12 de des. 2017

Bacanal de neu pols al Piemont 6 a 10/12/2017

Alps marítims italians


Els preparatius per a una sortida de varis dies poden ser tant engrescadors com la pròpia activitat. Quan fa uns quants hiverns que ho fas es descobreixen llocs nous sobre els mapes, i el millor és quan allò que havies triat fa anys i que vas descartar per opcions millors a una altra banda, recuperes ara per que veus que és el moment idoni... de cop cal córrer i organitzar la logística adaptant-la al grup i condicions. M’agrada “visualitzar-ho”... i si a més es pot trobar un allotjament còmode, ben situat, quan més econòmic millor i que s’hi mengi bé... llavors el neguit es converteix en il·lusió i ja no fa mandra fer 900qm per gaudir de la festa!



I volíem anar als Apenins, però els astres ens han portat al Piemont de Cuneo (Coni), com una continuació de les escapades dels darrers anys a vàries valls occitanes (Val Mario, Val Varaita, Brembrana, Stura, Grana,... ). Toquen ara les muntanyes més meridionals i modestes en alçada.

Hem pogut fer 5 dies d’activitat entre el Colle di Tenda i la Colla di Casotto, fent base a una casa de turisme rural a Rocafuart (Roccaforte di Mondovi), Agriturismo Bio-Ecologico Sant'Isidoro, i ben situat per accedir entre 5 i 45min de cotxe a molts itineraris.

Cinc dies de sol (tret de diumenge amb l’entrada de tel de núvols), fred increscendo, gens de vent, i molta neu i des de fonts de vall (80cm van caure el 2 de desembre on dormim, a 700m). El BPA ha anat evolucionant de 4 a 2 i la neu s’ha mantingut pols i solta, només transformant-se a algunes solanes i apareixent gebre el 4rt dia.

Resum de l’activitat:

Dimecres 6 de desembre de 2018: Cima de Praietto 1943m i Monte Grosso 2007m des de Colla di Casotto 1381m
+/-700m; F, * S1- S2; 3-4h



Sortim dimarts de BCN per fer nit a Niça. Ja dimecres, remuntem la Ligúria per accedir al Piemont a través de la Collada de Cassotto. En veure ambient d’esquí de muntanya al mateix coll, preguntant i mirant wikiloc veiem que és bona opció fer l’activitat aquí mateix i deixar el cim que teníem previst per un altra dia (el farem diumenge).



L’itinerari transcorre pel límit de l’estació d’esquí (molta neu però encara tancada), recorrent la divisòria entre la Ligúria i el Piemont. Superat el darrer remuntador hi ha una collada amb dos refugis i els dos cimets que hem fet. El Monte Grosso és el primer cim que des de l’est supera els 2000m als Alps de la Ligúria.


Passem la tarda tastant birres “Normals” de Lurisia fent temps pel sopar (a l’Agriturismo només serveixen sopar divendres i dissabte). El restaurant és dels que cal guardar a google: Trattoria dei Cacciatori amb menú tancat de 14 euros (tres entrants, dos plats principals, vi, postre i cafè... i a 7 minuts a peu d’on dormim).

Dijous 7: Pigna 1767m, Gardiola 1890m, Piastra 1858 en volta de Lurisia al Casino del Cars
+1100/-1800m; F, **, S2; 5h (a 5qm, a Lurisia)



En aquestes valls hi ha petites estacions d’esquí, familiars i amb un toc retro que les fa més amables. Lurisia n’és una i volem sortir del seu parking a 800m per pujar a la Cima Gardiola... però ens avisen que cal pagar forfait d’scialpinismo (5€). Remuguem una micona i de seguida, quan ens diuen que inclou una pujada amb la cabina fins la cota 1500, ens enfilem a les cabines tubulars...



Posem pells doncs a 1500m i pugem ràpidament a la Cima della Pigna. Primer mos del dia, i ja deixem les pistes per atacar la succeció de cims que tenim en direcció nord. Enlloc d'anar per feina per la carena, fem tres descensos per pales oest encadenant successivament el Pigna, el Gardiola, la Piastra, i no fem el Monte Cars perquè falten hores, però si arribem a la seva base, el "Casino del Cars".



Amb tornada inclosa surten 5 canvis de pells, una posta de sol i descens final trepidant per la pista fins al cotxe.




Encara mes contents que el dia anterior, després de les birres, formatges i embotits locals buidem una magnum, i més tard marxem a sopar a un altre 'Agriturismo', el Còc Nér. El sopar és deliciós i l'ambient tant per la gana dels clients com pel cuiner, d'esquí de muntanya: d'ell en surt la recomenació del cim de divendres:

Divendres 9: Cima Besimauda (Bisalta) 2230m des de Pradeboni (Ël Mësche 1095m)
+/-1200m; PD,***, S3; 5h (a Valle Pesio, 10qm de Rocafuart)


Divendres també es festiu a Italia i varis grups hem triat aquest itinerari.



Recorrem el bosc del fons de vall fins al llom E on hi ha un observatoriu astronòmic.



Després només cal seguir-lo per trams més o menys redreçats fins el cim principal de l'enforcadura característica d'aquesta muntanya, amb grans vistes sobre el Piemont, Borgo San Dalmazzo i Cuneo.


Si el Mont Viso és la muntanya que sempre sobresurt en l'horitzó quan mirem al nord, des de la vall i cap al sud, el Bisalta és el cim que sempre és omnipresent.



