27 de març 2017

Cim de La Carabassa (2738m)

Desnivell +-1100m
Horari 5h 15
Dificultat S2 (S3 al bosc)

Setmana mogudeta amb la meteo que ens fan avortar la sortida de cicle i travessa Alta ruta Panticosa – Wallon, ho deixem per un altra ocassió. Per sort el diumenge te bona previsió i decidim pujar al refu de la Molina per aprofitar diumenge la neu que ha caigut per aquesta llevantada.

Ens decidim per un dels cims difícils de trobar en bones condicions, la Carabassa des de Meranges – Girul. Passem Meranges i continuem fins a Girul, allà agafem la carretera asfaltada però avui mig glaçada que puja cap a Malniu. De seguida, en un revolt molt marcat deixem els cotxes i ja veiem cap l’oest el nostre destí.


Creuem el pont sobre el Riu Duran i ens enfilem en el dens Bosc de Sequers. Anem flanquejant cap el sud creuant varius torrents. Aquí el bosc és dens i costerut, fins que trobem una pista que puja des de Meranges i que aprofitem una estona fins entrar al Bosc de Meranges amb força neu nova (30cm) i per un bosc més esclarissat fins una cabana a on agafem forces. El sol aquest tros pica de valent.



Continuem cap al Oest, cada cop la neu guanya terreny però les boires i el vent també, així anem fent fins sortir a cota 2550 al llom de la Serra de Comaerma on girem a Nord fins arribar al cim de La Carabassa, on malgrat el sol torna a fer-nos companyia, el fort vent i el fred ens dificulten gaudir d’un dia preciós.







La baixada la fem pel llom de pujada fins la cota 2500 on decidim baixar directes per unes pales a la esquerra de les traces de pujada buscant la millor neu, que la trobem pols o pols ventada segons la orientació, una mica canviant però que la gaudim de ple.


Ja més abaix recuperem la traça de pujada per una neu més humida fins que arribem als cotxes ben satisfets,.. bé, amb algun petit ensurt..

Rematem la jornada a Cal Joan de Meranges on els peus de porc, el trinxat o el xai a la brasa ens fan recuperar i de quina manera les forces!

Hem participar avui Laia, Toni, Javi, Manel, Ricard, Agus, i Carles

Bones Traces!

26 de març 2017

Bony des pales, 2630 m

Bonica matinal amb un dels millors descensos de la vall de Boí. Sortim del pàrquing de la vall de Sant Martí situat just abans de la primera curva després del pla de la Ermita i ens enfilem pel GR 11 direcció cap a la vall de Moró. Deixem a l' esquerra el cartell que indica el camí que ens portaria cap al port de Rus i seguim cap a la vall de Moró sempre paralels al barranc. Trobem a mà dreta una escletxa en el bosc molt evident amb traces de baixada i ens hi enfilem direcció sud-oest cap al bony de la redona o bony des pales. Sempre mantenint-nos a la dreta del barranc de Moró, anem fent ziga-zagues per superar el fort pendent fins a deixar enrera el bosc i enfilar-nos per un embut fins a situar-nos en una coma abans de la pala final (2300 m). Fem un petit descans i encarem el tram final fent voltes maria fins a arribar a la carena que ens durà fins al cim, des d'on disfrutem d' unes vistes privilegiades del pirineu occidental. Emprenem el descens pel mateix itinerari de pujada.

Data: 19/03/2017
Duració: 4 h 
Desnivell: ±970 m  
Dificultat: BE S3 (S4 per la pala est)
Participants:  Héctor, Gabri i Marc





21 de març 2017

Outback Pallarès, backside Couserans




Escapada de cap de setmana per la part més alta del Pallars Sobirà per investigar el que s’hi amaga darrera. Cosim una travessa amb sortida des de la pista de Quanca a Noarre i arribada al Pla de Boavi fent nit a la cabana dera Hilheta sobre el circ de Cagateilha. Capçaleres de valls del Couserans que ens hem mirat alguna vegada sense arribar a submergir-nos-hi. I a les que tornarem. Hi ha molta feina a fer i s’ho val. Però no hi ha drecera possible, cal programar jornades llargues, i anar ben lluny abans no arribar-hi.

