26 d’abr. 2017

Festival de cims a la zona de Benasc, 22-23/04/2017

Pic del Mig 3.340m, Pic de Corones 3.298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m , Pic d'Aneto 3.404m i Pic d’Alba 3.112m.

Per tancar una setmana intensa i atès a les altes temperatures de les darreres setmanes, plantegem sortida a la zona de Benasc.
El cap de setmana l’organitzem en 2 quartets (un per dissabte i l’altre per diumenge) - tot i que alguns músics repeteixen – però en l’execució sempre hi ha lloc per a la improvisació.

Sembla que no som els únics què hem tingut aquesta idea doncs tant la Renclusa com Hospital són plens (llista d’espera al refugi) així que haurem de sortir des del cotxe.

 

Dissabte 22 d’Abril de 2017: Pic del Mig 3340m, Pic de Corones 3298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m i Pic d'Aneto 3404m des de Llanos de Hospital
+/- 2000m; S3  (+/- 1800m els que hem fet només Aneto)

Fem nit a l’Escuela de Montaña de Benasque (lloc molt correcte i on pots esmorzar tant aviat com vulguis) i a les 7:00h som al parking - un quants metres sota Llanos de Hospital.
El nostre objectiu d’avui és el Pico de Coronas i el Jordi vol fer la Tuca del Coll de Corones per completar un cim secundari què encara no té .
Carreguem esquís al parking i ascendim per la pista asfaltada. Després d’un parell de quilòmetres (15 min) calcem esquís i anem progressant pel bosc de la dreta de la vall fins arribar a la Renclusa. Constaten que no estem sols, la muntanya és una dispersió de grups amb l’objectiu de coronar els diferents 3000s de la zona.
Anem progressant en direcció a la glacera de la Maladeta (direcció sud) guanyant metres de desnivell i encarant-nos cap a la bretxa del Portillon superior (2880). La neu està dura però es pot anar avançant prou bé i esperem que el sol que fa la vagi estovant per gaudir d'un bon descens.  Alguns posem ganivetes en alguns trams però hi ha també qui puja sense.
Superat el coll tenim les primeres vistes de l’Aneto que ens tempta així com de tota la serralada. Seguim avançant i per sorpresa ens trobem a la Mercè i l’Eli fent un mos i ens diuen que van a l’Aneto ... aquesta és la gota que faltava per afegir-lo a la llista de cims per avui – les ganes ja hi eren.
Els nois van molt forts, així que fem 2 grups i jo em quedo amb les noies per anar a l’Aneto mentre ells aniran abans a fer la trilogia de pic del Mig a coll de Corones.
Ells enfilen cap al coll del Mig, entre el pic de Corones i el pic del Mig - estret coll que assoleixen amb esquís  als peus -, deixen esquís i motxilles i s'enfilen al Pic del Mig amb una senzilla grimpada en roca amb trams de neu. De retorn al coll, esquís a la motxilla i cap el Pic de Corones, caminant per neu pel vessant sud i a uns 20 minuts del coll fan el Pic de Corones i en uns minuts més passen per la tuca del Coll de Corones. El descens cap el coll de Corones és variat, un tram de roca fàcil, un corredor de neu fins a tornar a l'aresta de roca també fàcil i un pendent de neu fins al propi coll de Corones, on acaben aquest tram d'alpinisme senzill però alhora bonic. Calcen esquís i enfilen cap el Pic d'Aneto per atrapar a les noies. 
Ens trobem abans del pas de Mahoma on arriben molt satisfets per tot el que han fet.

Entre els que no es decideixen a passar, els que van i els que tornen, més algunes cordes pel mig, el pas de Mahoma sembla les Rambles per Sant Jordi ;-). Aprofitem un bon moment entre grups i ens plantem a sostre del Pirineu. Gran dia!!! en tots els sentits: bon temps, vistes excel•lents, bon grup i cim!
A la baixada, fins una mica més avall de coll de Corones, trobem neu més ben conservada per temperatures no tan altes i de bon esquiar, però a mesura que anem baixant, s'ha començat a endurir i no ens permet gaudir tant del descens fins a cota 2200 aproximadament, on trobem neu primavera de la que es deixa esquiar amb facilitat.
Aprofitem el descens per rebre consells dels bons esquiadors del grup: posició, pes, etc.
Quan arribem al Pla d’Aigualluts, el creuem amb esquís però a la part final hi manca neu i hem de descalçar uns quants metres. Després podem tornar a posar-los anant pel vessant NE (esquerra orogràfica), passant per la Besurta i fins ben aprop de Llanos.

