9 de març 2011

Volta al Midi d'Ossau



Agafem idees de piulades, guies i articles per imaginar una ruta entre la vall d'Aspe i la d'Ossau. Ens marquem dues condicions d'entrada, iniciar la ruta al Portalet i fer nit al refugi d'Ayous. A partir d'aquí, l'itinerari és lliure. De les 40 voltes que es podrien dibuixar sobre el mapa, aquesta és la que finalment van traçar els nostres esquis.

Bones condicions de neu, primavera a les solanes, pols encara a les obagues amb gebre abundant en superficie. Sensació d'estabilitat al llarg de tot el recorregut. Algunes allaus de neu humida però cap d'allau de placa visible en cares nord en tota la travessa.


Dissabte 5 de març
Primer dia sense cims, però tres colls i no poca distància a recórrer.
+1150m/-900m, 6h30, S2, **

Sortim tard de l'aparcament vora la Cabane de l'Araille. Som nosaltres i potser 200 persones més que a peu o amb raquetes ens dispersem cap a totes bandes seguint multitud de traces. Ens dirigim al Col de Soum de Pombie (2129m). Fem el flanqueig amb pells cap al refugi de Pombie (2031m) i el passem de llarg, baixant una mica més encara fins a cota 1980m aproximadament. Aquí tornem a enfilar-nos de nou per arribar al Col de Suzon (2127m), a l'oest del Midi i a prop de la seva via normal.



Descens cap al Nord en direcció al Lac de Bious-Artigues (1422m). Cal seguir sempre pel marge esquerre del barranc, sense baixar a la cabane de Magnabait si no volem posar pells per arribar al coll amb mateix nom. Fantàstiques vistes de la cara nord del Midi i el seu pilar de l'Embarradère.



Posem pells altre cop i seguim l'itinerari d'aproximació al refugi d'Ayous (1960m) per la Cabane du Col Long i el Lac de Roumassot. Refugi amb 14 places en dormitori, menjador independent amb vistes al Midi d'Ossau. Compartim el vespre amb una parella de Madrid i 4 francesos més amb raquetes. Malgrat la multitut de cotxes del matí, hem passat bona part del dia sense trobar ningú.



Dos consells per qui vulgui repetir aquest itinerari.
Fer el flanqueig i passar per Pombie no te massa interès i no aporta gaire a la ruta. Des del primer coll, val més fer el Soum de Pombie i fer-ne el descens nord fins a la cota 1750m aprox. del barranc de Pombie. L'esquiada orientada a nord s'ho val i no s'incrementa gaire el desnivell de pujada. Des d'aqui, és fàcil seguir fins al col de Suzon.
I si sortiu d'hora, voleu fer el Pic d'Ayous o el de Larry, i les cames s'hi avenen, una porposta que haguéssim volgut acomplir: remuntar la vall directament a l'oest del Lac de Bious Artigues cap al coll d'As de Bielle. Després d'un curt descens es pot assolir i col d'Ayous i fer algun dels 2 cims abans d'arribar al refugi d'Ayous des de dalt del circ.


Diumenge 6 de març

Retorn fins al punt de sortida tot fent cims sobre la serra divisòria .
Pic de Bielle sud (2300m?), Pic des Moines (2349m), Pic d'Astu (2279m), Pic de Canalroya (2347m)
+1700m/-1950m, 8h, S2/S3, **, piolet i grampons imprescindibles pel Pic des Moines



Sortim del refugi en direcció sud cap a l'estany de Bersau. Descobrim les crestes i agulles del Pic d'Hourquette i del Pic de Beille a la nostra dreta. La darrera punta sembla esquiable fins al cim i no perdem l'oportunitat de pujar-hi. És d'hora i avui anem decidint sobre la marxa. un cop assolit, baixem esquiant cap a l'est fins el coll que ens separa del Pic de Casterau i seguim el descens a sud fins la cota 1980m.



Avancem ara cap al Pic des Moines. Els plans deixen pas a les pales de la seva coma est i aviat arribem al coll de Benou. Cal deixar aqui els esquís i pujar amb piolet i grampons per l'aresta de neu fins al cim del Pic des Moines (2349m). Descens per la cara est del cim fins a la cota 1850 de la vall que ens portaria a la cabana de la Glère.


En aquest punt, trobem unes traces de pujada que seguim a través de les pales de la cara nord del Pic d'Astu (2279m). Descobrim l'estació d'Astun ben a prop. Desconcertats, ens submergim de nou al vessant nord de la muntanya. Tracem el descens d'aquest cim per la valleta que pel norest passa entre els cims de la Pène Blanque i el Caillabet de Rébéc. Esquiem per neu excel·lent fins la cota 1870 aprox. en que el nostre itinerari s'ajunta amb la vall principal que baixa del coll d'Astu.

En aquest punt optem per no remuntar el Col d'Anéou i fer un darrer cim. Remuntar cap al coll d'Astu i sense arribar-hi, fem un llarg flanqueig a l'est. Passem sobre un petit estanyet i aviat arribem al cim del Pic de Canalroya (2347m). Descens primer a nord i despres a l'est a través del circ d'Anéou fins a l'aparcament on hem iniciat la travessa.

Bones traces.

Montse i Carles

3 comentaris:

Berta ha dit...

estic emborratxada de cims :)
gràcies per escriure el que feu....
genial, com sempre!

Jaume J ha dit...

Ostres Carles, quines fustes de piririder! Bona volta que em porta molts bons records, i ganes de tornar a trobar neu com la d'aquest cap de setmana... suposo que vivim a la latitud equivocada i aquests polssims són massa fugaços. Al Couserans també tot estava més estable que no esperàvem. Bones traces!

Anònim ha dit...

Conec la zona a l'estiu, però està clar que a l´hivern guanya molt en bellesa i gaudi.
Felicitats per la ruta i per les bellíssimes fotografies!

lluís