No hem trobat les millors condicions per voltar per les obagues, amb neu endurida, crostes infumables i  gel ocasional per les pluges passades. També hem fet baixades per neu cremeta al punt just de transformació. De fet, penso que hem tastat totes neus possibles al llarg dels dos dies. I és que pel que fa a l'esquí de muntanya, som insaciables, i hem de posar fil a l’agulla, que la neu se’ns fon i recula ràpidament i si esperem farem tard. A l’horitzó, cap al nord, poca neu, Guzet no sembla una estació d’esquí. I al Pallars, les solanes no fan cara de mes de març tampoc. Queda poca cera per cremar. Sensació de que si no canvia el panorama, esquiarem poc aquesta primavera.

Dissabte 18 de març 

 

Pista de Quanca a Noarre (1.600m) – Port de la Lleia – Pic de la Lleia (2.755m) – Estany Blanc – Collet de Montabona – Pic de Montabona (2.795m) – Estanh i refugi dera Hilheta  (1.824m). 7h, +1.500m/-1.275m, S3

 

Sortim més tard del que voldríem però la logística dels cotxes ens entreté. Sortim de cota 1.600m on les primeres congestes fan intransitable la pista. Pugem per Pleta Palomera cap a l’Estanyet de Flamisella per trobar la neu abans (altrament, segurament hauríem entrat per Noarre i Pleta de Guerossos).  El nostre Arija no acaba de trobar-se bé i emprèn una retirada a temps que li permetrà l’endemà tornar-hi amb el Boss. Continuem a tres, amb en Roger i en Marc, tres trincos, guanyant metres per la solana fins a treure el cap sobre l’obaga de l’Aliot (avui no toca). Arribem al Pic de la Lleia (2.755m) amb les ganivetes posades per no lliscar pala avall abans de treure pells.



Descens breu fins a l’Estany Blanc on posem pells de nou, mirant de reüll les canals del vessant O del Certascan. En poca estona estaran al punt, però avui tampoc no toca. Remuntem al collet del Montabona al N del Certascan Nord. Fem un flanqueig descendent cap al N per superar l’aresta NE del Montabona i enfilem pel vessant obac  de darrera fins al cim, que assolim amb grampons.


Descens NE cap a l’Estanh dera Hilheta passant per l’Estanh de Montabona, la Tèse de Campet i la base del contrafort rocós al N del cim del Campet. Neus molt variades que no ens permeten deixar-nos anar com voldríem. Quan la neu millora per cota, entra la boira que s’havia mantingut baixa i ens dificulta la orientació per trobar el collet d’accés a l’estany. Per sort el trobem sense més i arribem al refugi després de vorejar l’estany.


Decidim aturar aquí l’etapa. Estem cansadots, les ampolles de vi i el rebost que hem carregat a l’esquena es fan notar. Ens instal·lem al refugi i dediquem el que queda de tarda a la feixuga tasca d’alleugerir la motxil·la per l’endemà berenant a gust. Fem un descans ajaguts sota el sac fins que es fa de nit i passem al plat principal del sopar en segona convocatòria . Confortable nit gràcies als matalassos del refugi (4 lliteres, matalassos, cap manta, estufa però sense llenya al voltant).


Diumenge 19 de març


Refugi  dera Hilheta  (1.824m) – port de Colatx (E) – Pic de Turguilha (2.527m) - Estany de la Crousette – Coll O del Pic de Laquet – Coll S del Pic de Mede – Orris de Turon d’Ars – Vall d’Ars (1.790m) – Port de Guiló (2.372m) – Estanys de Guiló i de Romedo de Baix – Pla de Boavi – Presa de Montalto (1.400m). 9h, +1.670m/-2.095m, S4



Sortim més d’hora avui, i sembla que es nota que la motxilla pensa menys. Llarga pujada cap a la collada més alta a l’E del Port de Colatx (2.430), primer per un barranc força dret (ganivetes o grampons) i per terreny més franc a la part alta. El sol ens dona vida i gaudim de ser on som. Esplèndides vistes al Montabona, Senó i Pic del Cap de l’Estanh, Valier, .... Darrera nostre, els poblets de St. Lizier i Sérac semblen encara adormits, envoltats de verd ja.