 Diumenge 23 d’Abril de 2017
Per unes molèsties dels integrants, el quartet es converteix en dos duets i sortim uns a fer el Pic d’Alba i els altres la colladeta del Forau Tancau.

Pic d'Alba 3.112m pels Tubs de Paderna
+/- 1400m; S3
Iniciem la ruta novament a Llanos del Hospital, avui  una hora més tard, seguint la pista que aviat deixem per anar en diagonal pel bosc caps els tubs de Paderna. És una zona de bosc amb cingleres intercalades  amb pales de força inclinació. La neu als tubs està molt dura, comencem amb ganivetes encara que al final és més ràpid treure esquís i aprofitar l’escaleta que han fet en una banda la gent que ha anat pujant sense esquís.

Superats els tubs arribem a uns plans molt oberts entre el Pic de Paderna i la Tuqueta Blanca de Paderna per on anem progressant guanyant desnivell per diverses pales fins arribar al balcó on traiem esquís.
L’ascensió segueix amb grampons i piolet per un curt corredor que porta creuar la cresta de la Tuca Blanca que s'enfila fins el pic d'Alba, però l'itinerari passa al vessant oest, allunyant-se de la cresta fins que gira a nord per assolir  l'avantcim per la pala final. Només resta fer un curt tram de cresta que ens duu, ara si, al cim.
 

Grans vistes en un dia esplèndid.
A la baixada, s'ha ennuvolat i la neu segueix endurida així que mirem de dirigir-nos cap on ha tocat més el sol. Els tubs de Paderna els trobem millor del que pensàvem i podem baixar-los esquiant sense problemes.
Desfem el camí d’anada i arribem a pocs metres del cotxe amb els esquís.
Un diumenge que completa un cap de setmana molt ben aprofitat.

 Colladeta del Forau Tancau 2.514m pels Tubs de Paderma
+/- 800m, S3
L'altre duet decidim fer la coma de Forau Tancat, que ens regala un dia de muntanyes solitàries de les que tan ens agraden.  Ni rastre de ningú, obrim traça, i a la part alta ens trobem amb una neu sense tocar que ens permetrà després gaudir d'una boníssima baixada, fins a la part alta dels tubs, on es comença a transformar.
Aquest collet es troba entre la tuca d'Esera i La Tuqueta Blanca de Paderna, que ens mira temptadora, però deixem per una altra ocasió .
El coll té unes grans vistes sobre el Posets, i , ben a prop, el pic de l'Alba al que es pot arribar des d’aquí per les seves pales nord-oest.
Baixant pels tubs de Paderma,  gran alegria,  ens trobem casualment amb la Núria i el Jordi de nou, i tornem a formar el quartet - ara potser una mica més desafinat – i és que en aquests tubs algun instrument s’ha "abonyegat"!
Un preciós cap de setmana que disfrutem de valent, en gran companyia!

Oriol, Gaspar, Jordi G, Mercè, Eli i Núria
Fotos: Jordi G i Mercè

el(s) video(s) del dimecres... Lines in the Snow

A Grècia:



... de fa un parell de setmanes a Panticosa:

25 d’abr. 2017

Ruta entre geleres pels Alps Grees

Sortida que em reporta a una fantàstica escapada amb un 6-2 d'un primer de maig...

Els Alps Grees (Alpi Graie) és el massís que està a cavall entre les regions d'Aosta i Piemont per la vessant italiana i de la Savoia per la vessant francesa, des del coll del Petit-Saint-Bernard al nord, fins el coll de Mont-Cenis al sud. L'accés més fàcil per a nosaltres és per la vall de l'Haute Maurienne, fins a l'estació de Bonneval-sur-Arc.

