31 de des. 2013

PIC DE LA FONT BLANCA (2.903 m) 30-12-2013

Sergi B i Cristina B 

Desnivell: +/- 1053 m 
Horari: 3 h ascens / 0:30 h descens 
Dificultat: S3, ** 

A banda de dinars i celebracions, hem aprofitat per fer una sortida d'esquí de muntanya familiar (amb la meva germana). En aquestes reunions a vegades també es couen coses bones...


Punt de sortida a la carretera uns metres més avall de la Borda de Castellar. Pugem pel bosquet fins al petit pla superior, girem a l'esquerra per un corredor ample i dret totalment cobert de neu. Ja a la coma del mig remuntem fins a la base de la pala SO i anem ascendint cap a la dreta fins al llom S. Remuntada pel llom fins dalt amb els esquís als peus. Descens directe per la pala decantats cap al llom S i després pel mateix itinerari de pujada.

Moooooooooolta neu per l'època. Pols i lleugerament encrostada. Sol, fred i núvols alts.

Bones festes i bones traces!
Sergi B

24 de des. 2013

Solstici d'hivern al refugi del Mont Né, desembre 2013

Dos dies per recordar al voltant del Mont Né, l'arribada divendres a la nit a Cirés després de la nevada de dijous, la llar de foc de la gîte, la garnatxa,... feien preveure un solstici d'aquells que costa d'oblidar: bones esquiades per territori amable, alguns ja el coneixíem, boscos i racons de somni i el caliu de tots al refugi del Mont Né. Difícil trobar a l'hivern un refugi lliure a 1.850 m. amb wc i aigua corrent, de luxe!!!


21 des. +1.200 m.
Bourg-d'Oueil-Refugi del Mont Né-Mont Né (2.147 m.)-Cabana 1.714 m.-Cabanes des Artigues-Coll de Pierrafite-Refugi del Mont Né

Sortim amb -5º del pàrquing de la mini estació d'esquí de Bourg remuntant la riba esquerra del torrent d'Hité fins a la cota 1.750 m. on girem cap al N. per anar a cercar el refugi del Mont Né que queda amagat. Deixem coses: graelles, botifarres, estovalles platejades,.. i remuntem el llom SE del Mont Né, a dalt del cim vistes a dojo!


Des de dalt davallem cap al NW. amb neu prou bona fins a un d'aquells racons bucòlics del Luchonais, una cabana vora un bosc d'avets. Des d'allà neu fonda i camí prou ample fins a les cabanes des Artigues. A dins d'una de les cabanes trobem una serra i aprofitem per fer llenya per passar la nit al refugi del Mont Né ja que pels rodals no n'hi ha. Remuntem carregats el port de Pierrafite i ja foscant arribem al refugi. Altres de la colla han arribat abans baixant directament des del Mont Né pel cap de la Péne i ens reben amb el foc ben encés.  


Nit de joia amb una mostra de la gastronomia comarcal, l'endemà el dia es lleva igual de radiant que l'anterior.

22 des. 1.000 m.
Refugi del Mont Né-Port de Pierrafite-cota 2.020 m. de la cresta de Téchouède-llac de Bareilles-Coll de Lion-Pic de Lion (2.120 m.)-Pic del Tech (2.138 m.)-Pic du Jambet (2.121 m.)-llac de Bareilles-Coll de Pierrafite-Bourg-d'Oueil

Surt el sol i sortim nosaltres cap al Port de Pierrafite, les vistes conviden a badar una mica. Des del port remuntem la llomada de Téochouède i des del primer cim saltem per terreny franc fins al llac de Bareilles, neu bona als primers girs, pesant i crostada després.


Des del llac de Bareilles pells amunt per una coma ben bonica fins al coll de Lion, un ràpid flanqueig SE i en un no res som al Pic de Lion.


Al pic de Lion un company ens deixa, ha de tornar abans, i enfila el coll de Louron cap a Bourg-d'Oueil. Des del pic de Lion descens SW amb una neu excel·lent fins a la cota 1.900 aprox. i des d'allà remuntem fins al pic de Tech, allà ens retrobem amb els companys que han pujat al cim per l'aresta SE que és de bon fer. Des del cim treiem pells i de nou davallem SW fins a la cota 2.000, la neu torna a ser creme de la creme. Alguns decideixen anar per dalt i han de desgrimpar un petit ressalt per baixar fins al coll que hi ha entre el Tech i el Jambet. Des de la cota 2.000 pugem al Jambet, tips ja de bones vistes i de provar d'identificar cims i més cims. Baixem al coll que ens separa del Tech i des d'allà seguim les traces N. dels companys que s'han avançat fins al llac de Bareilles, neu de tota mena a la baixada, en general de bon fer.


