28 de març 2012

el vídeo dels dimecres... the ski evolution

by PADAZOBLAKA.com
PROJECT
PADAZOBLAKA
NONCOMMERCIALRIDING
SNOWPASSIONBACKCOUNTRYWINTER
NOSPONSORSNATUREHIKING
FRIENDSEPISODESMOVIE
BETTERTHANSEX

26 de març 2012

Stubaier Alpen i Ötztal

Aquesta temporada ens hem escapat uns dies a veure l'amic Jospi, que viu a Grainau, just al costat de les famoses pistes de Garmisch. Amb aquest camp base i un guia local com ell ens ha estat fàcil triar els objectius. El dia 16 de març volem cap a Munich des d'on baixem amb cotxe a Grainau, frontera amb Àustria. Parasitem a cal Jospi i l'endemà matinem i ens arribem a Praxmar. Ens sorprèn veure que malgrat ens esperen 1300 m de desnivell el lloc és més popular que el Bastiments, més si tenim amb compte que és divendres. L'ascensió al Zischgeles (3004m) es fa molt directa i sense entrebancs. Baixem seguint el que ens marca la ressenya fent una mica de volta i aprofitant que encara queden algunes pales de neu pols per esberlar.

Passem la tarda al solet amb unes weissbier i ens desplacem a Lüsens, al fons de la mateixa vall, amb un refugi amb totes les comoditats, des d'on la gent es va acumulant com si es tractés de l'Aneto i comencen a sortir grups des de les 5 del matí. El dia 17 ens trobem amb Herr Noguera a les 8 i ens proposa de fer el Lisenser Fernerkogel (3298m). Resulten ser uns 1700 m de desnivell que ens deixen més que baldats. L'últim tram ens reserva una grimpada amb un paisatge impressionant. La baixada és plena de traces congelades que fan el descens complicat, més amb el cansament acumulat però el final és igualment feliç a la terrassa del refugi, novament amb les weissbier a la ma.


El diumenge 18 decidim prendre'ns el tema amb una mica més de calma. Ens llevem d'hora i ens n'anem cap a l'estació d'esquí de Pitztal, a la zona d'Ötztal. Des d'aquí prenem un funicular subterrani que ens porta fins a l'estació d'esquí. Des d'allí baixem a la glacera des d'on fem l'ascensió al Wildspitze (3774m).


Ens quedem just sota el cim, atacats per la boira, el vent i el fred. El Marc i jo abandonem a pocs metres del cim, i el Jospi, amb uns quants vuit-mils a l'esquena, no s'arruga. Fem un trackback amb el GPS per no anar a parar a cap esquerda i baixem esquiant els gairebé 2000 m, dels quals una bona part són per la gelera.
L'últim dia és de mal temps i el passem a Munich, que la veritat, resulta ser una mena de Portal de l'Àngel de grans dimensions.

Marc, Jospi i Raimon

25 de març 2012

Tuc d'Auba (2.548 m)


Port Vielh deth Hòro i muntanyes de la Ribagorça. Malh des Pois i Aneto.

En travessa, Artiga de Lin, Val d'Aran
25/03/2012
7h, +/-1.400m, S3, ***

Retornem a l'Artiga de Lin per a intentar el Tuc d'Auba en travessa. Una volta que ahir vam visualitzar des del Tuc dera Escaleta. I si no era avui, la ràpida fusió de la neu ja no faria possible aquesta magnífica volta.

Deixem el cotxe abans de creuar el pont de Soberado (1.150 m) i enfilem la pista (amb algunes dreceres per evitar tantes marrades) que remunta el bosc de faigs i avets de la Montanha de Delà. Sortim del bosc al Pla de Cortia (cabana en condicions excel·lents) i tot seguit creuem el barranc principal que baixa del Ròca de Tolosa per arribar als Plans d'Auba.

Seguim guanyant alçada per pendents molt suaus en direcció l'Estanhòt d'Auba amb l'impressionant cara nord del Tuc d'Auba a darrera. Des del petit estany 2.045 m), girem a l'oest per guanyar l'ampla i característica carena del cim (2.125 m aprox.). Resseguim la carena amb algun tram més estret fins la darrera pala que guanyem fent voltes maria molt curtes prop de l'aresta est (2.548 m). Al sud del Tuc d'Auba, i en primer terme, el Comasalies (2.572 m) que per a pujar-hi requereix superar una aresta curta però aèria. Estem envoltats de muntanyes punxents, formes de relleu d'origen glaciar, i valls amb més de 1000 m per sota nostre.