Aquesta zona té a disposició uns quants refugis ben ubicats per programar rutes entre ells i ascensions a nombrosos cims de més de 3000m. Com a referència de rutes tenim el Tour de la Bessanese, entre els refugis Gastaldi, Cibrario i Avérole i la proposta de l'Oriol Guasch (Alps amb esquís, ed. Desnivel) entre els refugis Carro, Evettes i Avérole. 

Gelera de Méan
Punt d'inici: Bonneval-sur-Arc, si les estacions d'esquí estan obertes hi ha un servei de Navette gratuït que facilita la logística per deixar el vehicle a Bessans.

1a etapa: Bonneval-sur-Arc 1800m - Refugi des Evettes 2590m  +800m F

Després de la logística i una cervesa per ambientar pugem des de la part baixa de l'estació d'esquí de Bonneval seguint una pista planera fins a la capella de Santa Marguerite, a la cota 2000 es deixa la pista i es remunta per amples pales cap al sud, fins el coll des Evettes, el refugi del mateix nom el trobarem ben aprop, mirador excel.lent de la gelera i dels cims de 3000 metres que l'envolten.

Esquerdes al Glacier des Evettes
Descens des de la Pointe Marie
Cim de l'Ouille d'Arbéron









2a etapa: Refugi des Evettes 2590m - Montfret 3374m  +/- 900m F/S2

Sortim del refugi sense pells per baixar uns 90m de desnivell fins el pla des Evettes, des del pla seguim gelera amunt direcció  sud est per anar a buscar una vall molt marcada i fàcil. Pujant per la vall en direcció totalment est arribem a la gelera de Méan a 3000m impressionant planúria de neu, sota el coll de la Disgrace, seguim per la gelera en direcció nord intentant no perdre cota per passar per sota de l'esperó del cim Pointe Francesetti, en aquest punt ens trobem dos grups que venen des del refugi Carro pel coll de Gran Méan, tornem a girar cap a l'est fins arribar al cim de Montfret amb els esquís als peus. Descens amb bona neu, primavera pesada ja aprop del refugi.

Glacier du Grand Méan
Coll i cim Petite Ciamarella
Refugi Gastaldi

3a etapa: Refugi des Evettes 2590m - Coll petite Ciamarella 3340m - Monte Collerin 3475 - Refugi Gastaldi 2650m  +1500m -1400m F/S3

Els recorreguts en aquesta zona, encara que amb desnivells moderats, es fan llargs per les amples distàncies de les geleres. Durant la pujada cap a la Ciamarella fem 500m de desnivell en 4km. Tot i això l'espectacularitat de la gelera i els cims que l'envolten mereixen la monotonia d'aquest tram. Hem pujat per la gelera des Evettes en direcció sud fins a la cota 3000m, on ens desviem cap al su-est per pujar per una pala sostinguda fins al coll de la Petite Ciamarella, el recorregut ha de fer diverses llaçades per evitar la zona dels seracs i les esquerdes obertes.

Un cop al coll tenim el cim a tocar, 100m de desnivell per una cresta fàcil, amb grampons i piolet, ho deixem córrer, encara tenim molta ruta per endavant. El descens el fem amb bona neu, encara pols. Retornats a la cota 3000 posem pells de nou i remuntem en direcció oest per sota de l'Albaron, fent dos girs molt marcats per passar per sota i per sobre del gran seracs característic de la gelera. A la cota 3400m el terreny és més suau, ja en direcció sud ens dirigim al cim del Collerin. El descens el fem pel coll de la Petite Muraille d'Italie, que tot i el nom es un descens molt assequible i ample S3.

En aquest vessant si que la neu transforma més i la trobem molt pesada (per a alguns...hehe), seguim la vall, molt estètica per sota le Rocce delle Ruselle, fins a la cota 2500m, després d'un flanqueig cal tornar a posar pells per superar un petit circ que dona accés a l'altiplà de la gelera de Bessanese, on hi ha el refugi Gastaldi, el més acollidor dels tres de la ruta i on fan la millor pasta, és clar !!