Ens acomiadem del llac, flanqueig i remuntada de nou fins al coll de Pierrafite, i des d'allà bonica i divertida baixada fins al poble de Bourg-d'Oueil, ben segur que algun company no pensa el mateix. 

Bones traces de Nadal!!

Oriol, Josep M., Roser, Anna, Miquel, Manolo, Enric i Pep.

Travessa Vallter Mentet - esquí senglar 21 i 22/12/2013

Travessa per recordar. En mode cubà: omplint la boca d'aire i parlant amb la boca mig oberta: "Oye chico, Tremenda Ensigalada!"



Ricard M., Jaume J., Berta A., Manel C., Glòria V., Francesc D., Carlos M., Robert R., Nadja G., Agustí G., Visi R., Xantal F., Koki, Concep, Javier G., Pili V., Gonzalo C.

Desnivell: +/- 2400m (+1400/-1900 dissabte)
Horari: llarg, massa llarg per un dels dies més curts de l'any...
Neu: Neu variable, pols, gelada, crosta (fins a 10cm de pols en llocs arrecerats del vent).
Dificultat: F, S2, però *** per distància i desnivell.
Itinerari:
- Dissabte: Vallter, Coll de la Geganta (2600m), Refugi Ras de Carança (alguns...1831m), Jaça dels Clots, Coll de Pal (2294m), descens per la vall del riu Caret entre el pic de Serra de Caret, fins als marges del riu i descens pel torrent fins a la Farga Vella. Pujada per camí fins a Mentet (1560m).
- Diumenge: Mentet (1560), Portella de Mentet (2412m), Vallter (2000m).


Feia temps que no ens ensigalàvem així.


Recordo una edició de la Vallter-Mentet en una de les seves variants, la de "- Falta molt? - Ni t'ho imagines!" del 2001, xoriçada en la variant de la Serra Gallinera que també va ser dura..... però aquesta del 2013 la supera.



Què fan 17 persones en fila índia amb frontal per un bosc a les 21:00 de la nit baixant per un torrent, i creuant ara a la riba esquerra, ara a la riba dreta?

a) caçant tòfones de riu
b) caçant gamusins
c) senglar esquí
d) no sap, no contesta
e) ei! sí, di, sí (aquesta no és la consulta, ara no toca)





La resposta és la c), "esquí senglar", una nova modalitat. Un nou esport d'hivern, "el senglar esquí", "skiboar" en anglès o "ski-verrat" en francès? Si volem ser ortodoxos, per a la pràctica correcta cal un bosc - en Ricard podria fer una descripció tècnica de boscos aptes - i molts participants amb frontal, "sobretot el frontal!!!", bàsicament el que sempre cal portar en moltes sortides de cegesqui....


Com hem arribat fins aquí? Els ingredients bàsics de la recepta són la suma d'una sèrie de condicionants: l'elecció d'una ruta oberta amb 17 participants per adaptar-la o modificar-la en funció de les condicions d'innivació, arbitràries, depenent de l'orientació i l'alçada, ruta menys directa i més llarga, passar-se de llarg una desviació i haver de recuperar el desnivell, i com a colofó final.... l'arribada de la foscor només emboscar-nos i sense un "camí evident"...... Suposo que es podrien afegir més condicionants, però que cadascú hi pensi.


Un gran encert no haver-nos separat dintre del bosc i haver mantingut la calma estoicament. Sabíem pels punts del GPS que anàvem en la direcció correcta i que era qüestió d'anar fent i no córrer riscos innecessaris. L'utilitat dels walkies, per tenir controlada la situació, la unitat del grup sense posar-nos nerviosos, etc, etc..... Bon final, tothom a la Gite amb el sopar a taula - algú va tenir la brillant idea de reservar la Gite més alta i allunyada del poble, no calia - contents per haver compartir aquesta aventura. 