Quan traiem el cap al vessant S, veiem tot el massís de la Pica i la molta feina que ens hi queda per fer. Decidim no flanquejar cap al Pic de Turguilha i traiem pells per assaborir aquesta neu del vessant sud que sembla estar al punt. Primer descens al dente per a gourmets, fins que diem prou. Reprenem  el camí cap amunt i ens enfilem al Pic de Turgilha (2.528m), darrers metres a peu.



Repassem el mapa i les opcions pel que queda de dia. Decidim fer un descens N en direcció a la cabana de Turguilha, no per gaudir de la neu (que ens fa patir més que no altra cosa) si no per que ens criden l’atenció el Pic de Seron i el Pic du Laquet. Remuntem per aquest vessant solà fins al collet a l’O del Pic du Laquet.


Consultem mapa de nou i provem el descens N primer fins al coll i E després cap a la vall d’Ars. Aquesta baixada esdevé més laboriosa del previst. Un cop al coll, cal baixar una canal força dreta per accedir al vessant E. Després la neu ja s’ha humitejat força i busquem les obagues com qui busca les voreres a l’ombra una tarda d’agost. Finalment arribem a la cabana dels Orris de Turon d’Ars, que no decep les expectatives que ens havíem fet. Hi tornarem, però per fer-hi nit. Ganyipem i acabem de baixar al fons de la vall (1.790m).


 
Fins aquí ha arribat una allau colossal que ja hem observat des del cim de Turguilha. Una placa immensa sota el Pic de Guiló, amb una cicatriu de 700m d’ample a cota 2.500m i que a corregut gairebé 2km. Impressiona ... i ens fa traçar a mig vessant per les pales a l’E del barranc per evitar el dipòsit. Tanmateix, la neu en aquest vessant aguanta bé el pas de les hores i avancem còmodament. Retrobem la nostra vella amiga crosta abans d’arribar al Port de Guiló.



Últim descens del dia, O fins als estanys de Guiló (pas mal la neige) i S després (prou acceptable). La part baixa del barranc de Romedo no és per relaxar-se, amb trams a peu, desgrimpades amb esquís a l’esquena, engorgats que cal superar, flanquejos sobre salts d’aigua, dipòsits d’allaus, etc. Sort d’algunes fites. Descalcem definitivament a cota 1.690m, on el camí passa a ser més solà. Força gerra d’aquí endavant amb les branques vinclades per allaus passats que ens barren el pas contínuament. Passeig després de Boavi a Montalto, contens pels dos dies passats en absoluta solitud en un dels racons més salvatges dels Pirineus.


Bones traces. 
Roger, Marc i Carlesx2

tres dies de travessa per l'Hautacam, 18 a 20 de març

Pic de Leviste 2463m, Pic de Pène det Pouri 2587m (cresta 2530m), Pic d'Oussamiaou (punta 2045m) i Pic du Mont 2003m


L'any 2000 vaig comprar el número 200 de la revista Pyrenaica... la guardava com un tresor per l'article de Poto Gorrotxategi i Belén Eguzkiza de les Muntanyes d'Hautacam!


i n'hi ha hagut de vegades que hi he volgut anar i aquest cap de setmana aprofitant que alguns podíem fer festa dilluns a la fi ha pogut ser. El millor és que ha estat millor que no esperava, més difícil, més alpi, més bonic...

