Alta Ribagorça – Val d’Aran
05/04/2010
7h, +/- 1420m, S3
Dilluns de Pasqua i darrer dia festiu per sortir amb esquís. El dia es lleva amb gran bo al Pirineu Central després del front que ha donat nevades i mal temps els darrers dos dies. Els cims es mostren ben blancs. Quanta neu nova hi trobarem? Un pam? Dos pams? Tanmateix, sabem que la senyora “isozero” ha de pujar de manera accentuada durant el matí...
Mentre esmorzem a Vielha (06:30 h), mirem el mapa i decidim l’objectiu: el Tossau de Molar Gran (2885 m) seguint l’itinerari descrit a la nova guia d’itineraris per la Val d’Aran amb esquís de muntanya i la piulada del Carles del 24/04/2007.
Sortim del pàrking del refugi de Conangles (1555 m, 08:30h). Caminem 1h amb els esquís a l’esquena fins a l’estany de Besiberri (1990 m). Calcem esquís i travessem l'estany. Una traça ens indica que hi ha gent en direcció la Punta Senyalada. Passat el refugi metàlic, i sota l'atenta mirada dels Besiberris, guanyem alçada per unes pales amples orientades a SO en direcció el Còth dera Canau de Rius. El solet ja té molta força i ens cauen algunes purgues de la vessant solana que no ens fan gens de gràcia. Mantenim distància de seguretat i enfilem el coll enllaçant un munt de voltes maria i amb una traça difícil d’obrir pel fort pendent i els 25-30 cm de neu nova sense gens de cohesió. Al coll (2698 m), ja es veu el gran cim. No treiem pells i fem un flanqueig descendent d’uns 20 m per sota una barra rocosa. Ara toca enfilar una pala força pendent orientada a NE per a pujar a la pala cimera. Però la neu nova, en aquest costat, està ben aplacada i se’ns fa molt difícil mirar d’obrir traça amunt, ja que la neu es trenca en fragments grans com la mida de l’esquí. Mirem la pala, està força o molt carregada. Mirem el sol, ja fa massa calor. Mirem les agulles del rellotge: són les 12h. Mirem les grans muntanyes que ens envolten: Tossal de Mar, Tuc dera Canau de Rius, Besiberris, Montardo, Bargadèra, etc. El Jordi diu: “La muntanya és com un gran pastís de nata al sol”, i té tota la raó!! La millor opció és deixar el cim per una altra ocasió, continuar cap al Còth de Conangles (2667 m) i fer el magnífic descens per aquesta vall de Conangles amb orientacions O/NO encara amb neu prou bona.
Ah, per accedir al Còth de Conangles, hem passat per sota el Tuc dels Estanhets visitat no fa gaire pel Pep, el Jaume i el Joan Manel.
En arribar el barranc de Conangles, no creuem el pont i encara seguim esquiant uns quants metres per la obaga fins que la densitat de la fageda i l’escassetat de la neu ens obliguen a tornar a carregar esquís a l’esquena i a gaudir d’una agradable passejada pel bosc de Conangles fins a tornar al cotxe.
L’endemà, els nivòlegs ens comenten que ells també han trobat plaques en pales altes orientades a NE degut a l’acció del vent de dissabte (el front va entrar pel sud) i la neu granulada que es va depositar.
Excursió molt recomanable, bonica i completa.
Apa, bones traces de primavera!
Jordi i Montse
1 comentari:
A veure si un altre dia ens mengem el pastís de nata abans que es fongui!
Publica un comentari a l'entrada