De vegades passen coses així, i cal positivar-les com a experiència perquè no tornin a produir-se, tot i que d'ensigalades n'hi poden haver de tots colors, especialment per als que ens agrada "l'esquí d'exploració". Ara bé, veig que hauré de fer-me un psico-mapa de quins de vosaltres sereu ensigaladors, ensigalats actius, i passius.....



Us vaig veure les nines dels ulls, i m'inquieta el que vaig llegir, sou uns ionquis del "senglar esquí". Haurem de vigilar..... "Winter is Coming....."
(fotos pasdeguia i Jaume)

20 de des. 2013

Lermoos, el video del divendres

Passaven els dies i s’anaven penjant piulades i vídeos que ens transportaven a tots un altre cop cap a Lermoos.

Però jo pensava, i ara que?, com faig el muntatge d'un vídeo quan...
hi ha una piulada escrita... Espectacular!
amb els vídeos que s'han penjat... Emocionants!
era complicat però acompanyat de la música original de Lermoos. (el disc Après Ski - Hits 2013 – Ja trigueu a comprar-ho per posar-ho al cotxe!!!) m’he traslladat al bar de l’Après Ski i aquí teniu resultat...

Espero que us agradi!!!


Bones traces i bones festes!

Agus


18 de des. 2013

Tuc der Òme (2730m), Tuc de Mauberme (2882m)


en travessa de Beret a Bagergue
Val d'Aran, 17 de desembre de 2013

+1460m/-1860m, 25km, 8h, S3, ***
Nacho i Carles

Inici del descens del Mauberme

Abans del canvi de temps previst, i vistes les bones condicions actuals, decidim triar una ruta llarga pel nostre Gran Nord local i acomiadar-nos així d'aquest anticicló que tant de sol ens ha regalat. Els desnivell no és desmesurat, però és una ruta llarga que demana tota la jornada. Amb els dies curts de mitjans de desembre, sortim a les 8h de Beret. Bon temps a primera hora, i núvols alts entrant a partir de mig matí fins a cobrir el cel completament. Acabem amb un cel gris i fosc amb llums d'hivern. Una mica de vent als cims per no quedar-s'hi gaire més temps del necessari.

La ruta la ja piulada altres vegades. Descens fins a la cabana de Parros sense pells, Horcalh, Vall de Vernatar, Collada Nera, Tuc der Òme, estanh de Montoliu, còth de Mauberme, Mauberme per la canal Oest habitual, descens per Coma Nera fins a Plan de Tor, cabana des Calhaus, i pista fins a Bagergue.

Neu estable i ràpida. Com el sol baix no escalfa gaire i es vela aviat, la neu en solanes transforma més aviat poc. Neu dura a la obaga en cotes altes com en el descens de la Collada Nera a l'estany de Montoliu. Contràriament al que esperàvem, la neu de la pala del vessant Oest del Mauberme no està gaire gelada.  Tan sols aflora puntualment gel en algun punt de la canal, i cobrint tot el tram d'aresta somital (grampons imprescindibles). Trobem molt bones condicions per iniciar el descens des de la part més alta de la canal.

Al nostre voltant es veuen ja força ventades algunes carenes i colls. Lliscaments arreu a tort i a dret. Totes les canals de la oest del Parros semblen haver caigut, en creuem un munt resseguint la pista de Liat.

 




Bones traces, i tant de bo arribi més neu. Ja comença a fer falta.

Carles

27è cicle de sortides per a esquiadors de muntanya - tríptic


Informació de les sortides a esqui@cegracia.cat

el vídeo dels dimecres... pas de cranc

una mica de tècnica, especialment útil amb esquís amples o quan anem justos de pells de foca...

(by Andrew McLean)

14 de des. 2013

Pic de Pedrons (2715m) 14/12/2013

Desnivell: +/- 840 m
Horari: 2:00 h de pujada fins carena i 1h de baixada.
Neu: Neu pols (uns 4 cm de neu nova de la nit anterior).
Dificultat: F/S2

Sóc conscient que el Pic de Pedrons és una de les ascensions clàssiques de l’esqui de muntanya i fer una descripció de l’itinerari no té cap interès... però pels cursetistes del cegesqui de la promoció del 2012 aquesta piulada vol dir que hem tatxat un altre cim!!!

Un matinal molt bona amb força neu pols!!! Increïble com estaven les canals que baixaven cap a l’estany de Pedrons! (nosaltres ens hem tirat per la pala del costat)


















Bones traces i Bon Nadal!!!

Jesús i Agus