l'imponent Cadi... No ens ho pensem massa i ens dirigim cap alli.

Els detalls de la piada i les fotos (la meva connexio no m'ha permes pujar-ne) els podeu trobar al blog de l'Edu (http://edunz.blogspot.com/search?q=cap+del+verd).

Acabem veient una lluna plena espectacular i sopant al restaurant el Collet, a l'encreuament amb la carretera de Berga. Per cert, fan menjar a qualsevol hora i tenen una sala amb llar de foc que pots reservar i tu mateix fer la brasa!!!

(Perdoneu, pero des de l'ordinador on escric no hi ha accents)

11 de febr. 2009

el video dels dimecres... ones de neu pols

Dos minuts suggestius de Sweetgrass Productions on es mesclen mar i neu. Filmat, diuen, al "deep winter in the woods of Hokkaido", al Japó. No us esquitxeu!

10 de febr. 2009

Urus-Tosa-Urus virtual


L'altre dia un client em va pasar una foto de google earth despres de baixar de la Tosa d'alp a Urus i em va fer adonarme de que em calia una posada a punt. Així que li he tret la pols al GPS i avui he tornat a l'escenari del crim. He grabat el track de pujar i baixar per un itinerari diferent al del altre dia i a veure que us sembla. Com que anava sol i no portava camara, no he pogut fer cap foto així que l'única imatge es la de google.

Bè també us volia demanar als assitentes/lectors/participants, o com es digui, d'aquest blog, la vostra opinió sobre aquest sistema que la veritat m'ha entusiasmat de primeres. En un arxiu pots posar les rutes amb comentaris i arxivarles o compartirles amb la facilitat que ens dona internet avui en dia. No ho se, pero em sembla que s'obre un nou mon que recorda a les antigues fitxe-esqui pero amb un munt de possibilitats (evidentment com qualsevol piada, fitxa, llibre la qualitat dependra en bona part de la capacitat i temps de dedicació de l'autor) per la facilitat d'actualitzar dades i condicions de la muntanya. En fi potser el problema sera la saturació digital que nomès d'escriure aquesta estona ja estic començant a patir. Apa, us deixo la descripció, la foto i l'arxiu per aquells que tingueu o volgueu posar google earth per jugar una estona.....

arxiu http://www.altitudextrem.com/documents/ruta1.kmz


Urus: 1310m

Tosa: 2537m

Desnivell: 1220m

Ascenso: 6,7km

Descenso: 5,5km

Data: 10-2-09

temps ascens: 2h30'

temps descens: 40'

Observacions: Itinerari realitzat amb els esquis als peus des del parquing i sense rascades importants. Realitzat amb neu assentada fins a 2100m i fonda de 1800-2100m, de 2100 a 2300 crosta i de 2300-2500 plaques de gel dura a molt dur, a límit de treure esquís i posar grampons.

Itinerari totalment allunyat de l'estació d'esqui excepte entre la tosa de das i la d'alp, es a dir els darrers 150m de desnivell. Molt salvatge amb bones pales i bastant troç de bosc no molt tancat. Alguna arbre emprenyador al mig de quan en quan.




encigalada al Pedra

Us recordeu de quan éreu llobatons? o... com es deien els més grans...? ràngers o pioners...?
Bé, és igual. El cas, però, és que era l’època de quan començàvem a descobrir la muntanya i també de quan ens vam fotre les encigalades més sonades de la nostra etapa excursionista.

Doncs en un retorn insospitat a aquella era, aquest dissabte la vam fer bona als boscos del Pedra.

Però comencem pel principi.
Amb en Ricard anàvem camí de la Pleta de la Vila, cap a la Serra d’Ensija, quan en sortir d’aquell revolt en què se t’apareix el Pedra com si fos la MaredeDéu, vam tenir clar que l’objectiu havia de ser la màgica muntanya berguedana.


Prenem la carretera del refugi Estasen i aparquem el cotxe entre la Font Seca i el Mirador. Ara sabem que ho vam fer davant l’entrada de la Canal de les Bruixes 1550m (segons interpretació del mapa).

A 2/4 d’11 iniciem l’ascens per aquesta ampla canal esperant creuar-nos amb el camí que va del refugi a la tartera; però del camí ni rastre, colgat sota la neu abundant com mai no hem vist al Pedra.


Quan decidim girar cap al Sud ja hem pujat massa, i per sota de les parets que baixen dels Cabirols comencem un llarg i penós flanqueig en descens pel mig d’un bosc cada cop més espès i intransitable.



Unes quantes esgarrinxades més tard, per fi trobem un camí, tot i que no és el que buscàvem. Aquest, assenyalat com a “PR”, va de la zona de “pícnic” cap al refugi, paral·lel a la carretera.
Ja ens va bé, però.

De seguida el deixem per agafar, ara sí, un camí que puja directe cap a la sortida del bosc i inici de la tartera, absolutament desapareguda sota un mantell nival més que considerable.

Dues hores després d’haver començat l’aproximació, a 2/4 d’1, enfilem la tartera amb comoditat, sota un solet agradable i aprofitant el rastre d’una vella traça que més amunt ja es perd, segurament escombrada pel vent, i que hem de seguir improvisant nosaltres.

Ens atansem a la paret del Pollegó Inf. per escometre l’accés a la part central de la tartera i continuar guanyant metres, combinant ziga-zagues i llargues diagonals, en funció del terreny.



El darrer tram el fem per sota del Pollegó Sup., i pel bell mig de la canal arribem a l’enforcadura del Pedra 2350m.

Són ¾ de 3 de la tarda i decidim que ja està bé per avui; l’encigalada ens ha passat factura, però la millor recompensa està per venir.

A ¼ de 4 encetem una baixada de deliri per la Canal del Pedraforca, amb una neu pols de somni que ens permet fer de tot i més.

Retrobem el “PR” que, ara sí, seguim, fins la Canal de les Bruixes i davallem els darrers 130m de propina fins el cotxe, on arribem a ¾ i mig de 5 de la tarda.


Pedraforca, fins l’enforcadura 2350m
7 de febrer, 2009
Ricard M., Ramon.


enllaç fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PedraforcaFebrer09
(Ricard, posa-hi les teves)