Refuge des Evettes
Seracs al Glacier des Evettes
Pointe Marie i Ouille d'Arbéron









4a etapa: Refugi Gastaldi 2650m - Coll d'Arnes 3010m - Pointe Marie 3375m - Refugi Avérole 2200m +900m -1200m

Etapa clàssica i fàcil, però amb un entorn magnífic al que no estem acostumats. Des del refugi cal baixar uns 50m de desnivell i continuar en direcció sud i sud-oest per anar a buscar el Coll d'Arnes, les pales són amples i fàcils de pujar, amb algun petit tram una mica més redreçat. Des del Coll baixem per l'altra banda uns 50m fins a la gelera d'Arnes, a partir d'aquí ens espera una pujada suau i llarga fins al cim de la Pointe Marie, amb els esquís als peus. 

El descens el fem descobrint la millor neu de tota la ruta, tot i els dies que fa que no neva i el bon temps, ens esquiem uns bons trams de neu pols. A 2500m la neu ja és primavera però molt esquiable, el que ens permet fer pales dretes fins a la base de la vall, des d'aquest punt cal remuntar uns 50m fins el refugi d'Avérole.

Al refugi coincidim amb uns catalans instal.lats a Ginebra i ohh sorpresa amb la Lucie, també de Ginebra, que va fer rutes amb Cegesquí ara fa uns anys i va participar a la travessa Font Romeu-Merens-les-Vals.

Nit des del refuge d'Avérole
Refuge d'Avérole
Seracs a la gelera des Evettes

 5a etapa: Refugi Avérole 2200m - Ouille d'Arbéron 3554m - Refugi Avérole 2200m  +/-1400m 

El cim de la Ouille d'Arbéron també és un clàssic de la zona, però molt menys freqüentat que la Pointe Marie. El primer tram de pujada coincideix amb el tram final de descens del dia anterior. Seguim una sub-vall que es divideix a la cota 2400m en direcció sud-est. Preferim seguir la ruta que puja fins el coll d'Arbéron, itinerari més suau, encara que des del coll cal perdre uns 50m de desnivell per posar-nos sota la gelera d'Arbéron i des d'aquí pujar fins a l'ampla llomada que ens porta al cim.

El tram final es fa una mica dret, tot i que es pot fer amb esquís, segons les condicions potser és recomanable acabar a peu. Des del cim veiem l'espectacle de la gelera de Baounet i la Pointe de l'Autaret, molt esquiables... ho deixarem per una altra ruta...

El descens el fem amb bona neu primavera fins al refugi, buscant les parts més dretes molt esquiables totes elles.

Pointe Marie des del Coll d'Arnès
Glacier des Evettes
Pujant al Mont Collerin

6a etapa: Refugi Avérole 2200m - Bessans

Teníem previst fer l'Albaron i baixar directament a Bonneval per la gelera, però ha entrat mal temps i després d'uns dies de sol espatarrant hem decidit no espatllar la màgia de l'esquí primaveral, així que decidim deixar el tema per a la propera i retornar amb un bon regust.

Tot baixant del refugi, la neu s'acaba ben aviat i ens disposem a caminar els 6km que hi ha fins a Bessans, amb la sort que un cotxe que feia la logística per deixar gent ens baixa amablement fins al poble, tot rodó i caminant el mínim.


Hi hem estat el Lluís F, l'Ignasi P i el Ricard M Bones traces !!

23 d’abr. 2017

Trilogia de cimets al Valle de Tena, 22 i 23/04/2017

Vértice de Anayet 2555m, Arroyetas (o Arroyeras) 2557m i Cuyalaret 2291m 


Acabada la temporada d'esquí de pista els remuntadors s'aturen, els pobles recuperen la tranquilitat, el silenci torna a les muntanyes... però la neu encara hi és i aquesta zona és una bona opció per fer cims bonics, sense complicacions tècniques i sense haver de carregar els esquis a l'esquena gaire estona.