El descens escollit és directe i sostingut cap al Plan de l'Artiga. Davallem per la pala del cim i continuem per la carena fins a cota 2.200m, des d'on seguim baixant en direcció nord-oest tenint com a referència un esperó ample just a sobre del Plan dera Artiga. Encadenem diverses pales força dretes amb orientació oest fins arribar a l'extrem de l'esperó. Entrem a la canal del barranc (que abans hem travessat per sobre) ja molt descarregada de neu i allaus, i seguim baixant per terreny herbós amb neu justa però suficient fins a trobar el bosc. Travessem a peu el curt tram de bosc fins a sortir al Plan dera Artiga. Tornem a posar esquís. Ara ja només queda travessar els ponts dels barrancs des Pois i dera Ribèra i lliscar o caminar pista avall fins el cotxe.

Condicions de neu variables. Durant l'ascens, neu dura o crosta (de radiació), neu pols o ventada a la pala del cim, i neu primavera fins a podrida en el descens cap a l'Artiga. Hem observat molta activitat natural d'allaus (plaques i puntuals) d'aquests darrers dies. Precaució amb les nombroses plaques que persisteixen inestables en orientacions obagues a cotes mitges i altes, i sobretot en terreny més protegit del vent i de pendent dret.


Malh de l'Artiga. Plans d'Auba. Carena i cim del Tuc d'Auba, Comasalies al darrera.


Descens cap a l'Artiga de Lin.

Bones traces de primavera!!

Carles i Montse

24 de març 2012

Pic Rodó 2677m i banys de Fontpedrosa, 24/03/2012

des de Prats de Balaguer, al Conflent; Berta i Jaume
Pic de Gallinàs 2624m, Coll Mitjà 2367m i Pic Rodó 2677m


El Pirineu Oriental té un aspecte fantàstic! Busquem una escapada de dia d'aquelles que t'omple per dos i triem aquesta no se si més atrets per l'itinerari o per després poder fer un bany termal en les basses naturals de Fontpedrosa...
La muntanya està complicada per la quantitat de neu caiguda i per la calorada que ens amenaça, però la fem en el bon horari per trobar encara la neu al punt, i evitem els llocs més exposats traçant amb compte. I la Vall de Riberola i el cim han estat avui per nosaltres sols, un gran dia!
Detalls: +/- 1400m (des de Prats de Balaguer, a 1309m, tot i que després hem vist que hauríem pogut escurçar uns metres en cotxe, per la pista); F, S2, **; 5 h de pujada i 2 de baixada. En l'ascens hem posat pells a 1400m, en el barranc que surt de la granja de l'Escané. En el descens, hem descalçat a 1600m per no ratllar i la neu que encara hi havia al voltant del poble pel matí, a migdia havia fos. La neu l'hem trobat dura a la pujada fins els 1900, després pols podrida i fonda i pols en els darrers 400m (ah! i molt gebre en les obagues!).
En el descens gaudi màxim fins sota el coll, i després primavera passant ràpidament a podrida. Tot i el risc 4 de meteofrance, no hem observat cap purga ni placa. Les allaus de fusió si que s'hauran produït més tard en la nostra orientació, abans a cares sud.
Itinerari: nosaltres hem sortit del mateix poble, però en altres situacions es pot escurçar recorregut i desnivell seguint la pista. Del poble hem pujat pel carrer del Rellotge fins agafar el GR que s'enfila al castell. De pujada hem continuat pet la pista fins la Granja de l'Escané, amb un tros que encara fa sumar metres en baixada (de tornada hem agafat a peu un sender que surt de la bassa dels Prats d'Aixeques i porta a prop del castell, més directament). Des de la Granja d'Escané (1440m), abans de creuar el pont hem remuntat el barranc fins la bassa dels Prats d'Aixeques. En marcada direcció est i per un terreny dret i marrano, enmig del bosc, fins els Collets d'Avall (1966m). La quantitat de neu nova en aquest punt feia respecte però el terreny fins al Coll Mitjà   (2367m) és fàcil i agraït de pujar (atenció a les canals que baixen directes de la cara N del Pic Rodó).
 
Des del coll, queda per un altre dia baixar a Carançà, o pujar al Pic de Gallinàs (2624m), més al nord. i prenem el suau llom NE en direcció al cim, més redreçat en el darrer tram. Vistes immenses en els 360º. Tot fa goig: el Canigó, Madres (menys innivat), la Cerdanya, el Bastiments, el Puigmal, la cara N del Pic de l'Infern...
Tots els mals i el cansament els hem deixat a les basses de Fontpedrosa (accés a peu, 15', 1km per sota Prats de Balaguer en un gir molt marcat). Quin plaer!
(Mapa: IGN 2250ET; Bibliografia: "El Massís del Canigó (Excursions amb Esquís)" de M.Broch i F.X.Gregori; Publicacions de l'Abadia de Montserrat) 
Bones traces de primavera, també!