Altra cop gran dia i gran apat a San'Isidoro, amb tria de vins locals...

Dissabte 10: Monte Balur 1800m des de Roascha 799m
+/-1000m; F, **, S2, 4h (Val Ges, a 30qm, en direcció a Limone)



El dia és tant fred com radiant, vaja, potser no era el millor agafar una cara nord... però ja hi som i ens treiem el fred de sobre pujant a bon ritme per un sender que es recargola pel bosc.



A 1400m s'obre el terreny i s'albira el nostre objectiu i les seves pales que van quedant totes traçades (una placa de mida grossa ens alerta però que no es pot baixar per tot arreu). Abans del cim hi ha el refugi Balur, i dalt les vistes altra cop inmenses.

La baixada és boníssima en la primera part, i en el bosc sort en tenim que hi ha molta neu per anar trampejant i rodolant avall...



Diumenge 11: Monte Alpet 1611m, des de Serra de Pamparato 969m
+/-650m; F, *, S2; 2h (a 40qm, en el camí de tornada per la Collada de Casotto)

Matinal per pistes, en cuita al mal temps que ens comença a envoltar i que ens permet guanyar-nos el dinar a una trattoria per despedir Itàlia amb molt bon sabor i ben satisfets.


Anna (ben tornada i ben recuperada!), Andrea, Lluís, Manel (en vies de recuperació ;) ), Ricard, Marta i Jaume



Bones traces!!!

8 de des. 2017

Bigorra

 6 i 7 de desembre de 2017




Fem una breu escapada de 2 dies per la zona de la Haute Bigorre. Tota la primera línea de muntanyes ha rebut força neu amb l'episodi del passat dissabte. Trobem bones condicions, sobretot amb neu pols en obagues, incloses fins i tot algunes E i O. Solanes més transformades, amb alguna mica de crosta en funció de l'hora, alçada i inclinació. Les muntanyes més properes a la frontera es veuen més pelades i rocoses, com era d'esperar. Ens regalem dos bons dies d'esquí, amb molt bons descensos, i la descoberta positiva de l'obaga d'Hautacam, que encara no havíem visitat i ens ha agrada molt.



Pic de Léviste (2.463 m) ***
Soum de Lascours (2.485 m) **
7/8h, +1.750m, S3

Arribem amb el cotxe fins al Coll de Tramassel (1.615m) i amb pells treiem el cap dalt del Pic de Moulata. Hi ha neu i traça en el llarg flanqueig cap a la cabana de Picoulet i el Llac d'Isaby, però no suficient per baixar esquiant fins al fons del barranc. Hi han traces dels dies anteriors en tot l'itinerari, però comptades. Enfilem cap al Lac des Plagnous i la Grande Estibère seguint traces d'un grup que ens precedeix. Poc abans d'arribar a la cabana (1.923m - no surt al mapa IGN), decidim dirigir-nos primer cap al Pic de Léviste on avui hem estat sols. Pujada cómoda fins la base del coll. Neu ventada en el darrer tram més pendent sota el coll i crosta vitrificada aflorant en els darrers metres de sortida. Seguim sempre amb esquís cap al NO pel vessant solà de l'aresta traçant per neu primavera. Descens pel mateix itinerari fins a la cabana amagada sota una gran roca al pla de la Grande Estibère. Neu pols de bon esquiar i pales amples per triar i remenar.



Calcem pells de nou i encarem ara cap al Soum de Lascours. Aprofitem la traça per guanyar alçada cómodament en direcció Est. Itinerari menys exigent que l'anterior que es fa amb esquís als peus fins al cim sense més dificultats. Excel·lent descens fins al Lac d'Isaby per bona neu. Només ens cal parar atenció en el darrer tram per sota del Lac des Plagnous per no rascar cap pedra. Llarg flanqueig en lleuger ascens des del Lac d'Isaby per retornar fins al cotxe (a més d'un segur que se li fa llarg).



Pic du Midi de Bigorra (2.875m)
Circular per Aube i Coll d'Oncet.
6h, +1.700m, S3,***



Dia més enteranyinat que l'anterior, amb núvols alts i ressol tímid, que a estones arriba a escalfar. Sortim de l'aparcament de Tournaboup, l'estació de Barèges ja és oberta. Remuntem la vall seguint la carretara tallada que mena al Tourmalet fins al revolt a 1.630m. Remuntem pel marge esquerre la vall de Aoube/Auda que s'eleva cap al Nord. A partir d'aquí estem ja sols. La darrera pala per arribar al Col d'Oncet (2.544 m) és sostinguda i llarga. Primer descens orientat a E fins al Llac l'Oncet (2.254 m). Encara trobem bona neu buscant les pales més obagues de la dreta.




Pells de nou i cap al Midi de Bigorra. Per sobre del Col de Sencours, neu transformada i traces abundants. Els darrers 200m més regelats i endurits, però encara es passa bé sense ganivetes. Tants cops que l'hem vist i és el primer cop que visito el Midi de Bigorra (2.875 m). Mai havia tingut especial interès en anar-hi sabedor del que trobaria un cop a dalt .Vistes superbes a l'horitzó, s'hi obvies el que tens més aprop. Cim aconsellat pels qui pateixin astigmatisme, contraindicat a miops. Descens variat, supervivència primer, pols a sobre i a sota del Llac d'Oncet, i lleugerament encrostada fins arribar a l'estació. Darrer tram per pistes fins al cotxe.


Bones traces de llibertat 2017/18
Pito, Marc, Montse i Carles