Dissabte 22 d'abril de 2017: Vértice de Anayet 2555m i Arroyeras 2557m des d'Anayet
Ctra Formigal al Portalet 1650m - accés al Pk Anayet de Formigal 1721m tancat a vehicles, cal fer a peu - Barranc de Culibillas - Ibons d'Anayet 2227m - Coll entre el Vértice i l'Anayet - Vértice d'Anayet 2555m - Coll S - Malla alta d'Anayet - Las Arroyeras 2557m - Malla d'Anayet - Barranc de Culibillas - Ctra Formigal al Portalet 1650m
+/-1250m ; F (PD aresta del Vértice), **, S2-S3; 5-6h



Venim d'una setmana de fortes gelades i el mantell està molt endurit però el sol que fa anirà fent la seva feina. Les marmotes ja han sortit dels caus i es veu córrer algun isard... Triem primer el Vértice més assolellat de bon matí tot i que hem de calçar grampons al darrer tram,



i deixem que el sol estovi l'Arroyeras i ens el deixi amb neu primavera al punt.


Al pendent final de l'Arroyeras cal fer un tros a peu per manca de neu, però el descens després és continu fins el pk d'Anayet a 1721m.



Després 30min a peu fins al cotxe satisfets i amb gana.

Diumenge 23: Cuyalaret 2291m des del Portalet 1794m
+/-500m; F, *, S2; 2,5h



Matinal directa i escènica amb el Midi omnipresent. Neu a 5min del cotxe que a les 11 ja està primavera al punt.

Bones traces!!!

feliç diada de Sant Jordi

'À ski autour du monde. Les 24 plus beaux voyages', Jean Annequin i Michel Zalio (Gerin, éditions Paulsen)



'Vanoise-Tarentaise Ski de randonnée', Christophe Gotti i Fabrice Villaret (Guide Vamos)



... i pels més petits: 'MONT-BLANC, Le Royaume de la Déesse Blanche', Vivianne Perret i Laurent Bidot (Glénat)

Feliç diada, bones traces!

22 d’abr. 2017

Travessa del Gran Paradiso (amb alguna variant)
13-17 Abril 2017
Cinc dies de sol ens han acompanyat en aquest itinerari que, a diferencia de la travessa clàssica que comença del Refugi Sella, vam iniciar des de el refugi Chabod. El dia estalviat d’aquesta manera el vam aprofitar per passar dues nits al refugi Pontese. L’elecció es va revelar encertada, els pics al voltant del Pontese ens han donat moltes satisfaccions i aquest refugi ha sigut clarament el més acollidor i el de més nivell gastronòmic.
Sortim dimecres a les 15h de Barcelona, dormim a F1 Annecy, a les 9 del matí del dijous arribem a Lillaz on una furgoneta (Luca +393483828719, 110 euros) ens porta fins a Pravieux (1h viatge).

Dijous 13 Abril
Pravieux (1836mt) – Refugi Chabod (2750mt)  – Bivacco Sberna (3414mt) +1580m/-660m  F S2.
Fem a peu pel bosc els primers 250mt de desnivell, seguint el camí d’estiu. Després per pales amples arribem al Refugi Chabod. 
                                     
Alguns es queden al refugi a fer una bona migdiada per recuperar-se del viatge, un parell pugem per la Glacera de Montadayne fins al Bivacco Sberna que  esta completament submergit per la neu. Pujada per la glacera suau i fàcil, sense esquerdes a la vista.  Darrers 20 metres  a peu també fàcils. 
Refu Chabod
Bivacco Sberna



















Vistes molt maques des de el Cervino fins al Monviso. Un antipasto de les vistes del endemà. Ens atrau la canal que puja al Col Bonney, però ja es tard i el seny ens diu de baixar cap al refugi. Baixada amb neu primavera bastant pesada.

Refugi Chabod sense aigua potable, sopar correcte, esmorzar abundant i variat. Terrassa amb bones vistes a la Nord del Gran Paradiso...fent ganes per l’endemà.

Divendres 14 Abril
Refugi Chabod (2750mt) – Gran Paradiso (4061mt) – Refugi Vittorio Emanuele II (2735mt). +/-1400m. PD- (D fins la Verge), S3
Sortim d’hora i pràcticament fins la “schiena d’asino” no ens tocarà el sol. Aire fresc amb ratxes de vent de nord. Neu dura però no gelada, itinerari fàcil que es fa bé sense ganivetes i passa per trams de gelera espectaculars. 