Tres dies radiants amb neu a 1600m dura als matins evolucionant a crema i primavera sense espatllar-se, prenent dos cabanes de base per fer els cims sense haver de carregar tot el dia la motxilla plena per fer la volta:

Resum de l'activitat:

Dissabte 18 de març: d'Hautacam al Pic de Leviste i la cabana de Picourlet

Pàrquing de l'estació d'esquí d'Hautacam al Coll de Tramassel 1615m - Col de Moulata - Cabana de Picourlet 1602m - Lac d'Isaby 1558m - Lac det Plagnous 1729m - Grande Estibère - Coll 2375m - Pic de Leviste2463m - Cabana de Picourlet 1602m (font al costat, llar de foc que no tira gaire, taula trencada sense cadires, i dormir a terra...)
+1200m/-1150m; AD, ***, S3-S4(baixem esquiant l'aresta SE del cim i coll); 5-6h
Pic de Leviste, al centre, vist dilluns des del coll de Barran. La cometa que accedeix al coll queda amagada, i l'aresta que es veu és la que hem baixat esquiant.

El descens del Coll de Moulata a la cabana, sota el pic de Naouit és una solana i toca caminar una estona, la resta està molt ben innivat.

Deixem trastos a la Cabana de Picourlet i baixem al llac d'Isaby on tornem a posar pells. L'itinerari supera tres esglaons de fort pendent entre 1550 i 1700m, entre 1800 i 1900m, i a sobre la Grande Estibere. Finalment s'entra a una cometa preciosa sota el Soum Arrouy i s'arriba al coll a 2375m (es redreça progressivament i cal superar-lo amb grampons. Després ve una aresta de menys pendent i prou ample per baixar-la esquiant, súper! Bany al llac d'Isaby i tarda amb vistes a la cabana!





Diumenge 19: de la cabana de Picourlet a la cabana del Llac d'Ourrec i Pic de la Pène det Pouri
Cabana de Picourlet 1602m - Coll d'Ouscouaou 1901m - Cabana de Lac d'Ourrec 1667m - Cabanes de Mourède - Les Aigillettes - Avantcim 2500m - Pène det Pouri 2587m (ho hem deixat córrer a mitja aresta pel gel) -Cabana de Lac d'Ourrec 1667m (llar de foc que va bé, però poca llenya a la vora, taula sense cadires i lloc per dormir 3 persones)
+1200m/-1150m; AD, ***, S3; 5-6h
Cabana i coll d'Ouscouaou 1901m, amb el Pic de Leviste al centre
Les primeres dos hores fem mudança a la Cabana del Llac d'Ourrec.

Després la remuntada és llarga i planera però en un entorn de muntanyes i parets grandíssim:

avancem sota el Soum de Lascours. A 2000m les pendents ja són més dretes i l'itinerari es recargola per passatges bucòl·lics fins arribar al coll-avantcim, a 2500.

Ho intentem amb piolet i grampons fins que l'exposició i la duresa del gel no compensa seguir arriscant... sembla que la muntanya vol que hi tornem, que avui no toca!

El descens torna a ser memorable, amb alguna obaga sense transformar i després neu crema al punt.

A quarts de 5 el sol ja no toca a la cabana i ens enfilem a un turonet a secar les pells i cuinar el berenar sopar d'un diumenge qualsevol... a la muntanya!



Dilluns 20: de la cabana del Llac d'Ourrec a Hautacam, fent dos cimets
Cabana de Lac d'Ourrec 1667m - Col de Barran 1934m - Pic D'Oussamiaou (punta 2045m) - Col de Barran 1934m - Pic du Mont 2003m -  Col de Barran 1934m - Estany de Naouit 1500m - Col De Moulata - Pàrquing de l'estació d'esquí d'Hautacam al Coll de Tramassel 1615m
+700m/-800m; F, **, S2; 3-4h

La volta ens surt rodona enfilant uns cimets secundaris que són a l'aresta del Montaigu, per despres fer una bona baixada sota el pic de Naouit i arribar amb pells a Hautacam, molt contents.


També són molt útils els llibres de Frédéric Cabot "Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées" on hi ha els cims descrits entre el vol.1 i el vol.2. i moltes més muntanyes per pujar!

Pels mapes, tenim un tros al de Lourdes (IGN 1647ET) i l'altre al de Bagnères (IGN 1747ET).

Marta, Pep i Jaume
Bones traces!!!