Tuc dera Escaleta (2.469 m)



Artiga de Lin, Val d'Aran
24/03/12
6h, +/-1.250m, S2, **

Amb el permís de l'allau Simona ens endinsem a l'Artiga de Lin per iniciar les esquiades de primavera. Amb la nevada d'aquesta setmana, les muntanyes que tanquen el circ de l'Artiga estan blanques com un mató. Aparquem a l'ermita de l'Artiga de Lin (1.233 m, més amunt la pista presenta neu) i enfilem a peu el camí històric al Còth dera Montjòia. Posem esquís en sortir de la fageda (1.615 m) i continuem pujant en direcció l'evident coll. Creuem alguns dipòsits d'allaus recents i tracem l'itinerari buscant el camí més suau i menys exposat al barranc a la nostra dreta. Guanyem el Còth dera Montjòia (2.069 m), que ens dóna vistes excepcionals sobre el País de Luishon i l'Espitau de Banhères en primer terme.

Des del coll, virem el rumb a sud per seguir pujant per la llarga i ampla carena anomenada Sarrat des Cabiròus que sense complicacions ens permet assolir el Tuc dera Escaleta (2.469 m). Els històrics Còth de Lunfèrn i Pòrt dera Picada per saltar a l'Hospital de Benasc queden ben aprop nostre. Gaudim d'un ambient molt alpí i el dia és radiant, i ganyipem mentre apreciem la generositat de la tempesta de neu de dimecres a la Ribagorça, Aran i Alt Pallars, i en menor abundància al Couserans i Luishon.

Des del cim les possibilitats de descens són variades. Però avui per les condicions i l'horari decidim desfer l'itinerari d'ascens. Trobem neu pols una mica ventada des del cim fins al coll, i neu primavera del coll fins a l'entrada del bosc.


Itinerari al Còth dera Montjòia. Mirada enrera al Tuc d'Auba. Neu ventada al coll.


Cara NE del Tuc dera Mina. Descens des del cim i cap al coll.

Bones traces de primavera!!

Carles i Montse

AS WILD AS FREE...


23 de març 2012

Pic de Pedrons



Per fi podem gaudir de la neu pols en quantitat al Pirineu Oriental. Sera efímera això si, a les parts baixes ja s'ha començat a encrostar. Magnific dia compartit amb el PGHM de l'Ariege. Petites allaus de placa en vessants NW, he marxat cap a les 11 del matí, pero després suposo que les purgues en pendents forts seran abundants.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/PicDePedrons23marc2012

21 de març 2012

Tast de neu pols a les Columbia Mountains i les Canadian Rockies



Glacier National Park, Banff National Park i Kootenay National Park (British Columbia, BC i Alberta, AB)

7-21 de març del 2012

Viatjo al Canadà per participar al curs d’allaus per a professionals de nivell 1 de la CAA (Canadian Avalanche Association). El curs té una durada d’una setmana (11-17 març) i és a Lake Louise, una estació d’esquí amb prestigi del Parc Nacional de Banff, a la provincia d’Alberta.

Planifico el viatge de manera que puc disposar d’un parell de dies abans i després del curs per tastar el somniat “powder canadenc”. Arribo a BC després d’una setmana de nevades abundants, pujada de la temperatura i perill d’allaus entre MARCAT i FORT. Passo els primers dos dies a Revelstoke, a casa del Moi de Taüll (mil gràcies company!!) i triem el Roger Pass a 1h del poble en cotxe (amb permís de les allaus que amenacen la carretera) com a punt de sortida. Esquiem per les zones de Mushroom People i Teddy Bear, sempre pel BT (below treeline) fins a rascar el TL (treeline). Més amunt... tot fa molta por!! Pel fons de la vall, la traça és comuna amb altres zones d’activitat. Però quan ens desviem per prendre la nostra zona, toca obrir una traça fonda, molt fonda, i ben dreta. I ja que l’esforç d’obrir traça és important, aquí el que toca és aprofitar-la tants cops com puguis! Tot i la neu un pèl pesada per les temperatures relativament suaus, els descensos són brutals amb neu fins a les orelles.


Esquiant per Mushroom people i Teddy Bear, Roger Pass


Perfil canadenc. Discussió sobre el terreny. Ruixat de neu granulada!

El dissabte 18 ‘at noon’ acabem el curs d’allaus a Lake Louise village (AB). I per celebrar-ho pugem al Lake Louise amb una colla de la gent del curs, on fem una passejada per l’estany glaçat i una mica més amunt. Després d’haver comprovat al llarg de tota la setmana que l’estabilitat del mantell és entre ‘FAIR’ i ‘POOR’, i el cansament acumulat és important, la nostra activitat d’aquella tarda és un vessant molt petit de pendent que no supera els 30º i protegit de les allaus que poguessin caure de sobre.