El Ciarforon darrera

Regalan caramelos al cim?
Darrers metres fins al cim a peu. Des de el cim vistes magnifiques a tot l’arc alpí occidental, des de el Monte Rosa fins al Monviso. Al cim hi ha molta gent, estil Aneto-Pas de Mahoma i això desanima alguns a pujar fins la Verge. Per anar a la Madonna, el pas es aeri i exposat però no difícil, a més, hi ha uns punts d’ancoratge on es possible assegurar-se. 
Baixada amb moltes traces, semblava una pista amb molts bumps irregulars; inicialment neu dura i després primavera.
Refu VittorioEmanuele
Arribem al refugi a les 14h i tenim temps de dinar, fer unes quantes Morettis i celebrar el que ha sigut per alguns el primer 4000 amb esquis. . 
Al refugi hi ha aigua potable i dutxes (3 euros), el sopar es normalet i l’esmorzar reduït a la  mínima expressió










Dissabte 15 abril
Refugi Vittorio Emanuele II (2735mt) – Colle del Gran Paradiso (3341mt) – Ghiacciaio di Noaschetta quota 3100mt – Collet abans del Gran Crou (3387mt) – Bivacco Ivrea (2770mt) – Colle dei Becchi (2990mt) – Rifugio Pontese (2200mt).  +1340m/-1840m, PD, S3.
Pujada suau trets els darrers 50mt abans del Colle del Gran Paradiso, que hem de fer amb grampons donada la pendent i la neu gelada. Baixada suau per la glacera de Noaschetta mantenint l’esquerra. La glacera te unes vistes espectaculars i el Colle dei Becchi, el darrer que haurem de remuntar, es veu clarament al fons. L’idea era fer una ruta circular marcada en el mapa 101 i des de quota 3100 remuntar la glacera de Noaschetta orientale, passar el Colle di Noaschetta i pujar al Gran Crou. Però entre la Punta Ceresole i la Becca di Noaschetta no vam poder veure cap pas evident semblant a un coll. Doncs fem el pla B, posem pells, flanquegem mantenint l’esquerra, passem per damunt del Bivacco Ivrea i del Lago di Gay i acabem a la base del Ghiacciaio di Gay des de on veiem unes “atrevides” traces de pujada per la canal cap a la Becchetta di Gay. Nosaltres enfilem la glacera que fa un gir cap a la esquerra i al final girem a la dreta cap al Gran Crou.



  Arribem al collet, però aquí el dibuix del mapa entra en conflicte de nou amb la realitat..diu que hauríem de creuar cap a la vessant nord de la aresta i flanquejar-la per assolir el cim, però, al menys amb les condicions actuals de la neu, no hi ha cap pas. A més, des de aquí es veu el que ha de ser el Coll de Noaschetta, que te una baixada amb bastant compromís cap a la glacera di Gay...sort que no hem trobat la manera de pujar-hi per l’altre costat!! Podríem fer la Testa di Valnontey, però la seva pala Sud es veu amb moltes pedres i compromesa i, sobre tot, darrera del Colle dei Becchi apareixen uns núvols força amenaçadors que ens fan ser conservadors.
Gaudim d’un excel·lent descens amb neu primavera fins una mica per sota del Bivacco Ivrea. Aquí tornem a posar pells per superar els 250mt que ens separen del Colle dei Becchi. Baixada amb neu primavera, pesadeta al tram final.
Baixada del colladet de Gran Crou, Testa di Valnontey darrera


Colle dei Becchi al final
Refu Pontese
El refugi Pontese no te aigua corrent (però hi ha una font a la terrassa) i dormim a una habitació col·lectiva amb 20 persones. Tot i això, la estada es fantàstica pel tracte i l’atenció de les gestores (mare i filla) i per les delícies gastronòmiques..risotto al radicchio, la carbonada (estofat de vedella amb vi blanc típic de la zona), formatges dels bons, tiramisú casolà com el que fa la meva mare, cervesa artesanal, genepy casolà, i per acabar la típica grolla. Un refugi gourmet!

Diumenge 16 d’abril
Refugi Pontese (2200mt) – Becca di Gay (3621mt) – Ghiacciaio di Roccia Viva (quota 2900mt) – Bocchetta di Monte Nero (3278mt) – Refugi Pontese (2200mt). +/- 1780m, AD, S4.
Sortim d’hora amb llum de dia però encara amb l’agradable companyia de la lluna. 

Pugem el Val de Piantonetto, l’últim tram abans d’entrar al Ghiacciaio di Roccia Viva es més pendent i amb la neu dura les ganivetes van be. Just després del collet d’accés a la glacera veiem una canal però aquesta no es la nostra. Cal endinsar-se una mica més en la gelera i la canal que dona accés a la Becca di Gay ens apareix a la esquerra, molt més llarga que la anterior. Son 200mt amb pendent constant (40º) que pugem amb grampons; la canal s’estreta una mica a la part final, la sortida es fàcil. 
                                                                             
                                   

Sortida de la canal

Des de el cim
Baixada amb neu primavera, la canal es deixa esquiar bé. Un altra vegada al Ghiacciaio di Roccia Viva, mengem alguna cosa còmodament asseguts a una roca i, amb molt d’entusiasme, decidim pujar també fins la Bocchetta de Monte Nero, ja que es encara aviat.
                                     
Take a break
Cim de Roccia Viva i la seva canal, mig amagada, pels amants del Ripido!
I quina sorpresa ens reserva la Bocchetta! Una canal ampla i constant, orientació E, 40º, 4.1, E1, que baixa cap el Piano delle Agnelere. Ens mirem bé el mapa i sí, veiem que baixant la canal després podrem flanquejar cap a la esquerra i ens ajuntarem amb l’itinerari que des de el Pontese puja al Colle di Teleccio. Alguns consideren que una canal al dia es suficient i baixen per l’itinerari de pujada, els altres gaudim de la baixada per la canal amb neu primavera. Ens reagrupem a la vall de Piantonetto i arribem junts al refugi.
Canal i Monte Nero
Banyem el gran dia amb varies cerveses artesanes i un antipasto misto excel·lent i molt merescut. I a la nit la grolla de la casa. 
                                       
Visca la Grolla!













Dilluns 17 abril
Refugi Pontese (2200mt) – Colle di Teleccio (3304mt) – Lillaz (1617mt). +1100m/-1700m. PD, S3.

Malauradament tot el que es bo s’acaba i així arriba l’últim dia de travessa. Deixem amb nostàlgia el Refugi i les seves delicatessen. La pujada cap al Colle di Teleccio presenta una part amb pendents sostingudes, neu gelada i terreny irregular per allaus i traces antigues, que cal passar amb ganivetes (hi ha gent que es posa grampons) i es fa lentament. Després la pujada es més suau fins els últims 50mt abans del coll, novament drets i que alguns fan amb grampons. Des del coll pugem a peu a un turonet a la dreta que ens permet gaudir de vistes amples. Una opció interessant seria, just abans d’assolir el coll, pujar a la Punta Ondezana (300mt de desnivell més) que es veu molt maca, però la pujada seria entretinguda (s’han de posar grampons per superar una canaleta amb neu dura i després grimpar per l’aresta fins al cim), al cim bufa vent fort i per sobre de tot tenim 11hores de cotxe per endavant i hem d’estar presentables a la feina el dimarts.  
Punta Ondezana desde Colle Telleccio
Darrera foto des de el turonet del Coll
                                      
Som conservadors i tirem avall per neu canviant (dura amb algun tramet de pols i després primavera). Fem una bona esquiada fins que hi ha neu (1900m). Després, una hora de passeig fins a Lillaz per bon camí. 
Vallone di Valeille per on baixarem



aixó ja s'acaba:(
 A Lillaz trobem oberta, amb una gran il·lusió, la gelateria artesanal que ja havíem vist cinc dies abans. Gelats espectaculars..quin goig! Una manera molt dolça de concloure la travessa.
Han sigut 5 dies de paisatges majestuosos, de cims i colls d’alçades importants i de bones esquiades, compartits amb un grupet que ho ha fet tot senzill i natural. Ens en queda un record molt bo!

Jordi, Berta, Pep, Lucia, Andrea.