Pels darrers dos dies, ens deixem aconsellar pels instructors del curs. Diumenge 19 ens desplacem a l’estació de Sunshine, des d’on remuntem el Haely Creek fins al Haely Pass (2.350 m). Aquesta és una excursió que es pot fer tant amb esquís de muntanya com de telemark/touring, ja que l’ascensió és molt progressiva. Per la zona del Haely Pass, fem un primer cimet on provoquem un whoumpf arribant a la carena per col·lapse d’una placa de vent. Des del Haely Pass seguim la carena cap al nord tota ella guarnida per una immensa cornisa al costat E. Prop abans del cim, dos persones del nostre grup surten de la traça uns 2-3 m fent caure la cornisa i provocant una allau de placa prou bonica. Quin dia, i això que el grau de perill havia baixat a MODERAT i MARCAT!!

Cascada de gel a Sunshine. Progressant pel Haely Creek. Haely Pass i Mount Assiniboine al fons (el sostre de BC).

Dilluns 19 agafem la Highway 93 entre Lake Louise i Banff cap a l’oest i entrem al Kootenay National Park. Passem el Vermilion Pass, i de nou som a la BC. Des de la mateixa carretera ja veiem el Vermilion Peak (2.649 m), però el seu vessant nord. Seguim baixant i aparquem a Ochre Beds & Paint Pats. Creuem la carretera amb els esquís a les mans i de seguida trobem la traça que ens porta al vessant oest de la muntanya. Aquesta és una ascensió curiosa, ja que la zona forestal es tracta d’un bosc cremat. La densitat dels arbres dóna un ancoratge molt important al mantell de neu, i el fet que els arbres estiguin pelats permet que el bosc sigui prou obert com per esquiar-hi! Al peu de la muntanya cal però creuar la zona d’arribada d’un allau que nosaltres vam trobar que havia caigut just feia 5 dies amb dipòsit força gran. Com que la zona de l’ALP encara fa molta por, fem dues pujades fins al TL amb la recompensa de dos descensos salvatges amb neu pols boníssima i un paisatge molt estètic.

Vermilion Peak. Ascensió pel bosc cremat. Descens en telemark.

Viatge curt però intens en molts aspectes. He tornat carregada de molts bons moments d'esquí amb molt bona companyia, i també un parell de guies d'itineraris... for the future!!

Bones traces!! Stay safe in avalanche terrain!!

Montse

Aquests dies m’han acompanyat: Moi, Víctor, Sara, Sydney, Harri, Karl, John. THANK YOU SO MUCH!!

Resum de l’activitat

Dimecres 7 de març: vol Barcelona – Frankfurt – Calgary. Nit al Youth Hostel de Calgary.

Dijous 8 de març: bus Greyhound Calgary – Revelstoke. Nit a Revelstoke.

Divendres 9 de març: Roger Pass – Illecillewaet / Asulkan Parking Lot – Mushroom people (2 ‘runs’, +/-900 m aprox.). Nit a Revelstoke.

Dissabte 10 de març: Roger pass – Glacier Park Lodge – Teddy Bear (2 ‘runs’, +/-1.000 m aprox.). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Lake Louise.

Diumenge 11 – Dissabte 17 de març: curs d’allaus de nivell 1 – CAA a Lake Louise.

Dissabte 17 de març a la tarda: passejada pel Lake Louise (4 ‘runs’ per un vessant de 70 m aprox.)

Diumenge 18 de març: Sunshine ski hill – Haely Pass (+/- 1.100 m i 20km aprox.)

Dilluns 19 de març: Vermilion Peak (fins cota 2.350 m aprox., +/-1.500 m). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Canmore.

Dimarts 20 – Dimecres 21 de març: bus a Calgary i vol Calgary – Frankfurt – Barcelona.

Alguns detalls logístics

- Per esquiar pel Glacier National Park, cal pagar un permís per estacionar el vehicle i treure’s una autorització hivernal. Aquesta documentació es deixa al cotxe a la vista. Si no es disposa de l’autorització hivernal, cal passa per l’oficina del parc al Roger Pass i sol·licitar-ne una pel dia (gratuïta). És el sistema que tenen per controlar al personal que s’endinsa al ‘backcountry’ a l’hivern.

- Cada dia cal comprovar els pàrquings i les zones obertes al públic. Si es tanquen és per les operacions de control d’allaus i no s’hi pot aparcar.

- Bus: Greyhound de Calgary a Vancouver per la Trans-Canadian Highway, tiquets més econòmics. Brewster Shuttle Bus: per fer els desplaçaments directes de/a l’aeroport de Calgary a Canmore, Banff i Lake Louise, surt força més car però és molt ràpid.

- Bibliografia. Summits & Icefields: Columbia Mountains. Chic Scott; Ski Trails in the Canadian Rockies. Chic Scott. Editorial: Rocky Mountain Books.